La closca de la poma

Jump to Comments

Amb el dit gros exercint pressió sobre la part superior del bolígraf, va aconseguir fer el ‘Clec’ tan característic, que recorda al tret de sortida de les proves d’atletisme, que t’indica que ja pots començar a escriure. Els ulls atents d’en Felip ja tornaven a situar-se en la posició ideal perquè la mirada pogués retenir la informació. Mentrestant que la seva pròpia mà executava l’escriptura, un cop les nou xifres ja estaven impreses en tinta blava sobre el tovalló, va tornar-ho a comprovar. Però la seva concentració es va trencar, com quan un mirall cau al terra, quan la dona de la cafeteria li va dir:

– Bon dia! Què voldrà prendre?

– Eh! – va dir espantat, ja que no l’havia vist venir, es va refer de la situació en menys de mig segon i digué – Doncs posem un cafè amb llet, amb dos sobrets de sucre.

– D’acord, si vol ja pot seure’s en una taula d’aquelles – va dir la dona indicant amb la seva mà unes taules que estaven just darrera d’en Felip.

En Felip, li va fer cas, i va asseure’s en la cadira de fusta que pertanyia a la taula més pròxima a la sortida. Es va treure la jaqueta i el fugitiu barret dipositant-los en el respatller de l’esmentada cadira. Entretant que no arribava el cafè amb llet, va treure el tovalló on tenia apuntat el telèfon de l’anunci, se’l va mirar, i va decidir que aquelles xifres havien d’anar acompanyades d’un petit dibuix, que el seu bolígraf, deixant-se acompanyar dels moviments subtils de la seva mà, ja havia començat a fer. Dos cercles ben tancats i voltejats més de dos cops cada un, més un parell o tres de línies llargues i un parell més de curts traçats van reconstruir el record que en Felip tenia sobre les bicicletes, aquell mitja de diversió que feia més de quaranta anys que no utilitzava i tantes bones estones i genolls pelats li havia provocat.