La closca de la poma

Jump to Comments

Les llums de Nadal feien les seves tradicionals pampallugues, alhora que abraçaven les ampolles de licors, conyacs i whiskys que reposaven en aquella estanteria de fusta que estava col·locada a sobre la maquina de cafè. La tassa s’omplia poc a poc a la vegada que fumejava, un cop el cafè ja havia omplert la meitat del recipient, la dona va retirar-lo i el va acabar d’omplir amb llet. Tot seguit col·locar els dos sobrets de sucre al costat de cullera que reposava en el plat que serviria al home distret del barret gris.

En Felip olorava l’aroma que desprenia aquella tassa que li acabaven de servir, el seu nas vermell del fred de mica en mica retornava al seu color habitual. Amb la seva ma esquerra va agafar els dos sobrets de dolç contingut i els va escapçar alhora seguin tot un ritual rítmic que precedia al llançament de sucre dins del cafè. L’home tenia les seves manies i mai tirava tot el sucre de cop, o feia a batzegades, de mica en mica, fins a 6 cops els va sacsejar fins que l’interior fou del tot buit. La litúrgia no havia acabat, ara tocava netejar la cullera, introduint-la dins d’un dels dos sobrets i refregant-la amb el seu interior. Un cop l’instrument remenador ja havia sortits del paper plastificat ja podia procedir a fer els seu bany termal de cafè amb llet.

De glop en glop la tassa es va anar buidant, els llavis del bevedor de cafè s’embrutaven de l’exquisida escuma de llet, la beguda calenta baixava esòfag direcció estómac, i la alta temperatura de líquid anava escalfant el cos fredolic d’en Felip. Un cop va recuperar les forces i deixar el recipient ven buit, es va aixecar alhora que es posava la seva gavardina i es col·locava el barret encaixat en la poc poblada calba. La distancia entre la barra i en Felip es va anar reduint i quan va ser casi nul·la, l’home del barret es va treure la mà de la butxaca i deixar un parell de monedes, les quals sumaven l’import exacte de la consumició.