M – Tu que penses d'això d'anar a Frankfurt amb literatura en català i castellà ?
Ll – Avui vols que em mulli?
M – Tu no et mulles mai, per això estàs com estàs.
Ll – No m'ataquis, no m'ataquis
M – Tothom sap que a la Lluna no teniu aigua
Ll – Si, però tu vas per un altre lloc.
M – No, no és la meva intenció. Tots som com som.
Ll – Bé.
Ll – Els llibres o els autors?
M – Molt bona. Doncs crec que els llibres.
Ll – Perquè?
M – Diuen que la literatura es l'art d'escriure i de llegir. O sigui de comunicar una forma de pensar de l'autor.
Ll – I? Que no ho compleixen els autors que son d'aquí i escriuen en castellà?
M – Mira, no ho crec. Un idioma és una forma de pensar, de raonar, que ve d'una historia. És una evolució de la forma de pensar i de veure la vida que s'ha format en el transcurs dels segles i representa una evolució del pensament. D'un determinat pensament, d'aquí la riquesa que representa un idioma.
Ll – I l'escriptor que viu i treballa aquí no representa la forma de pensar d'aquí? Parli amb l'idioma que parli.
M – No. Tots sabem que la riquesa d'un idioma es fa amb les necessitats de comunicació. Per exemple els esquimals tenen moltes paraules per definir el gel, és lògic, ja que a ells els hi va la vida. Nosaltres no tenim quasi gel i en tenim menys.
Ll – Mussol, ja sé que tu deus tenir moltes paraules per definir els sorolls de la nit, però entre castellans i catalans, la veritat és que poc poden tenir de diferencies.
M – Crec que més del que ens pensem. Cada uns ens hem anat adaptat al territori i als diferents problemes i circumstancies, lo que fa que el castellà i el català siguin diferents en la forma de pensar, cosa que jo veig com un enriquiment, no com altre cosa.
Ll – Tu creus que els autors que escriuen en castellà i català poden pensar molt diferent?
M – És l'evolució³ de les idees. I crec que si. Per això defenso que la literatura catalana és la que s'escriu en català. I la literatura castellana és en castellà . Així de literatura espanyola pot ser molt bonic si inclou els escriptors gallecs, bascos, etc.
Ll – Llavors per que no es fa una presentació de literatura espanyola?
M – El perquè no ho sé, suposo que com a literatura espanyola voldrien incloure tots els autors en castellà. Ja saps que idioma espanyol es considera sempre el castellà exclusivament. Cosa que tampoc comparteixo amb les regles actuals. Si l'idioma d'un estat és l'oficial, idioma català només seria el d'Andorra, quan el gruix d'escriptors andorrans és petit si el comparem amb el de catalans.
Ll – Llavors els escriptors valencians….?
M – El valencià i el català son el mateix idioma, com l'andalús i el castellà, el que varia son els accents i les formes, que son influencies d'altres pobles.
Ll – O sigui que altres pobles poden influenciar. Crec que tu mateix et contradius.
M – Una cosa és negar l'influencia del pensament castellà a Catalunya i altre com cada idioma va fent seves les paraules d'altres, com ara l'anglès en el castellà.
Ll – O sigui que literatura catalana, per a tu és la que s'escriu en català?
M – Evidentment. Tota la resta son ganes de polémica i restar importància al idioma.
Ll – És una opinió.
M – Tu sense mullar-te, com sempre.
Ll – No dius que soc seca, doncs no em mullo.