Ll – Estàs molt callat.
M – Estic pensant
Ll – En què? Si es pot saber?
M – Vaig anar a veure “Primera historia d’Ester”
Ll – Ja l’han estrenat?
M – No, vaig tenir la sort que em van convidar a l’últim assaig general.
Ll – O sigui “privilegis especials”?
M – Si. I privilegi més del que et penses, ja que és un privilegi l’obra.
Ll – Et va agradar?
M – Em va agradar molt, però més del normal, va impactar-me…
Ll – Que té que et va impactar tant?
M – Crec que és teatre del bo. Te tot el que jo espero d’una obra de teatre.
Ll – Que li demanes tu?
M – Vaig veure una obra que té un bon text com a base. Un text que te un bon calat literari. Un Espriu difícil si només el llegeixes.
Ll – I que més?
M – Un grup d’actors que formen un bon equip, no tens individualitats, formen un conjunt harmònic.
Ll – Suposo ho fan bé.
M – És com un ballet, tot està engranat com un rellotge. Ningú és més que ningú. Formen una bona pinya. I això m’agrada més que no veure un divo o diva i un grup de gent que l’embolcalla. Crec més en el grup, en l’equip.
Ll – Això és tot?
M – No. És teatre total, tens putxinel·lis, dansa, música, cant, efectes visuals, efectes sonors, llums, etc. un “espectacle” complert. I a més fa pensar.
Ll – Però Espriu és una mica….
M – És fàcil i és difícil. Però és també actual o històric. Pots llegir el que avui veus als diaris o pensar que només és una historia antiga, una historia bíblica.
Ll – O sigui que pot ser actual?
M – Si, pots llegir una crítica sobre la relació dels jueus i els àrabs, o no. Més aviat crític amb les relacions de poder.
Ll – Home si critiquen el “poder” a tu et fan l’ullet. Mira un rodolí.
M – Si. Fan servir un putxinel·li extraordinari. Molt ben fet. Fan riure i fan coses serioses. Molt complert.
Ll – M’ho recomanes?
M – De totes, totes. Ves-hi que t’agradarà, segur. Ep, si t’agrada el teatre.
Ll – I dius que el fan al Nacional?
M – Si, a la sala Petita. De totes maneres no cal que corris, l’estrena diuen que és dilluns pels mitjans de comunicació i dimecres fan l’estrena general.
Ll – Veig que realment t’agradat. Havies llegit el text?
M – Si, fa molts anys, quan estudiava. Un company va recomanar-me llegir aquesta obra de l’Espriu i realment va ser molt dur. Sols recordo que quasi no vaig entendre res o poc. Molt difícil. Però ara, posat en un espai escènic, m’ha sorprès, m’ha agradat molt. Reconec que una part del text segueixo amb la meva opinió de difícil, però ara em sembla que he aconseguit entendre el missatge, o al menys m’ho sembla.
Ll – Caram, m’ha picar la curiositat. Hi aniré.
M – Ja em diràs que et sembla.
Ll – Si ja t’ho diré.
M – Si vols, podem anar-hi junts.
Ll – Vols tornar-hi?
M – Per descomptat que hi tornaré.
Ll – Ara si que sé que t’agradat, amb lo garrepa que ets, passa per caixa quan ja l’has vist, és una bona pista.
M – Amb molt de gust.