Surt el sol i em troba a la plaça Sant Jaume. Avui és un dia diferent.
El cel clar i a sota tot ple de llibres i roses. I molta, molta gent.
Ja tinc anys d’experiència per a no creure-ho. No és que aquesta gent d’aquí es deleixi pels llibres i l’amor transmutat en roses. No és cert, sols un ritual. Un ritual que, entre tots, ens hem cregut, diu el cínic o el pessimista.
Potser no tinc fusta de pessimista, potser soc innocent o incaut, però vull pensar que avui si, avui fem el gest d’agradar-nos llegir, com les promeses de cada any d’anar al gimnàs. Avui fem el primer pas, comprem el llibre que “llegirem”, aquest és el propòsit. Potser després criarà pols en algun racó. Però quasi segur que l’encetarem…i, qui sap, pot donar-se el cas que sigui el primer d’una llarga trajectòria.
El llibre, aquest objecte que ben tractat, segur en fa més savis…o al menys ens distraurà, reconfortarà, volarem a altres mons, o plorarem….tot un munt d’emocions en la més negre de les tintes o el més blanc dels papers.
I què dir de la rosa. Tots volem que ens estimin, i aquest dia ho volem una mica més. I potser també volem estimar, cosa quasi més important. De totes maneres, quantes roses serviran per a cobrir aparences, quantes per tapar forats sentimentals inabastables…..i quantes per descobrir el que no sospitàvem, aquella cosa sorprenent i misteriosa que t’omple de un no sé què meravellós.
En aquest dia, llarg o curt, ple de gent o soledat, només desitjar que tingui tothom un bon llibre a prop, temps per gaudir-ho, i, com no, una rosa donada amb tot el paquet complert del que representa. Com si fos la primera vegada.
Bon Sant Jordi.