Ll – Ja hi som, ara em diràs….
M – La llei de la memòria històrica? Si.
Ll – ¿Tu creus, que hores d’ara, hem de seguir amb això? Va, home, va.
M – Tu creus que no? Perquè, no?
Ll – S’hauria de deixar les coses, sense remenar les ferides.
M – Tu creus, sincerament, que les ferides, si no hi poses res, es curen soles?
Ll – El temps ho cura tot.
M – Llavors, deixem de fer hospitals.
Ll – Tu ho agafes tot per la part que punxa.
M – O no. Crec que estàs equivocada, les coses s’han de resoldre amb acords, més quan han fet ferides. Les guerres tenen això, fan ferides que costen de curar. Per això s’ha de fer una posada a cero, i això passa per la justícia.
Ll – Però ara només es parla d’un costat.
M – Això és mentida. Resulta que Xile i Argentina poden fer-ho i aquí que ens omplim la boca de presumir que es va retenir el dictador xilè, resulta que no podem ni aixecar la veu. Tots callats. Realment es té por? De què? De fer justícia?
Ll – Justícia amb qui? Que a l’altre costat també hi va haver coses…o no?
M – He dit alguna vegada de quin costat s’ha de fer justícia? A més, els d’un costat ja van fer la “seva” justícia. Van portar a la “justícia” els que ells creien i els van “jutjar” i alguns hi van deixar la pell, tot hi no tenir més culpa que tenir llibres “prohibits” o tenir el carnet d’un partit polític, o tan sols ni això.
Ll – I els altres van matar molta gent per les seves creences….mira tu.
M – I van fer mal fet, encara que no va ser d’una forma igual, però condemnable certament. El que jo penso es que s’hauria de fer tot l’esforç de retirar els morts de sobre la taula. Seria el primer pas.
Ll – I llavors, ¿què proposes? Que comencem a remoure morts? Deixem-ho estar, les noves generacions ja no ho recorden, deixem que el temps ho esborri.
M – Tu creus que un dia o altre no surten els morts? Si surten inclòs els d’Altapuerca, com no vols que surtin els de fa 70 anys.
Ll – Per a mi és una equivocació.
M – Llavors, segons tu, hem de deixar que els cruels quedin sense judici i els innocents oblidats, per sempre més.
Ll – Innocents, innocents…..
M – Llavors tenien raó de trencar els juraments i girar els canons contra els que havien jurat protegir. És això?
Ll – Tot queda lluny, val més no remoure.
M – Quan a tota Europa, aquesta Europa que ens atreu tan, tothom renega i renega dels que van dur-la a la guerra, aquí, que som més papistes que el Papa, ni ho condemnem ni girem full. Visca.
Ll – Avui et trobo molt revolucionari.
M – I tu molt carca. ¿Tens alguna cosa a amagar?
Ll – M’estàs insultant. ¿Que t’has cregut?
M – Què he dit? Si no tens res a amagar, no has de pensar malament.
Ll – Avui veig que estàs molt impossible, val més que marxi….apa, adéu.
M – Adéu……I això en diuen diàleg?