Càmeres, moltes càmeres i micròfons, periodistes, informadors, presentadors, minuts en antena, directes, imatges d’arxiu, fotografies i més minuts en directe a les tertúlies. L’expectació és màxima a les portes de l’Audiència Provincial de Sankt Pölten. No és casa ningú ni hi ha fotos de prometatge, ni és festa major, ni cap director oscaritzat presenta nova pel·lícula. No és festa major però ho sembla. El dia que ha començat el judici a Josef Fritzl, l’anomenat monstre d’Amstetten només faltaven els venedors de salxitxes, les barraques de fira i una banda municipal. Gatzara!
Circ mediàtic
KAP, el mèrit és teu
Sovint ens preguntem què li cal a un país per ser país. Les neurones exploten tot seguit responent que intel·lectuals, cultura, gent com cal que pensi i reflexioni… però també gent que ens faci riure. Tot just aquests dies hem perdut a un geni com en Rubianes. Com en Pepe, ara fa uns anys ens va deixar un home que convertia la paraula en acudit, sarcasme i qualsevol altre instrument per vèncer l’avorriment o el conformisme, en Jaume Perich. D’aquell dibuixant, però, no n’ha quedat només alguns records sinó també un premi que amb el temps ha reconegut la gran feina que realitzen els dibuixants i humoristes de casa nostra. Enguany, el dibuixant Jaume Capdevila ‘Kap’ i l’humorista Andreu Buenafuente han recollit els guardons del XIV del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, en reconeixement a la seva trajectòria professional. A l’Andreu no el conec personalment, tot i que s’ha colat a casa meva moltes nits. A en Jaume, el conec del diari i em fa molta il·lusió que l’hagin premiat. Continue reading ‘KAP, el mèrit és teu’
‘Redpàs’
I a Juande Ramos no l’havien fitxat com especialista en eliminatòries?
Doncs bona repassada del Liverpool. We’ll never walk alone.
Som una marca (Identitat a la xarxa, cap.II)
Raquel portava un temps capficada en triar un nom que la representés de forma clara i concreta a la xarxa. Feia temps que tenia bloc i estava començant a investigar en el món del microblogging. Estava provant de construir la seva identitat a Internet i consultava amb els seus amics un nom que concretés les seves característiques personals i professionals. No és una tasca fàcil i la Raquel no volia reflexionar molt profundament.
Aquest és un exemple verídic però triat a l’atzar. Actualment, les persones a Internet no només som individus sinó marques i en un sentit purament comercial ja no diferim tant de qualsevol empresa. Venem i som venguts.
Continue reading ‘Som una marca (Identitat a la xarxa, cap.II)’
Pitoniso Boluda
El president del Real Madrid ja sap què ha de fer quan acabi la seva etapa a la butaca blanca. Vicent Boluda pot jubilar a Rappel a la capital de l’Estat espanyol com a vident. Cada vegada que ‘xorreja’ Don Vicente, els astres s’obscureixen al Bernabéu. Després de l’experiència a la Champions contra el Liverpool, el presidente del Realíssim no es va tallar davant el seu homòleg del Atleti, Enrique Cerezo. L’Atlético de Madrid ha empatat a Chamartín en un excel·lent partit i realment l’empat té regust a victòria en el derbi madrileny. A Anfield, esperen les visions triomfalistes de Boluda.
Anna Carreras: “Tota passió acaba en tragèdia”
Nascuda el dia de l’any nou rus el 1977 a Barcelona. Actualment, resideix a Terrassa. Va estudiar Filologia Catalana i i Teoria de la Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment compagina les traduccions amb la publicació d’obres pròpies. Després de ‘Camisa de Foc’ (Empúries, 2008) acaba de publicar ‘Tot serà blanc’ (Ed. Lleonard Muntaner, 2008).
-El simbolisme religiós de la teva darrera obra té a veure amb la teva educació en una escola de l’Opus?
-Si vas a una escola de l’Opus o surts com ells o surts com jo, adonant-te que t’estan menjant el cap. Ara bé, el simbolisme que uso té més a veure amb la mística que no amb la religió estricta. En la meva novel·la faig una metàfora de la passió de Crist per explicar la passió de l’escriptor i les dificultats a l’hora de crear. A ‘Tot serà blanc’, els dotze primers capítols recreen el llenguatge de la religió per demostrar que tota passió acaba en tragèdia. Continue reading ‘Anna Carreras: “Tota passió acaba en tragèdia”’
La veritable història d’Ivan Istochnikov
La Vanguardia la començo a llegir per la contraportada, on com és habitual els amics Amela, Sanchís i Amiguet ens entretenen amb entrevistes molt sucoses. Aquest dimecres 24 de febrer, descobreixo en una entrevista al fotògraf Joan Fontcuberta una frase plena de sinceritat:
“Sóc una calamitat: vaig profetitzar que les càmeres en els mòbils serien un fracàs”
Tota una institució de la fotografia reconeixia un error que ens mostra que categoritzar és molt perillós. Recordeu els Cignes Negres? Doncs aquí en teniu una mostra. L’assumpte que m’ha impressionat més, però, no és només l’entrevista a Fontcuberta, sinó una increïble història que ens remet a les llegendes urbanes.
“Silenci, us mataré!”
Aquesta és la frase preferida d’un personatge que he descobert aquests dies, Achmed el terrorista. Achmed és una bomba humana que forma part de l’espectacle de Jeff Dunham, un ventríloc nord-americà. Walter, Melvin, José el Jalapeño o Bubba J són part del show de Dunham. Està clar que el personatge d’Achmed no pot passar desapercebut tenint en compte la qüestió del terrorisme global i el paper dels Estats Units. L’humor té límits? No crec. Ja diuen que el riure és terapèutic.
Us deixo amb un espectacular vídeo que m’ha passat @rafel73 que ens descobreix la personalitat (complexa?) d’Achmed.
Identitat a la xarxa (part I)
M’interessa la comunicació com a professional però també com a procés humà vinculat als múltiples canals que ens ofereix la tecnologia. No sé si puc qualificar aquest post d’assaig periodístic, antropològic, sociològic o psicològic. Recordo que fa uns anys va haver dos llibres que em van marcar profundament. D’una banda, ‘L’Eros electrónico’ d’en Román Gubern i, d’altra banda, ‘La Psicología de Internet’ de Patricia Wallace. Aquestes primerenques obres segurament han quedat en molts aspectes desfasades però aporten unes primeres traces de la personalitat a Internet. En el fons, parlar d’identitat personal a la xarxa és explicar de quina forma ens atensem a les TIC. Fem una ullada?
Un temple romà al carrer Bailén?
Qualificat de misteriós temple, amb clares reminiscències clàssiques, segons l’Atles de Patrimoni arquitectònic de Barcelona va ser construït l’any 1882, imitant el temple d’August que es va descobrir per aquelles dates. Originàriament era un taller d’art però als anys trenta va funcionar com a teatre. El constructor d’aquesta joia misteriosa es deia Josep Vilaseca i Casanova. La simbologia és clara. Amaga detalls realment sorprenents per estar-s’hi una bona estona.
Josep Masriera i Manovens, juntament amb el seu germà Francesc Masriera i Manovens instal·laren un estudi-taller. La història d’aquest curiós edifici que sempre m’ha provocat molt interès la podeu llegir de forma completa en aquest enllaç que es titula “El misteriós templet del carrer Bailén”.
Necessitem un David Bisbal
Despertaven a l’any 1992 amb el gran concert de Sopa de Cabra, SAU, Sangtraït i Els Pets però aquella llum semblava que s’apagava. 17 anys després però, la revista Enderrock entregava els premis musicals que porten el seu nom a la sala Bikini de Barcelona. Manel, Roger Mas, Mishima, Whiskyn’s, Miquel Abras, Òscar Briz, Els Pets, Quico el Célio, El Noi i El Mut de Ferreries, Gossos, Lax’n Busto, Mazoni… són alguns dels noms de la música que es fa al nostre país. Alguns han estat guardonats enguany com a grans novetats però molts ja són admirables veterans de la música en un país que pateix massa però que hauria d’estar molt orgullosa del talent musical que conté.
El senyor Olivella
Ens mou la tecnologia, endollats a gadgets tecnològics de tot tipus i amb carregadors de diferents mides i colors. Les nostres comunicacions passen gairebé de forma inequívoca per la xarxa. Sembla que enrere hem deixat la correspondència convencial i fins i tot els faxos. Ara bé, vivim en una bombolla? Aquests dies Mundo Deportivo ha organitzat un concurs a través de ll’edició digital per recollir el Minut d’Or de l’afició barcelonista. Quin és el millor moment que has viscut relacionat amb el Barça? La promoció es pot trobat tant al diari de paper com a la digital però els missatges només es poden deixar a la web. Només?
Aquest no és el cas del senyor Olivella, un barcelonista que ha arribat fins la redacció del diari per entregar-nos el seu ‘minut d’or’ amb fotos incloses com podeu apreciar.
Sostinc aquesta petita nota que em fa pensar molt. No només per l’evident barcelonisme d’aquest home sinó perquè ens fa trontollar una mica en la nostra bombolla digital. El senyor Olivella ens hauria de fer reflexionar. Continue reading ‘El senyor Olivella’
Un penis juganer interromp la Super Bowl
La lliga de fútbol americà ha viscut aquest cap de setmana una de les finals més interessants dels darrers anys, amb un final vibrant. Steelers i els Cardinals s’han jugat el títol a partit únic però igual que va passar el 2004 la Super Bowl s’ha vist tenyida per un fet extraesportiu. Enmig de la retransmissió, un penis. Sí, sí, un penis. Després del cop de mugró de la Janet Jackson, el senyal televisiu ha vist com apareixia una simpàtica parella. Ell li ensenya el membre viril i ella hi juga una estoneta. Continue reading ‘Un penis juganer interromp la Super Bowl’
La millor campanya per Blackberry
Barack Obama, el president 2.0, no abandona la seva Blackberry i RIM, l’empresa canadenca que comercialitza aquest dispositiu estan aplaudint amb les orelles des de fa mesos i amb més intensitat des de que s’ha conegut que el president nord-americà no vol renunciar al seu dispositiu. ‘The New York Times’ ha publicat un interessant article en què després de sondejar diverses agències de publicitat, calcula que el president del Estats Units, ha estalviat entre 25 i 50 milions de dòlars en concepte de publicitat. La credibilitat que aporta Obama representa una campanya que no havien planificat els experts en màrqueting de RIM. Un regal caigut arribat des de la Casa Blanca.
Qui té cura de la imatge d’Urdaci?
Com bé diu el Gran Wyoming, si l’Alfredo Urdaci ara s’encarrega de tenir cura de la imatge pública de Francisco Hernando, més conegut com ‘El Pocero’, qui s’encarregarà de la imatge del famós periodista? Vistes les imatges de l’ex company de feina de Letizia Ortiz, ens venen molts dubtes al respecte.
El Magazine d’El Mundo publica en portada unes fotos del periodista, amic de CCOO, per il·lustrar un artículo on critica la suposada homosexualitat de l’heroi d’Hergé. Continue reading ‘Qui té cura de la imatge d’Urdaci?’
