La closca de la poma

Jump to Comments

Durant aquesta passada Festa Major tenia planejat anar dos cops al districte, però finalment van resultar quatre. I os preguntareu perquè?

El dia 15, a la tarda, em vaig posar en camí direcció al districte, ja que volia anar a veure l’exposició fotogràfica de les Colles de Cultura de Gràcia, que presumptament estaria des de el 15 al 21, mati i tarda oberta per que tots els curiosos poguessin gaudir d’ella (tot això segon la web i el programa oficial de festa major), al arribar em vaig trobar el districte tancat amb un parell d’”urbanus” a la porta, els hi vaig preguntar per l’exposició, ells com sempre mai saben res, van entrar i un home el qual vaig veure, ens va dir: “Esta cerrado, no lo ves? Vuelve otro dia…”, jo em vaig quedar flipant, i li vaig rebatre dient-li que el programa anunciava que allò havia d’estar obert perquè la gent visites l’exposició segons el programa el qual portava a la mà. I ell em va contestar: “Vuelve mañana, que quizás este abierto”… vaig seguir flipant, i vaig decidir marxar…

El dia 17 per la tarda vaig tornar, pensant, idiota de mi: “ja que hi ha el acte de les Colles de Cultura de Gràcia, l’exposició ha d’estar oberta perquè la gent gaudeixi del directe i de les fotografies històriques. Que em vaig trobar? Doncs el mateix pallu el qual em deia que aquell dia tampoc estava obert, que si volia veure cultura que em quedes a la plaça, però que aquell dia estava tancat perquè els balladors es canviaven allà dins… quan clarament sé que allò es mentida, els balladors es canvien al pati, al sal obert, i no pas a la saleta allargada que on hi ha l’exposició. Com vaig veure que la discussió era un camí inútil, indignat de mi vaig tornar a marxar.

El dia 18, a mitja tarda vaig decidir tornar-hi, per allò que diuen de “a la tercera va la vençuda”, i així va ser, vaig entrar al districte com “pedro por su casa”, ningú en va preguntar res, vaig veure l’exposició (la qual no em va semblar de gaire bona tria fotogràfica, malgrat hi havia un primer pla meu, de quan era bastoner.), i vaig marxar.

El dia 21, l’Oriol i jo teníem d’anar a xerrar per la radio instal·lada per festes a la seu del districte, van entrar al districte, mentre un bateria feia les proves de so pel concert de la nit, un cop dins, el meu “amic” dels dies anteriors ens va assaltar i en va dir quelcom que no podíem entendre pel soroll, jo intuint que ens preguntava on anàvem vaig senyalar als companys de Radio Gràcia que veia a traves d’un vidre, quan va parar el bateria l’Oriol va dir amb veu alta, anem a la Radio. I el tipus amb un to mooolt prepotent ens va contestar: “Pues eso se dice, no cuesta nada responder, eh??”.

Desprès d’aquelles quatre experiències, jo em pregunto, qui collons es aquell tiu que va amb aquells fums, pregunto això perquè aquell tiu no va identificat com a res de res. Segon, si el tiu esta estressat perquè li han robat el pendó davant la seva puta cara a mi que collons m’importa, jo vull ser ben tractat, amb educació i bones maneres quan vaig als llocs, no pas amb arrogància, prepotència i mala educació. I per concloure, si aquest tipus no li agrada el tracte humà, doncs que el treguin d’allí. Els Guardia “Urbanus” despistat i la prepotència d’aquest porter d’escala donen molta mala imatge de la seu on hauríem de tindrà la porta oberta tots els graciencs…