Ll – Que et sembla això dels cuiners?
M – Una polèmica absurda que no beneficia a ningú. Em sembla una mica infantil, com de col·legi.
Ll – Tu per quina cuina t’inclines?
M – Depèn
Ll – Ja hi som. No et vols mullar?
M – Es que a mi m’agraden totes. Sempre que siguin ben fetes.
Ll – Però alguna cosa t’agrada més que altre.
M – Penso que la cuina ha passat de la pura i dura subsistència a ser una altre cosa, un plaer a gaudir, a compartir, etc. I moltes vegades malauradament ara s’està convertint en un producte de farmàcia.
Ll – Ho dius pels additius?
M – No, ho dic pels que et diuen, per tenir bé el fetge, has de menjar carxofes, per l’estomac, arròs bullit, etc. Això no és menjar, això és prendre medicines.
Ll – Però si fas bondat…
M – Pots fer una bona dieta i gaudir del menjar. No cal menjar mortificant-se.
Ll – Si, però la verdura…
M – Una bona verdura, cuita el temps just, amb molt poca cosa més que unes gotes d’oli, pot ser un menjar que doni molt plaer. No diem si hi posem una mica d’all, uns pinyons, etc. Llavors ja és una menja de reis.
Ll – Però no et pronuncies.
M – Es clar que em pronuncio. Quan vaig ser a Mèxic, cada dia esmorzava fruita. Perquè? Doncs vaig descobrir que la fruita era excel·lent, amb uns gustos que aquí no te. Era diferent i molt agradable. En canvi no compararia això amb unes croquetes de les que mengem amb els blocaires, però no per la bondat de les croquetes, que son bones, sinó per la companyia. Son coses que ajuden.
Ll – Vols dir que la companyia influeix en el que menges?
M – I tant. Compartir un bon àpat amb gent agradable, una bona conversa, bon humor i unes gotes d’amistat, milloren qualsevol plat.
Ll – Si tu ho dius.
M – Per gaudir d’un plat, només falta que estigui ben cuinat, bona gana, i coses així de senzilles. Si anem a l’alta gastronomia, podem sofisticar-ho tant com vulguis però al final es sempre el mateix. El millor dels llobarros, si el menges sol, perd una part important.
Ll – Però tu que prefereixes, va mullat. Additius, no additius…
M – Què vols dir quan dius additiu?
Ll – Aquestes coses que fan servir a la cuina moderna….
M – Mira, si l’home no hagués anat provant coses i coses, avui ens alimentaríem com fa milions d’anys. La civilització avança i, de tant en tant, surten veus dient que hem de retornar al clàssic, al de sempre. Que vols que et digui, unes bones mongetes m’agraden, tan si van acompanyades de una bona botifarra com si son estofades. I penso que si me les donen de qualsevol altre manera, no deixen de ser mongetes. I l’important és que siguin bones, que el producte original sigui de bona qualitat i puguis gaudir el seu gust. Si te orenga, un extracte d’algues o una reducció de soja, tan se val.
Ll – No et mulles, tio. Santamaria o Ferran Adrià?
M – Desgraciadament no he dinat ni a can Faves ni al Bulli. Convidem i t’ho diré.
Ll – Vas bé cirerer…i pagant jo, no?
M – No vols saber-ho? La investigació sempre és cara al començament, després és quan li treus profit.
Ll – En aquest cas, el profit seria teu.
M – No, no, jo sol no, amb tu, i podem anar comentant la jugada.
Ll – Tens una cara que…..
M – Pago el vi…
Ll – Espera que troni…