Ll – Què estàs fent?
M – M’espolso la pols de les sabates.
Ll – Els mussols no porteu sabates….
M – Doncs simbòlicament m’espolso la pols de les sabates.
Ll – Perquè?
M – És una forma de dir que ho deixo tot aquí i emprenc el vol.
Ll – Marxes? On vas?
M – Vaig de vacances….
Ll – On ?
M – El lloc és el de menys, vaig a estar-me uns dies amb els meus, a despertar-me i poder dir bon dia a la companya, a estirar-me, a no planificar més que uns minuts abans les coses, a veure com passen els núvols, les gavines i jo esperant amb la màquina de fotos, deixar que la mandra m’impedeixi passar el full del llibre que llegeixo, a fer unes carreres nedant, a deixar-me mullat, a dinar un arròs amb parsimònia, fer una visita a unes pedres antigues, i a mirar el món com gira o veure com vas passant pel cel, amb tota la parsimònia i baven un combinat a la fresca.
Ll – O sigui que ens anirem veien?
M – Tu sempre ets aquí dalt. Doncs si, ens veurem, encara que poc, ja que el dia vint fas les teves vacances mensuals.
Ll – Es que jo no puc fer les vacances seguides i les faig partides, una mica cada mes.
M – Si, això diuen tots els grans magnats, que ells no fan mai vacances, però a l’hivern son a la neu, a la primavera a la caseta, a l’estiu a fer regates i a la tardor a caçar….Total fan més dies de vacances que la resta, però consta que treballen….
Ll – Uf, ja comencem amb l’esquerrà turmentat. Apa, fes vacances que les tens ben guanyades i personalment penso que et fa falta desconnectar uns dies.
M – No, si encara serà culpa meva….
Ll – Que tinguis unes molt bones vacances. Si et veig amb el cubata, ja et faré l’ullet.
M – No et penso convidar….
Ll – Ja ho sé…..Fins després…i pensa em tornar.
M – De moment penso encara en anar….No et fot, ja vol que torni….