M – Avui et recitaré.
Ll – Home, tu fent de rapsode. Quina meravella.
M – Més que de rapsode, vull recitar un vers que m’ha vingut a la memòria llegint altres blogs que també parlen de versos valencians.
Ll – Llavors l’autor és valencià?
M – Si, i he de dir que m’agrada molt.
Ll – Va, comença….
M – Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Cante llavors, distret, raone amb l’oli cru,
amb els prouductes de la terra.
M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
I suque molt de pa,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit index, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucaristicament,
me’l mire en l’aire.
De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
Cloc els ulls i me’l fot.
Ll – Home, que vols que et digui?
M – Genial…..res mes. Genial.