Lluna – Estaràs content.
Ho dius pel català a Europa?
Lluna – Si
Home, una mica.
Lluna – Ara ja es pot adreçar una carta amb català al Parlament europeu.
Si, ara ja ho puc fer.
Lluna – No et veig molt convençut.
Falta molta cosa més.
Lluna – Però poc a poc….
Poc a poc, poc a poc, sembles una gallina.
Lluna – Home,
Mussol, que sóc un mussol, no un home.
Lluna – Caram.
De totes maneres, em sembla mentida que una persona catalana, que sap parlar amb català encara hi trobi inconvenients.
Lluna – Si que sembla una mica estrany.
Language is the dress of thought, que va dir en Johnson.
Lluna – ?
Que la llengua és el vestit del pensament.
Lluna – A, ja.
Si treus a un poble el seu idioma mates la seva à nima.
Lluna – Això de qui és?
No ho ser, de moment meu.
Lluna – Molt bé, veig que ets un pensador.
Es que m’hi fixo molt. Com diuen.
Lluna – Doncs si.
Ara resulta que algú pensa que estem trencant Espanya per utilitzar el nostre idioma.
Lluna – Un argument molt pobre.
Si, però és com una gota que cau sobre la mateixa pedra i al final fa un sot.
Lluna – La culpa és deixar caure la gota.
Cert, aquà ningú va al jutjat per demandar a qui diu bajanades, en canvi els altres van al jutjat a la més mÃnima per a qualsevol tonteria.
Lluna – També.
S’hauria de fer front amb les mateixes armes, de arguments en tenim i molts.
Lluna – Doncs reclameu.
Això ho haurem de fer. Fer força per portar als tribunals tots aquests que menyspreen el que ignoren.
Lluna – Ignorants?
No, no els fem el favor de considerar-los ignorants, van de mala fe.
Lluna – Pitjor….
I tant pitjor.