Lluna – Bon dia, animal nocturn.
Hola. Que vols dir amb això?
Lluna – Que sembla que parles com un senador encarcarat i senil.
A, bé, si només és això.
Lluna – Es que dius unes coses….
El que no dic, ni he dit, ni diré mai, és “la calle es mia�, ho trobo una falta de respecte molt gran i una estupidesa.
Lluna – Doncs diuen que….
L’envie est la plus involontaire et la plus flatteuse des flatteries, com escriu Marbeau.
Lluna – Una mica petulant, no?
Som com som
Lluna – I això a que ve?
Que m’agrada això dels blocs.
Lluna – Explicat
Aquà cada un dona la seva visió i te la suficient llibertat per dir el que pensa o sent.
Lluna – Algunes vegades dir algunes coses pot ofendre, no?
Només si et sents ofès. I sempre et queda la sortida gran i magnÃfica de pensar que els altres també tenen la seva veritat i has d’agafar-la per ser millor i més fort.
Lluna – Molta filosofia
El que no mata, engreixa
Lluna – O sigui que tan et fa que et diguin encarcarat i senil?
Home, potser si que soc més encarcarat que algú altre i més senil que molts. Tot és relatiu.
Lluna – Però…..
Mira, jo soc més jove que tu, tu tens milers d’anys i jo soc un pipiolo al teu costat.
Lluna – Grà cies, home, a una dona mai se l’hi ha de dir vella.
Per altre costat, jo no soc, ni molt menys, tan grandiós com tu, soc molt poca cosa, i ho accepto tan tranquil.
Lluna – Ara em dius grandiosa?
Cada un és com és, hi has d’acceptar-te com ets i acceptar els altres com son. Altre cosa és que t’interessi tothom.
Lluna – Avui estàs molt passota?
Com deia Goethe, Sie sind voll Honig, die Blumen; Aber die Biene nur finder die Süssigkeit aus.
Lluna – I si m’ho tradueixes?
Que les flors son plenes de mel, però les abelles només en treuen dolçor.
Lluna – El que deia, ets un pedant.
Tots tenim els nostres defectes.
Lluna – Val més que ho deixem.
Em convides a un gelat de xocolata amargant i taronges?
Lluna – A la plaça Revolució?
No, no cal que truquis al Maurici, avui anirem al carrer Lluis Antúnez,