Internet als 50

El passat 21 de Maig, vaig fer-li al meu marit un regal original; un vol en globus. Feia molts anys que deia que l’hi faria il.lusió pujar en globus aerostátic, dons ja era hora, dit i fet. Teniem disponible el dijous i despres de haver fet la trucada oportuna i saber el preu i l’hora, que més faltava?

Dijous a les 7 h.del  matí ens trobem a l’hotel América a Igualada amb el Xavi, el tecnic  de vol i en Roger, el conductor del 4×4 que ens recollira on aterrem. Deixem el nostre cotxe i agafem el de “camins de vent” on portaven el remolc amb la cistella, el ventilador i el globus plegat dins una gran bossa. Inflant i tirant un globus negre per saber la direcció del vent i el lloc d’on sortirem. Ens encaminem cap el aeródrom d’Odena, allà es troba l’unica fabrica de globus d’Europa. Quina passada!  Baixant la cistella, la bossa i el ventilador i en Xavi ens diu que aviat nosaltres també ajudarem a montar el globus.L ‘emoció a flor de pell.  Estirem la tela del globus, de color verd i groc i llavors hem d’aguantar la boca oberta perque entri l’aire fred i més tard calent. El globus  es va inflant, ja està apunt. Seguint sempre les indicacions, pujem a la cistella. En Roger no para de fer fotos, i ara en Xavi també en fa. Mès tard serà una altra sorpresa per l’Artur. – Adeu, fins despres!  El globus es comença a enlairà. I pujes mès suau que s’hi  anessis amb ascensor.Quines vistes panóramiques, Igualada desde el cel. Més enllà Montserrat, els camps verds i un plè de roselles. Que bonic fa el color vermell! Passem per damunt del nostre cotxe. Que petit! Ja estem a 650 mts. La velocitat maxima és de 35 kms. En Xavi ens explica que ell pot moure el globus amunt i avall, però son les corrents dels vents, les que ens fan anar de dreta a esquerra. I ara que passa? Ens hem quedat quiets sobre la carretera. De sobte començem a pujar i a pujar fins a 1.000 mts. Quina pau, quin relax i quina alegria  veure la cara d’emoció del meu marit.!  Jo que tinc vertigen, i això d’anar en globus es una experiencia tant bestial, que no em vaig trobar gens malament. Estem volant 1h i 15 minuts, però no t’he n’adones. Allà baix hi han uns llenyataires que talan ela arbres caiguts per la tormenta del mes passat. Quina feinada! – Nois, és hora de baixar- No pot ser, ens ha passat el temps volant, mai millor dit.Estavem per damunt d’un camp d’ametllers. 

En Roger amb el 4×4 ens anava seguint i va entrar per un caminet, al costat del camp de blat, on vam aterrar. Només vam notar un petit cop a terra, vam baixar de la cistella, també vam ajudar a recollir el globus, i pujar la cistella al remolc i llavors una altra sorpresa, en Xavi va treure una petita nevera amb una botella de cava i quatre copes de vidre, per brindar que el vol en globus havia sigut un exit.

Ens van portar a esmorçar al Racó dels Traginers, dins d’una bota gran de vi negre, ens vam menjar una esqueixada de bacallà, pa amb tomaquet, vi negre, aigua i cafès. Ens van ensenyar les fotos del nostre vol en globus, i llavors ens van donar el CD del reportatge i un diploma per cadascú que apart del nostre nom hi diu:

            L’aire calent ens fa pujar. El vent ens guia. Els núvols són formes imaginatives. El cel ens fa de sostre.Les muntanyes i els plans la línea de l’horitzó. Els boscos i els conreus un canviant trencaclosques de colors. Els camins serpentengen arreu. Els torrents i rierols veritables portadors de vida. El terra: origen, paisatge i destí.

Llavors ens van portar a on teniem el nostre cotxe, semblavem que volavem encara. Gracies Xavi i Roger sou collonuts!