Mana qui mana
setembre 30, 2010
A mi aquest discurs pueril d’esquerres i dretes m’avorreix profundament. Em sembla anclat en un passat no tan llunyà però un passat, al cap i a la fi. El mateix passa amb la classe obrera, una classe que va existir arran de la Revolució Industrial però que va desaparèixer al arribar la classe mitja.
I és que això que l’anomenada classe obrera tingui cotxe, casa de propietat, segona residència en molts casos i els gadgets més avançats del mercat no em quadra. A no ser que la classe obrera sigui sinònim de classe mitja.
Per això aquests abanderats de l’anomenada esquerra que pretenen defensar la classe obrera en el fons no són més que eficaços “aborregadors” de masses. Actualment vivim en una societat de consum que gaudeix d’un benestar en molts casos majors que en tota la Història de la Humanitat. Pretendre que els partits d’esquerres fan més política social que els de dretes em sembla pueril e infantil.
Tots els partits polítics han fet coses pels treballadors i pels empresaris, ja que cal ser una mica il.lús per creure que els Governs manen en gaires coses més que en les formes. El fons, la realitat, vé imposada per Europa i pels Capitals.
Repeteixo, doncs, que marejar la perdiu amb esquerres i dretes em sembla infantil i containdicat, com tampoc em sembla intel.ligent que els vots valguin igual per tothom. Actualment possiblement seria millor per tothom saber quins grups econòmics sustenten els partits i, per tant, saber quin tipus de política emprendran un cop manin que no saber si son “pro-proletaris” o “pro-explotadors”.