El soroll dels imbècils
novembre 16, 2009
La denominada web 2.0 es basava en el fet que els continguts eren (i són) proporcionats per usuaris que a la vegada permeten que aquests es retroalimentin amb les aportacions d’altres persones. Així, per exemple, tenim una wikipedia que és fruit d’un treball col.lectiu que permet crear un article amb l’aportació de desenes de persones. En un altre punt tenim els blocs o eines d’expressió, que proporcionen eines senzilles a les persones per expressar la seva opinió i que d’altres aportin més informació (ja sigui correctiva o ampliativa) a través de missatges.
En els dos casos es cerca el mateix: que la col.laboració entre diferents persones amb diferents coneixements permeti enriquir el coneixement de cada un d’ells i el comú. Així, la wikipedia es converteix en una eina més fiable globalment que les tradicionals fetes sobre paper, i els blocs ens apropen punts de vista i opinions diferents que, en cas de ser erronis, poden ser raonats i corregits mercès als comentaris.
Però el món no és, desgraciadament, un món ideal i la popularització comporta banalització mercès als imbècils, que són molts més. Em resulta especialment molest adonar-me de com la gent sense coneixements i amb una educació inexistent és majoritària en els comentaris a qualsevol publicació digital. Els comentaris han deixat de ser una eina de discussió per ser un mur d’insults, desprecis, militància de la ignorància i la constatació evident que els imbècils són molts més. I a més són militants de la seva imbecilitat.
Una mica vindria a ser com la natalitat: si ens ho mirem d’aprop ens adonem que els ignorants, els que no tenen estudis, els desplaçats són aquells que més descendència tenen. En canvi els cervells privilegiats, aquells que han invertit mesos en estudis, els que dirigeixen idees d’èxit són els que menys es reprodueixen. I si els que valen no tenen fills, i els que no valen en tenen molts és fàcil deduïr que al final ens trobarem amb una idiocràcia (off topic: Idiocracy, si podeu mireu-la: és divertida i potser té raó). Un panorama desolador.
Resulta en general frustrant veure com una possibilitat increïble d’augmentar el coneixement global a través de la cooperació entre ments, entre persones, entre cultures acaba essent matxacada pels que insulten, que desprecien, que ignoren, que silencien el coneixement real que no els hi escau. És desesperant llegir un diari online, o una eina de publicació de blocs, o un bloc d’èxit i veure que els comentaris no només no enriqueixen el text (ja sigui amb més dades o amb correccions justificades) sinó que són un pati d’escola on els lectors s’insulten mentre evidencien la seva ignorància militant. I fan tant de soroll que un ja ni s’apropa per aquests llocs, fart de quedar-se sord en un món de mones.
On han anat els que tenen coneixement? Perquè ja no es produeix un diàleg enriquidor? On escriuen tota aquesta gent que té coneixement útil i ganes de compartir-lo? Perquè els imbècils ens han pres l’alegria de compartir?
Ho haig d’admetre, ho dic amb recança, la idiocràcia (el poder dels idiotes) serà el sistema político-social imperant del futur immediat. El present està farcit d’evidències del seu avanç indeturable, des dels programes de teleescombraries als comentaris insultants online.
I a qui beneficia tot això?