Enveja
octubre 22, 2010
Em produeix sempre molta enveja quan sento un català que parla perfectament anglès. I quan dic perfectament no em refereixo a que se sàpiga fer entendre sinó que no només diu les paraules amb la seva fonètica adequada sinó que també estructura les frase seguint la lògica saxona. Sobretot perquè sé que és complicat aprendre un idioma tan diferent en la seva estructura i sobretot quan ets gran.
També em produeix enveja la gent que porta anys visquent en un altre país, fent-se així bilingües.
I és que jo, no tant en el fons, desitjaria el mateix. Desitjo poder ser capaç d’expressar-me en anglès com un nadiu, i poder ser capaç de viure i entendre en una cultura saxona. M’encantaria viure anys fora de la meva terra però he de confessar que els cops que ho he provat m’he acabat enyorant.
Potser és que no ho he provat amb els països adequats. Potser és que quan vaig tenir l’oportunitat no em vaig saber adaptar al clima fosc anglès. Potser és que en el fons sóc mediterrani i això dels pubs no és el meu estil. Potser és que… no ho sé, però el que sí que tinc clar és que envejo no expressar-me de forma natural en anglès i envejo no conèixer més cultures.
Qui sap, potser algún dia.