Que no sigui dit…
juny 7, 2011
Fa temps que no hi escric res, al bloc. Fa molt que no sento la necessitat d’escriure-hi. Crec que el bloc em va servir com a mètode de teràpia, com a mur on escriure els meus (des)pensaments i vomitar-hi les meves indignacions. Sobretot, en retrospectiva, crec que el bloc fou el meu mur de les lamentacions particular.
Avui dia ja no em lamento, i aquesta és la raó de la paràlisi del bloc. Segurament, no ens enganyarem, les xarxes socials han servit també per desviar els (des)pensaments cap una altra plataforma. Però estic segur que en cas de necessitar expressar-me aquest serà el meu mur.
Així, de moment deixo aquest bloc en un estat aletargat esperant, sincerament, no haver-lo de reprendre. I si ho faig, que no sigui a causa dels laments.