He anat a sopar.
Lluna – Va digues on.
Al restaurant Els Quatre Gats.
Lluna – I que tal?
Vaig fer una mica el guiri.
Lluna – I això com es fa?
Pel que vaig veure, s’ha d’anar a sopar a un lloc dels que es consideren tÃpics. Anar vestit com si anessis a una recepció, portar joies, anar amb ulleres negres de sol, encara que sigui de nit o estiguis triant el peix i fer moltes fotos de tot. I sobretot riure molt.
Lluna –Se’n diu “efecte sangria�
No. Si riuen ja quan entren.
Lluna – Es que venen del Boades.
Potser si. Però riuen i ens miraven com si fóssim estranys.
Lluna – Clar, devies anar amb camisa de mà niga curta, sense corbata ni res.
Si, anava com vaig normalment. Es que feia temps que no anava als Quatre Gats.
Lluna – I que tal el sopar?
El menjar estava bé, era molt Standard. Vam fer un pica pica i jo vaig menjar un entrecot a l’estil Romeu, o una cosa aixà i un pastisset de iogurt i melmelada.
Lluna – Molt original, veig que cada vegada ets més original.
Es que no hi havia res que em fes tilin, i quan mires a la dreta, veus un munt de euro.
Lluna – pagaves tu?
No, ni “locu�
Lluna – O sigui de gorra?
Si, però no volia donar mal exemple.
Lluna – Si que has canviat. I el vi?
Vam demanar un Picapoll i un Costes del Segre, un blanc i un negre. Tots dos bons, normals, recomanables.
Lluna – I el restaurant?
El menjar bo, l’ambient guiri, i el compte car.
Lluna – Conclusió?
Si no fos pel fet que no saben sumar, hi vam pagar menys del que deia la carta, crec que és car, la relació preu qualitat, a la meva opinió no és bona. Pel mateix preu pots fer dos sopars iguals o millors.
Lluna – Es que demanar un pica pica, es l’estratègia de picar fort. Excepte en restaurants normals. En aquest que hi van els turistes, ja és sabut.
Si, però de tant en tant s’han de fer coses aixÃ.
Lluna – Pagant un altre, oi?
Naturalment. Només faltaria, per a qui m’ha pres aquesta…..