Ll – Mussol, ja vas veurem?
M – Que havia de veure?
Ll – Dijous va ser el dia de l’any en que se’m podia veure més gran.
M – Vaig veure’t com sempre.
Ll – Tu sempre igual.
M – Es que vaig sé a Banyuls.
Ll – Que hi vas anar a fer?
M – A veure les vinyes.
Ll – Vinyes verdes vora el mar…..empinades, no?
M – Si, és tota un esforç immens d’aquells homes i dones de Banyuls.
Ll – I que tal?
M – Molt bé, va ser molt instructiu. Vam veure moltes coses i ens van tractar de meravella.
Ll – Teniu algun contacte allà?
M – Ens esperava l’alcalde de Banyuls, una persona increïble. Allò si és un alcalde. Només com parla del seu poble, de la gent, de les vinyes, etc. És una cosa sensacional. Hi posa tant cor, que s’encomana.
Ll – Vaja, o sigui que tenen un bon alcalde.
M – Per a mi si. I treballa, o sigui que no va parar en tot el dia.
Ll – Acompanyar-vos a vosaltres ja és una bona feinada, en sou de pesats.
M – Si. Per cert vaig veure un bateig republicà. Que no sabia que existia. Em va agradar.
Ll – Es clar…republicà….t’agrada.
M – Ho dic pel fet, pel que vaig veure, el discurs de l’alcalde, la cerimònia, la gent, etc. Molt maco.
Ll – I que fan?
M – Fan un discurset sobre els valors republicans, la terra, etc. Li donen el nom a la criatura, li donen els padrins, que els anomenen un nom que no recordo. I a Banyuls, els hi posen el nom a una olivera i li donen la medalla de la ciutat, per si un dia han de marxar, sempre es sàpiguen units amb el poble que els va veure néixer.
Ll – Deuen tenir moltes oliveres.
M – Si, tenen un camp ple d’oliveres joves i encara queda terra per a seguir plantant.
Ll – I les vinyes ¿què?
M – Enfilades a la muntanya, amb un sistema de parets de pedra seca, amb unes “agulles” “potes de gall” etc. per tal de que corri l’aigua de pluja. Una meravella que cal conservar. I un terra de llicorella, com al Priorat, que fa que cada cep doni molt poc raïm, i per tant una qualitat molt bona.
Ll – Vi dolç?
M – Sobre tot un vi molt bo.
Ll – Els hi fas publicitat, això vol dir que et van regalar alguna botella.
M – Mal pensada. En tinc de botelles, però les he pagat totes i a preu de la llista. O sigui que si els hi puc fer propaganda, és totalment sense ànim de lucre.
Ll – Caram, potser si que et va agradar.
M – Em va agradar.
M – Per cert he d’afegir una cosa que m’ha donat en Cani.
Ll – Com no. Si no li posem igual s’emprenya i ens esborra.
M – Aquí ho deixo.
Benvolguda Magdalena, surt del túnel ensorrat
Igual t’enganxa un tren, per aquesta mena de forat.
Ll – Te com una obsessió amb això del tren….