Homenatge a la familia?
Aquests dies hem vist com el Papa, el màxim representant de l’Esglèsia Catòlica i de la Ciutat del Vaticà, visitava els Països Catalans, en concret la ciutat de València. El motiu era un suposat homenatge a la família, però evidenment, a l’únic model de família que enten aquesta esglèsia. Per sort , en el si de l’eglèsia no tothom pensa igual, i per desgràcia els que no pensen igual normalment els fan callar. Ho dic perquè ahir a Catalunya Radio vaig sentir que parlava un mossén ( ara no recordo el nom ) que deia que ell tranquilament casaria parelles homosexuals, i és que està ben clar, una familia es basa en l’estimació de les persones que en formen part. Això és el més important i la resta són diferents models , que cadascú deicideixi viure en el model que més li plagui.
Estic totalment d’acord amb el que dius, la gent parla de casaments, la pregunta que em faig és: per què l’Esglèsia no parla de fer hipoteques amb amor? lliga més que el propi casament. Algú que no fos de la Caixa hauria d’avisar i fer un curset als futurs novis sobre les obligacions de les hipoteques? si es pot demanar la nulitat d’un casament, es pot fer sobre una hipoteca? cal no haver fet cap operació de crèdit abans d’arribar al matrimoni (crear comptes conjunts, transferència de cash (líquid, uix, lleig)?
Clar que, vols dir que t’hauria de dir tot això a tu?
L’Església pot defensar el que cregui convenient, cap problema. El que no hauria de fer, és “obligar” que tothom segueixi la seva doctrina en coses civils. Sempre és fa dogmatisme, quan el que haurien de fer és doctrina per els que vulguin seguir una religió, no per a tothom. I l’important, estic d’acord, és que dos persones es vulguin i vulguin tenir un projecte comú de vida. Això enriqueix, no mirar sempre l’entrecuix per saber si podem o no casar-nos.