Parlar a cau d'orella

Ha acabat la temporada castellera, com a mínim a Gràcia. La temporada “en general” acabarà la setmana que ve amb la diada dels Bordegassos de Vilanova que tradicionalment és la darrera de l’any.

Ha estat una temporada difícil , difícil pel món casteller en general, la mort d’una noia dels Capgrossos de Mataró ha fet que el debat sobre la seguretat als castells estigui més viu del que ja ho estava a principi de temporada quan començava l’estudi del casc. El casc , que només duien unes colles i que ara ja el duen gairebé totes. Fins ara era només per acotxador i anxaneta i a partir d’ara s’estudiarà la possibilitat que el portin els dosos.

També ha estat una temporada difícil pels Castellers de la Vila de Gràcia, sobretot des del mes d’octubre. Fins llavors tot anava força bé, la colla havia descarregat el 4 de 8 per festa major i un domini important del 2 de 7, havent-ne descarregat uns quants aquesta temporada. És un moment complicat, el pas dels castells de 7 als de 8 és difícil, i tot i que està entrant molta gent nova cal molta més gent per poder fer les proves.

Ara toca descansar de castells i reflexionar una mica sobre el seu futur , tant a Gràcia com a Catalunya. Els castells són un exemple d’esforç , de treball en equip i d’integració, però també, i molt important ,de superació col·lectiva. Només voldria acabar per agrair a la junta i a la tècnica aquesta temporada de castells, que malgrat no haver complert objectius tècnics de ben segur ha acomplert objectius socials que es prou demostrat ajuden després a que els grans castells surtin a la plaça.