El mussol i la lluna

Potser si…peò és indignant el malversament d’aigua que es permet dia si, i dia també. Sense anar mes lluny,a la meva feina, al Parc de Recerca, aquests dies uns operaris estaven netejant el terra (ciment que imita la fusta) amb un xorro brutal d’aigua, que vés a saber la de litres que s’hi van deixar allà, sense esmentar els camps de golf i tantes i tantes coses que em fan pensar que, malgrat jo tanqui l’aixeta una estona, no canviaré ni milloraré res… i com en aquest pais plou tant i no tenim problemes de sequera, doncs anem ben servits:(

El problema de l’aigua és que no es mira on i quan. Per exemple, en les canalitzacions es perd una part important de l’aigua d’aquest pais, més del que es gasta. Però com no es veu…
Una altra part és que gràcies a les multiples i variades formes de “tapar” amb ciment i asfalt, el terre, quan plou no es deixa que l’aigua filtri i alimenti els aqüifers i deixan que “s’escapi” sense fer res de bo.
I finalment el deliri de la gespa. Tot per imitar als anglosaxons, en un clima que no hi encaixa. Per més aigua tractada o reciclada que diuen que hi tiren. Es podrien regar arbres amb gota a gota i veuries quins boscos. I a més aprofitariem l’aigua de la pluja molt millor.

Per descomptat, estic d’acord en què no es pot sostenir una jardineria anglosaxona en aquest clima mediterrani nostre, cada vegada més sec. I el mateix diria per als camps de golf.

Però, de la mateixa manera, és sostenible cultivar certs productes en determinades zones? Si no ho tinc mal entès, la zona de Lleida és una de les més seques de Catalunya i, tot i així, una part molt important de la seua producció agrària és de regadiu. Com és possible que a El Egido (Almeria!) s’hi concentri una de les produccions d’hortalisses més importants d’Europa?

Crec que moltes vegades prima la productivitat (relativa, hem de recordar que l’aigua no la regalen) del cultiu que l’impacte ecològic que això puga provocar.

No sé si m’estic ficant en camises d’onze bares…

@lupe
El raonament és bo, encara que falta posar-hi algun matís. A Lleida, és cert que era seca, però hi van fer els pantans i com a compensació els canals i amb l’aigua van fer-se el nom en fruita dolça. També et diria que tots els regadius que cites, Lleida, El Ejido, els de Huelva, etc. normalment tenen uns sistemes de reg de molta qualitat en control d’aigua. El Ejido, és tot sorra i el terra és sobreposat, o sigui que si tiren molta aigua seria com dilapidar-la, ja que es colaria. Per tan el tipus de reg son especials per a mantenir humida la capa superficial de terra. La mínima possible, ja que és de un alt cost. I per això coberts, que eviten també l’evaporació, entre altres coses. Però també tenen més problemes amb les plagues. Si la planta viu de fàbula, les seves enfermetats també i altres.

Cani,
Sí, conec una mica els sistemes moderns de cultiu i la veritat és que quant a l’aprofitament de l’aigua són una meravella. De fet a Benicarló, la gran majoria del regadiu (carxofa i taronja, sobretot) és per degoteig, i això que aquella zona és riquíssima en aqüífers i d’aigua no en falta.

El que passa és que, no seria millor conrear els cultius més adients per a cada clima i condicions de la terra en lloc de reproduir-los artificialment? Igual per això (i per les noves varietats empeltades per millorar la qualitat visual del producte) les tomaques ja no saben a tomaca! (o les has de pagar a preu de filet de vedella)

Estic d’acord.
Fa una setmana exactament vaig parlar a l’Escola Superior d’Agricultura, en un Congrés, sobre territori i qualitat alimentaria, o sigui una mica el que dius.
Els tomaquets no son iguals, d’acord, ara s’han de fer varietats que tinguin la pell dura i aguantin el transport. I això ho paguem amb un gust menor i que no “suquen” el pa. Però son més barats, ja que venen de la quinta forca.
Per a mi, seria una “solució” (no del tot) que les terres al voltant de les urbs es dediquesin a l’agricultura de la zona. Es podrien fer varietats autoctones, no s’haurien de tranportar a grans distancies, s’evitaria l’especulació del sol, podriem millorar els ecosistemes, etc. etc. etc.
Ara mateix una carxofa del Prat, un tomaquet de Rellinàs, etc. et costen un dineral per haver-ni poca quantitat i la gent els aprecia.
I a més tens altres problemes de població, alimentació, i explotació dels paisos d’origen.
Però crec que un dia o altre ens adonarem de l’error, llastima que serà tard i serà tot ple de ciment i asfalt. Nómés cal mirar l’horta de Valencia, una de les terres més fertils, productives i amb gent molt bona, agricolament parlant, de la mediterrania i com està.

Què passa a l’horta de València? La veritat és que desconec la situació actual.

Molt interessant aquesta “solució” que proposes. A més, crec que també s’hauria de fer un esforç d’educació alimentària en el consumidor. L’altre dia (mitjans de setembre) vaig sentir una conversa que em va cridar l’atenció i he de reconèixer que també em va indignar una mica. Una dona es queixava que havia comprat 1 kilo de taronges i que només li havia eixit un got i mig de suc! Però què t’esperaves, innocent? Taronges al setembre! On s’ha vist això? Aquestes taronges, o bé porten a la càmara des de fa un munt de mesos o han viatjat des de Xile!

Perquè, quanta gent coneix, ni que siga aproximadament, quina és la fruita i la verdura de cada temporada? Volem esmorzar suc de taronja durant tot l’any i això no pot ser. I aquesta demanda acaba repercutint també en la producció.

Per cert, la carxofa de Benicarló també és moooolt bona (per mi, no té res que envejar a la del Prat) És de la varietat Blanca de Tudela, petita, molt compacta i més aviat primerenca. Ho sento, m’ha eixit la vena… 😉

Hace algún tiempo y en un programa de televisión, vi,
como en un País que no tenian casi agua, canalizaban a través de unas cañas muy finas, las gotas de agua que durante la noche producian la humedad,y con el agua que recogian podian regar la planta

En cuánto a tomates, hace un tiempo, compro en un huerto ecólogico, que está en el Maresme,y lo mejor, son los tomates maduros, con la piel fina y muy jugosos,

Estos tomates fritos, con huevos ecólogicos, están buenisimos, lo malo es que para el regimen esten prohibidos

A l’horta de Valencia, tan menyspreada pels especuladors de sol i tan estimada pels verdaders llauraors, com diuen per aquelles contrades.
El mateix tribunal de les aigües, una meravella. Ja no sé perquè servirà. Després de 700 anys, el mataran uns totxos, i mai millor dit.
L’horta està tocada de mort. I algun dia ens arrepentirem de tal malvaratament.
Atenció amb els “ecologics”. No tot és el que sembla.
Estic d’acord, s’hauria de tenir una mica, un mínim, de cultura alimentaria. No podem sobreviure sense menjar. Avui estem desorientats, inclòs, els que ens hi dediquem.
Vaig dir del Prat, com a exemple de proximitat. Per descomtat que a totarreu podem trobar alguna cosa especialment bona.
Per amanir, un tomaquet, el rosat de Rellinàs. Dificil de trobar. Sé que el podem trobar a alguns mercats, però no a totes les parades. És car. Però amanit amb oli i sal, una delicia. I no engreixa, si no li poses molt oli i sal. I una bona experiencia. L’altra dia em van regalar una caixa. Ja no en tinc ni un.