Ll – Què és aquesta música?
M – T’agrada?
Ll – Si, és molt suau, amb ritme, un pel trista, però maca.
M – He anat a una festa de blues i en una paradeta he trobat aquest CD de Baden Powell & Friends.
Ll – Però aquesta que canta ¿qui és?
M – La meva enamorada Maria Creuza, te una veu un pel ronca, com el vellut.
Ll – I aquest Baden Powell….
M – Un record de la pubertat, quan vaig descobrir que m’agradava la música del Brasil, especialment la bossa nova i altres.
Ll – Llavors això és una mica una mirada cap enredera?
M – També tinc el meu cor, ¿què vols que et digui? Tots tenim les nostres “debilitats” i una de les moltes meves és aquesta “tristesa amb ritme”.
Ll – M’agrada aquesta definició…encara que jo sempre havia tingut la samba i la música brasilenya com a molt alegre.
M – Si, sempre passa el mateix, els llocs més “alegres” sempre amaguen una tristesa gran, quasi més gran que els menys “alegres”. És la dualitat que els humans tenen. Per a mi els andalusos, que sempre es veuen com a molt alegres, son, en el fons molt més dramàtics que altres que presumen de seriosos. Però és la formula per mantenir-se amb el cap sobre les espatlles. No pots ser trist per fora i per dins, et tiraries d’un balcó. Tot te la seva compensació, el seu equilibri. La natura és així.
Ll – Si, tu mateix, ara filosofes i ets un ruc integral.
M – Veig que ho has captat bonica…..
Ll – Uy, ara això vol dir…….
M – Va, deixa-ho estar. Escolta…..escolta…
Ll – Mira ara canta das rosas, mira quin ritme….apa, ballem?
M – Això s’encomana….de totes maneres declino l’invitació. ¿has vist ballar mai un mussol? Ho fem fatal…..
Ll – Però us hi fixeu molt….je, je,
M – Calla i escolta, que quan calles estàs més bonica….je, je,
Ll – I ara toquen aquella que diu “A felicidade é como a gota, de orvalho numa pétala de flor, brilha tranqüila,
M – depois de leve oscila, e cai como uma lágrima de amor”
Ll – Tristeza nâo tem fim,
M – Felicidade sim….
Ll – Molt maco….m’agrada
M – A mi també….A minha felicidade está sonando, nos olhos de minha namorada…
Ll – Estàs romàntic, aquesta música et posa tendre?
M – Tendre jo? Sols que penso que algunes vegades la música et passa a través de la ploma….
Ll – El que deia….