Ara començo a gaudir de l’ordenament de carrers que van fer fa temps…Fins ara no ho havia entès. Entre les avantatges i desavantatges, predominaven les segones.
Ara ja no. He vist que la meva vida era monòtona, gris, ensopida. Gràcies a aquesta remodelació tinc més “vivilla”.
Surto de casa i he de mirar abans de posar el peu fora del portal, per si ve cap moto, no fos que perdés la cama.
Travesso el carrer i he de mirar amunt i avall per evitar motos i bicicletes. Dic amunt i avall, ja que el carrer és d’una sola direcció, però no per les bicis i les motos. Ells tenen dispensa, es veu.
Quan he d’agafar el cotxe, sols per imperatius del guió, tinc molt més temps per anar escoltant la radio, la música, etc. ja que, com que he de donar una gran volta i els carrers principals tenen més càrrega de circulació, tots anem respectant molt més els límits. Inclòs ara el límit de 30 em fa riure….si mai hi arribo….
Tinc la immensa satisfacció que ara, he de parar atenció, molta més si vull arribar sa i estalvi. Ara tinc un motiu per tenir els meus sentits sempre a punt. Quant una moto et surt d’una cantonada, a 90º i s’inclina…(van a 60 o més) sents una descàrrega d’adrenalina increïble. A més a l’hora baixa, sense llums, ho fan encara millor.
És com tornar a sentir-se viu…(no sé per quant de temps) però realment he de felicitar als que van parir aquest sistema tal com és ara…..
I a més has de fer-ho tot mirant a terra, no sigui que trepitgis qualsevol resta de ignota procedència, però que generalment fa pudor…..
Si no viviu a Gràcia….en aquestes magnífiques illes….no sabeu el que us perdeu…..Fins fa quatre dies no sabia que podia saltar tan ràpidament i que tenia tants reflexos…Una meravella….M’he descobert a mi mateix.
Ara ja sé perquè venen tants a Gràcia. Per viure l’aventura.
No ho recomano per gent gran, famílies amb gent menuda, etc. llavors els sobresalts son perillosos….