Retrets i més retrets
gener 28, 2010
Assisteixo astorat a un fenòmen que fins ara m’havia passat per alt o que, en cas de veure’l, entrava en la zona HOYGAN. Ja fa uns dies que en un bloc observo com aprofitant l’espai pels comentaris s’hi verteixen opinions desqualificatòries envers el blocaire (tinguin o no a veure amb l’apunt en qüestió), amb el fet diferencial que són escrites per dones i des d’un ressentiment òbviament emocional. Tot i que també hi he vist algún home, molt possiblement algú que ha corregut a donar suport a una amiga.
I si per una banda no m’extranya que un amant abandonat utilitzi qualsevol eina per fer-li saber a qui l’ha deixat el que sent i, sobretot, intentar fer-lo partícep del seu malestar si que em sorprèn que persones aparentment madures emprin un espai per una cosa diferent a l’ús que se li ha donat. Perquè sorprenentment aquestes persones que escriuen retrets saben que allò que han escrit molt possiblement no perdurarà, perquè ells també tenen bloc i coneixen la funció d’eliminar comentaris. I han vist com el blocaire n’eliminava, de comentaris d’aquest estil.
No deixarà mai de sorprendre’m les tonteries que es fan en nom de la racionalitat i l’anàlisi. I si bé és cert que la pena de l’abandó és gran també hem arribat tots a una edat en la que sabem que els retrets acostumen a produïr l’efecte contrari al desitjat: no només permeten posar pau sinó que generalment . I no obstant, així que podem li retreiem a l’altre allò que esperavem que fos i no ha estat.
pel que fa a mi et demano disculpes, no pretenc que se m’entengui ni que se m’excusi, jo també he llegit retrets (en el mateix blog) molt pitjors dels que es poden veure aquests dies que esmentes; sé que no és la manera, però és una resposta emocional i no racional a qüestions doloroses. I també sé que no és el medi més adient, però no n’hi ha cap altre.
Sé que jo poso comentaris amb retrets en el blog que tu dius, però també en deixo molts que no retreuen res. Suposo que depèn del meu estat d’ànim i i el meu estat d’animadversió respecte el blocaire. No pretén ser una excusa, només una explicació. Sé que no està bé retreure coses d’aquesta manera, però en certa manera m’he tornat dolenta o immadura. Tot i que potser mai no he estat prou madura…
I també volia dir que des del meu punt de vista és pitjor llençar la pedra i amagar la mà.
no trena, no demanis disculpes de res dona! De fet, avui rellegint l’apunt no és ben bé el que volia escriure ni transmetre… però alea jacta est! 😀
en qüestions emocionals tots som uns nens 🙂
no, t’agraeixo molt l’apunt.
Lleig, no? això d’escampar merda sobre algú….poc elegant, vaja.
cani, creure que fer retrets és escampar merda és creure que el que jo dic no és cert. I si en greips té raó en dir que no és el medi, el que sí està clar és que tot el que he retret és cert. La llàstima és que aquestes coses ningú no se les creu… fins que ja és massa tard.