Com anem?
Lluna – Jo, anar fent i tu?
Satisfet.
Lluna – Això és bo.
Si, he pogut comprovar que som més dels que ells diuen i pensen.
Lluna – A si?
He comprovat que a Catalunya tenim molts mussols.
Lluna – Has vist alguna enquesta?
No, ja saps que a mi em regalen moltes coses relacionades amb mussols.
Lluna – Si, ho sé.
Doncs una vegada em van regalar un aparell que imita el cant del mussol
Lluna – O sigui que no ho fas tu?
Jo també el ser fer, només faltaria, un mussol que no sabes fer el crit de guerra de la seva espècie, on s’ha vist?
Lluna – Expliquem,
Aquest cap de setmana he anat amb la famÃlia a la Catalunya més rural i he pogut provar el meu reclam.
Lluna – I que?
Que, a la nit, ho vaig comprovar i han sigut molts els mussols que responien.
Lluna – Els vas enganyar?
No, sols vaig comprovar que responien a la meva crida.
Lluna – Això és legal?
Només ho vaig fer un parell de vegades, com que som molt territorials, ells contestaven i jo podia saber quants en tenia al voltant.
Lluna – I si eren persones?
No, eren mussols.
Lluna – Com ho saps?
Ho vaig fer una nit i a la nit següent ho vaig tornar a comprovar. Eren en el mateix lloc.
Lluna – I…?
Estic satisfet, ara ja se que tinc molta més famÃlia repartida pel Bergadà .
Lluna – Satisfet?
Si, es que els mussols som una part important d’això que dieu ecologia. Una peça més.
Lluna – Doncs jo soc única.
Ja, i una mica pretensiosa, no?
Lluna – Coqueta, diuen.
Ja.