Ll – ¿Escrivint?
M – Si, molt enfeinat, faig la carta als Reis.
Ll – Home, que bonic. La portaràs a algun lloc determinat?
M – Potser al carrer Gran.
Ll – Avisem que miraré. Em farà gràcia veure quina cara fa la gent quan vegi un mussol arribar amb la carta.
M – Que vols dir que no l’acceptaran?
Ll – No, no, jo no dic res. Sols que si t’imagines una filera de nens i nenes amb les seves mares, avies, o pares i entre tots, un mussol com tu….no diguis que no fa gràcia.
M – Això ho dius tu per enveja. Tu encara feries més patxoca.
Ll – Ep, que soc una senyora, molt senyora, elegant i distingida.
M – Ningú ho dubte, però també cridaries l’atenció, dic jo.
Ll – No ho havia pensat…..
M – Dons pensa-hi
Ll – I ¿que demanes?
M – Coses
Ll – Un video-joc?
M – No. Jo soc més pràctic.
Ll – Mitjons? Una bufanda?
M – Demano que la gent pugui trobar un bon lloc per viure, que els carrers siguin nets, que els “mangantes” i els “explotadors” els “deslocalitzin” ben lluny,……
Ll – Uy, Uy, ja veig que tu vas…..
M – Que soc una mica subversiu?
Ll – No, però hauries de tenir en compte que…..
M – Deixa de dir excuses ¿No és la carta als Reis? ¿No som una monarquia?
Ll – Però les coses s’han de demanar de forma diferent, s’ha d’anar poc a poc…
M – Perquè?
Ll – Home, mira, si demanes molt, ja saps, al final no et donen res…
M – Jo no vull que em donin, jo exigeixo que amb els meus diners facin coses útils per la gent que viu al meu voltant. Res més. No demano cap “favor” ni caritat. Jo soc el client i pago.
Ll – Però sempre has d’anar pas a pas..
M – Com quan pago Hisenda? Un termini el més de maig i un altre a l’octubre. Prou, s’ha acabat, no et donen més corda.
Ll – Però una cosa ets tu i l’altre tot l’aparell de l’ajuntament, l’estat, etc.
M – Que paguem entre tots, no?
Ll – Avui, per ser el primer dia de l’any vas una mica fort, crec que t’hauries de calmar.
M – Avui és el dia que tothom fa els bons propòsits, no?
Ll – Exacta, deixar de fumar, fer més esport, aprendre anglès, fer servir menys el cotxe i caminar més…….
M – Si, tot està molt bé. ¿I els organismes oficials? ¿perquè no fan també els seus bons propòsits? Ho podrien publicar en els diaris. “L’Ajuntament fa el propòsit de que tots els guàrdies urbans somriguin i siguin més amables” per posar un exemple.
Ll – Que no et tracten be els urbans?
M – Era un exemple, només un exemple.
Ll – Als mussols també us posen multes?
M – No canviïs de tema, estem amb la meva carta. ¿No et sembla bé?
Ll – Tu fes el que vulguis, però em temo que no t’ho portaran. Com a molt, si et poses així, carbó.
M – Sempre em passa igual. A lo millor si demano un Scalextric…..
Ll – Molt millor, molt millor