Hola Lluna
Lluna – Hola que dius de nou?
No sé com dir-ho
Lluna – Digues, digues
Es que en els blocs es diu que tu i jo……
Lluna – Que diuen?
Que tu i jo tenim un rotllet.
Lluna – Que dius!
Si, sembla que amb aquestes converses intranscendents hem obert una sospita…..
Lluna – Tu i jo….?
Si, que tenim un rotllet.
Lluna – Home, no voldria ofendre, però amb tu jo no en tinc ni per començar.
Grà cies!
Lluna – No, és només un problema de dimensió.
Si, si, però ho dius d’una manera!
Lluna – No mussol, no, vull dir que tu i jo som amics, però res més.
Bé, però….en aquesta societat nostre, quan un parla molt amb una, la gent…..
Lluna – Si, ja sé que és difÃcil de distingir entre una bona amistat i un rotllet.
Home, a mi tu em sembles una mica pà l·lida.
Lluna – Grà cies, ara ets tu el que ofens.
Es que on posis una bona mussola, amb les seves plometes, els seus ullets rodons, ummm.
Lluna – Ja, que a tu et van les mussoles.
O hi tan, a més tenen un cosset calentó, un bec molt bufó,
Lluna – Ha quedat molt clar, no cal que diguis res més.
Que vols que et digui.
Lluna – Podries dir que encara que soc molt bonica, tu tens uns altres gustos.
No, si et trobo molt atractiva, sempre aquà dalt, blanca, amb unes taquetes molt ben posades,
Lluna – Veus, aixà esta millor.
Amb una llum molt bonica, coqueta, que vas canviant de posició,
Lluna – Bé, ja ha quedat clar.
Ets una mica exhibicionista, no?
Lluna – Ara, a que ve això?
Que sempre vas nua o et tapes amb núvols…..
Lluna – Val més que ho deixem estar o encara donarem la raó els que volen veure una cosa més en la nostra amistat.
Es que, pensant-ho bé, ets molt bonica.
Lluna – Calla, calla,
Però que consti que només som amics.
Lluna – Si, val més deixar-ho aixÃ.
I no podrÃem tenir un rotllo?
Lluna – Deixem-ho estar, avui et veig molt esverat.
No ho sabria ningú.
Lluna – Adéu. Ets impossible.