Artemis – Que fas filant? Sembles la gent de Gràcia.
Atenea – No t’havia vist, creia que veia la lluna en der blauer.
Artemis – Soc jo, la meva identificació en el cel, i el teu mussol?
Atenea – Quan filo sempre aprofita per fer un vol, va sempre a veure a Eva i les llunes.
Artemis – No entenc com una deessa que ha nascut del front de Zeus, amb llança i armadura, pugui després ser amant de filar, teixir, el pentagrama i les arts com Pal·las, la deessa de la saviesa i protectora de les dones, ets com un tramat musical.
Atenea – Som com som, tu també ets una amant ajudar a les dones en el part Loquia, de les dones que alleten Cirotrofo, i una experta i aspre caçadora Agrotera, i t’agrada viure a Adara i Adelfo.
Artemis – M’agrada la vida feréstega, i em va complaure assistir a la meva mare Leto quan va parir i el meu germà bessó Apolo a Delos on es va refugiar de l’ira de Hera.
Atenea – He sentit que vols anar a Gràcia? Sembla que sigui com aquí Grècia.
Artemis – Si, he de trobar el bloc de l’Harpia per això et vull demanar ajuda.
Atenea – Diuen que pots trobar-la en les diades que es veuen els Castellers de Gràcia.
Artemis – Gràcies, vull saber si pots deixar-me l’elm i la llança per poder amagar-me a la vista d’un petit racó de món com és Gràcia i poder parlar a l’Harpia, vull parlar a cau d’orella i que no em vegi.
Atenea – Què diu que què? Vols parlar-hi? Jo creia que la volies ferir amb una sageta del teu arc. I de que vols parlar-hi?
Artemis – Una mica de tot, i un tros de res…
Atenea – Vaja, és allò de sempre, ¿arreglem el món? No veus que és impossible? Aquesta gent és com un gran egometre, només val parlar d’ella mateixa. Sols et servirà per fer unes històries d’un exgracienc. Quan tornis vull dir.
Artemis – Es que no vull que sigui com sempre, una venjança, aquest cop vull que sembli un de tants accidents domèstics.
Atenea – Això et serviria al 1897, però avui dia la gent és molt desconfiada.
Artemis – Serà com posar-li la closca de la poma al cap i fer com un tal Guillem Tell a Suïssa.
Atenea – Això de Suïssa, t’ho asseguro, sense compromís però amb complicitat, va ser un mite…l’únic que impressiona, ara mateix de Suïssa és el Federer.
Artemis – És igual, jo vull fer-ho sense soroll, la vull fer servir d’anxeneta i després travessar-la amb una sageta.
Atenea – O sigui quan faci la figurita, sageta i s’acaba el daus de deu.
Artemisa – Vols dir tres de nou o alguna cosa semblant.
Atenea – No entenc de castells, per a mi son un Tiocfaidh Ar La i si cauen una Batakada RadioActiva…una cosa de mèrit, que em fa por. En especial quan veus que Eppur si muove! Em fa pànic quan es mouen.
Artemis – Et prego que, des de l’Olimps, em vagis veien i després escriguis unes cròniques de la meva visita.
Atenea – Si vas a Gracianet, busca a un tal Maurici al centre del món, la plaça revolució i ell mateix t’escriurà unes cròniques mauricianes. També pots trobar algú a la plaça de la vila que et pot escriure uns assajos sobre la realitat, encara que també els agrada donar altres nom més sofisticat com monòlegs políticofestius.
Artemis – O sigui que també tenen la polis com nosaltres? Deuen ser civilitzats…doncs.
Atenea – Si, diuen que ho son, encara que sempre van deixant les coses importants per més endavant, mastegant el tap d’un retolador Carioca…o sigui que ni Estatuts ni reformes de Constitució i parlant sempre amb una correcció impecable…una llàstima. Van com la tortuga de gràcia, molt poc a poc, en lloc d’anar com l’Elefant trompeta que és molt més desenvolupat culturalment i va més enllà.
Artemis – Gràcies Atenea. Ara sembla que ja sé alguna cosa més i no hauran d’escriure unes cròniques del guirisme en territori gracienc.
Atenea – Que Zeus t’il·lumini, Hermes t’ajudi en el viatge i a regatejar, ja el veuràs en molts edificis a tot Barcelona, Helios et doni un dia llarg i fructífer i en fi germana, deixem que et digui així, ja que tenim el mateix pare Zeus…un bon viatge.
Artemis – Gràcies, jo també et vull agrair que em tractis de germana i per tu brindo a Dionisos amb el millor vi que ell ens dona.