El mussol i la lluna

Ll – Avui em mires amb una mirada estranya.M – Prou bé saps, lluna enfadada,Com la nit me la robàde les xarxes que trenàvemper caçar el temps i l’espai – sempre, sempre els enxampàvem.al matí ella enterravaels rellotges del temps farti les dents de l’obagor.Prou bé saps, lluna malvada,com la nit s l’emportà – i les xarxes escampavenels grumolls del nostre esglai.esventraven el filatuns vells corbs ensinistratsal desert del bé i del mal.Ja no estimo l’ampla nit. Ll  – Home, ara ho entenc. Aquesta mirada era de reflexió, no?M – El rapsode que tinc dins ha sortit a la llum….Ll – Si, llegint, que ho he vist. M – Després d’un vers ben dit, et queda el cos tot com suspès….Ll – No sabia que eres tan sensible….M – Home, un vers de Joan Barceló sempre et va molt béLl – Jo d’aquest mateix em se allò de :             Al turó de cada vila            Un ramat d’escolanets            Disfressats de focs follets            Ballen amb sotana lilaM – Veig que tu també li fots….Ll – I que et pensaves….