Hem de fer un cafè
febrer 16, 2011
Treballo en una mitjana empresa d’aquelles creades per un emprenedor i que avui en dia gestionen els seus fills. Aquest és l’esquema habitual de moltes empreses i en algunes funciona i en d’altres no, és a dir, alguns fills són vàlids per portar empreses (siguin del pare o no) i d’altres no. En el cas que ens ocupa no és així. El negoci es gestiona com si fos una botiga de betes i fils i el consell de direcció està format per gent que ha arribat on ha arribat no pel que saben sinó pel que són. Amb alguna excepció.
I tot això ho portes bé fins que de sobte un dia t’adones que t’ha abandonat la motivació. No recordes quan ha sigut ni perquè, però despertar-te al matí comença a fer-se feixuc; posar-te 8 hores devant l’ordinador esdevé desesperant per la manca d’utilitat, o millor dit d’aplicació, de les eines que desenvolupes i per l’absoluta certesa que ja t’envaeix: qui mana no en té ni idea; et distreus amb més facilitat o no t’impliques en el que fas perquè, de fet, és absolutament igual.
I et preguntes què pots fer, sabent ja d’entrada que només pots fer una cosa: recuperar la motivació. I aleshores penses en fer-ho al mateix lloc de feina i analitzant el que pot ser interessant per l’empresa li presentes al Director General Sr. Fill-de-l’Amo un pla per millorar l’empresa. I després de llegir-se’l i dir que l’ha entès et diu que més endavant ho tornarà a mirar, i que ara no és el moment. I veus claríssim que, de fet, no ha entès res malgrat li has escrit en la llengua i llenguatge adient.
I tornes al teu lloc de feina capcot, amb l’absoluta certesa que per manar no cal ser bo fent-ho i que el dia que el Sr. Amo desaparegui en breu ho farà la teva feina.
I decideixes, aleshores, anar a fer un cafè amb la Motivació per preguntar-li on s’està darrerament, i si podeu tornar a estar junts si us plau que la trobes molt a faltar.
quant facis el cafè amb la Motivació pregunta-li on treballa i si tenen feina per a tu