Lluna – Que fas?
Estic escrivint una cosa pel bloc.
Lluna – De que va?
De les 12,00
Lluna – De què?
De les dotze del migdia.
Lluna – Expliquem una mica, no entenc res.
Que he de posar una nota al bloc a les dotze en punt.
Lluna – Ja. Puc preguntar el motiu?
És una hora mà gica.
Lluna – Pare un moment i explicat, ja em poses nerviosa.
Que tothom diu que s’ha de penjar una cosa al bloc a les dotze si vols que et llegeixin.
Lluna – I això qui ho diu?
Tots els del bloc. Tots ho fan i jo també vull provar.
Lluna – I com que tothom ho diu, apa, tu també, no creus que tens poca personalitat?
?
Lluna – Tu escriu quan vulguis i si et llegeix algú o no, ja es veurà .
Si, però vull provar.
Lluna – Tu has de pensar que ets diferent, ells son persones i tu un mussol.
Bé, però jo soc una icona de la saviesa, sóc la representació de la Pal·las Atenea, la deessa de la intel·ligència.
Lluna – Doncs sembles ben tanoca.
Tu rai, com que no escrius.
Lluna – Jo també sóc la representació de la deessa Artemisa, la germana bessona de Apol·lo, poca broma.
Si però tu vas néixer de Leto i Zeus, en canvi Atenea va néixer del mateix cap de Zeus.
Lluna – Però tu segueixes sent un mussol que vol escriure en un bloc.
I vull provar que passa si ho llanço a les 12. Alguna cosa deu passar, dic jo.
Lluna – Jo vaig a la platja,
Home, hi ara em deixes sol. Aquà enfeinat i tu a la platja. Ja farem gran el paÃs.
Lluna – Avui, no es pot parlar amb tu.
Estic enfeinat, perdona. És un experiment. Tot per la ciència.
Lluna – El sol t’ha estovat el cervell.