Ll – Que fas aquí a la cuina?
M – Estic experimentant una recepta.
Ll – Algun llibre de cuina nou?
M – No, aquest cop l’he tret de un web que fa un dels blocaires i que es diu Cuinetes.
Ll – Que hi posa les seves receptes?
M – Hi posa les seves, però tu també pots registrar-te com a “cuiner” i pots posar les teves. Així, entre tots es pot fer un bon receptari.
Ll – Si, la recepta del pa amb tomàquet i llonganissa….
M – Perquè ho dius això?
Ll – Home, gent jove, que no te un minut, no crec que es dediqui a fer grans “virgueries”, dic jo.
M – Tu ets com ets i no vull discutir, però si ho mires veuràs que hi ha receptes molt interessants, a part d’unes quantes del “jefa”,
Ll – Ja som al cap del carrer. Tu ara fas la pilota al “jefa” i dius que el web és molt bo, que els que hi col·laboren son fenomenals,…tot pel que pugui dir.
M – No ho creguis. He fet el tafaner i he vist una recepta que, com que som a quaresma pot fer-me quedar com un gran cuiner amb els amics i no és tan difícil.
Ll – O sigui que cuines i a més pels altres?
M – Mira, tinc una norma. Cuinar si, però sempre que jo ho pugui gaudir. I si és amb els amigachus i amigachas, molt millor.
Ll – Sou de pànic. Sempre pensant en el menjar, el beure, ….
M – Jo només penso en el menjar, tres vegades al dia. Si algú em convida a un gelat a la Plaça Revolució, doncs hi vaig, i si em conviden a una copeta també. Però no creguis que més d’un parell. Quan beus molt, al final no hi trobes el gust, i si no hi trobes el gust, ¿perquè beure? Millor ho guardes per un altre dia.
Ll – I on dius que és aquesta web?
M – Busques cuinetes i “ja ho trobareu, ja ho trobareu…”
Ll – Si, val més que marxi, Llach de pacotilla. Mira que tallar ceba ara que soc aquí, ¿que no saps que em fa plorar? Ho fas expressament per fer-me la punyeta….ets, ets….
M – Es que quan cuino no m’agrada que em distreguin, que després no em surt al punt i no puc presumir…
Ll – O sigui que reconeixes que ho fas per presumir?
M – És una forma de parlar. Ho faig pels meus convidats, que ho trobin molt bo….
Ll – Tots menjant al voltant d’una taula….
M – Mira, si tens un bon menjar, un bon vi i una bona companyia, que més pots demanar en aquest mon. Una bona conversa? Aquesta vindrà sola….
Ll – I després…?
M – Després farem el que podrem….que tu sempre vas a la part….fosca….
Ll – Es que estic sempre tan sola….
M – O sigui que ara que has sentit l’olor, vens amb el cuento de la llagrimeta per venir a sopar….
Ll – Pensava, que un més, tampoc seria molt, no?
M – Va, marxa, posat guapa i torna a sopar, ja posarem un plat més.
Ll – Gràcies….si que fa bona olor. Fins ara….no tardo.
M – Aquesta s’apunta a tot….