Havia anat a Lisboa atret com una ferritja de ferro és atreta per un iman. Sense saber com, ni per què. ¿havien sigut els records d’altres temps feliços? ¿era l’encant d’una sorollosa ciutat turmentada per l’orografia? Qui sap, sols va ser un dia que va arribar-hi. Aquesta vegada sol, amb el cor adolorit i la ment perduda.
Ara, al balcó de l’hotel, amb el llum net del migdia sentia l’olor de un mar que era riu o d’un riu que volia tossudament ser mar. Havia voltat i voltat per les grans explanades de Belem, les estretes pujades de Alfama, els dolços pastissos i la peculiar pronuncia de la gent. Havia visitat el seu amic Pesoa, assegut per sempre més, mirant com passava la gent. I a la nit havia assaborit aquella rica cuina amb l’aire d’una música trista i prenyada de melangia.Avui el sol l’havia desvetllat i al sortir al balcó va buscar, allà lluny el Teijo que caminava mansament cap el seu mar, anhelat destí. Es va sentir lleuger, com si el seu cos fos presa d’una inesperada però enyorada ingravidesa. Tancà els ulls i va omplir els pulmons d’aquell aire. Va sentir-se lliure, com mai. De sobte, el va omplir un atordidor vertigen. Obrí els ulls i va veure sota seu el Chiado amb els seus carrers plens de vida, els petits restaurants amb taules al carrer i la bigarrada barreja de colors de pell de la gent. Més enllà travessà la plaça amb la seva estàtua de ferro, els carrers amb els tramvies i per fi el Teijo que lliscava com una gran cinta metàl·lica, separant les terres. Sols llavors va adonar-se de les plomes blanques i grises que embolcallaven el seu cos ara ingràvit, penjat d’un cel blau amb petites taques blanques. L’envoltaven la lleugera brisa i per les seves orelles s’enrotllaven les llunyanes melodies de fados de tots els temps, el rítmic so de guitarres i acordions d’uns mariners que marxaven a descobrir meravelles que ni tan sols somniaven. Va voler cridar la seva retrobada llibertat i va sentir, com si fos fora seu, el crit de les gavines, que ara, era el seu crit, mentre s’allunyava buscant, ell també, el mar i els destins incerts.