Ll – Ho veus? Les coses milloren. Ara, gràcies a tenir tot aquest embolic amb els trens, ja tenim un telèfon per consultar les coses. Al final tenim informació. Això és degut a la pressió de la gent ¿No creus?
M – je, je, …..
Ll – ¿Perquè em mires així i rius?
M – Em fas molta tendresa. Amb els anys que tens, les coses que has vist i que siguis tanta candidesa….si fa quatre dies em deies que jo era un innocent….em meravelles.
Ll – ……..?
M – Ho dic per això de la informació de Renfe. Dius que ara tenim un telèfon per informar-nos. Si, i també podem fer-ho per sms. ¿I què?
Ll – Doncs que s’han interessat en posar els mitjans per informar….¿no et sembla prou?
M – Si, i et poden pagar el dinar.
Ll – ¿També paguen el dinar?
M – No, dona, no. Vull dir que t’informen si pagues. ¿No has vist que un és un 902 i l’altre un de sms de pagament? T’informen si pagues. O sigui que si paguessis uns euros més, et podrien donar el dinar. ¿no sé si m’explico?
Ll – Ara que ho dius, és cert, però t’informen.
M – Mira, si vols anar de Lleida a Reus (per exemple) tens un tren a tres quarts de quatre de la tarda i que arriba a Reus a un quart menys cinc de sis. I tot això val 3,75€. Doncs bé, si consultes i tens sort i et contesten en un minut i et diuen que si, que tot va bé, ja et costa, tot plegat 4 €. I si resulta que has de trucar dues o tres vegades, ni t’ho explico. O sigui que pagues més per un servei que hauria de costar cero cèntims.
Ll – Si ho mires així….
M – ¿no tens els horaris? Doncs ja saps a quina hora surt, o ho hauries de saber en un país normal. No fa falta telèfons, missatges, ni patates amb suc. Tu pagues per un servei i el servei val el que val. ¿Perquè has de pagar més? Doncs per viure en un lloc on si val tot.
Ll – Algunes vegades em fas ràbia.
M – ¿Perquè? ¿no tinc raó? És un raonament senzill….
Ll – Em fas ràbia……