Lluna- Què dius ara?
M – Estic muntant una empresa. T’agrada el nom?
Ll- No m’agrada gens.
M- A mi tampoc, però és el que es porta.
Ll – De on treus tu que ara es porta?
M – Vols exemples?
Ll – Si
M- Mira, si vius en aquest bosc, has de saber algunes coses. Com, per exemple, que pots robar-li la bossa a una velleta, que no passa res, però no pots copiar una cançó del gripau, que et cau la ploma, el pel i fins el bec.
Ll – Això està molt vist….
M – Una altra. Pots preguntar a tots els habitants del bosc si els agrada més les mamelles de la vaca Calixta o les plomes del flamenc Lulú. Però no s’acudeixi preguntar si els agrada viure en aquest bosc o a l’altra…..que això no és dins les regles del joc.
Ll – Qui marca les regles del joc?
M- En teoria, i segons les pròpies regles, tots els que vivim en aquest bosc.
Ll- Llavors és més important el que vareu acordar que vosaltres mateixos?
M – Això ho dius tu. Jo no en soc responsable, gens ni mica….encara em caurà un puro per divagacions llunàtiques…no fotem.
Ll – En tens més?
M- Bé, que els cabirols van fer un partit i els hi van prohibir….deien que defensaven la violència, ja que es foten uns cops de cap considerables, a tort i a dret i son esquerps, van a la seva, molt a la seva i emprenyen als animals que volen menjar-se la seva herba.
Ll – Te certa lògica.
M – Doncs ara han deixat que els ratpenats en facin una de grossa. Ells que tenen un passat, com a mínim, tèrbol. Que s’han associat sempre amb estranyes companyies, condemnades a tots els boscos, menys aquí.
Ll – Molt regular no sembla, pel que dius.
M – I si vols fer recerca sobre si els ratpenats han o van mossegar a algú…..pobre de tu.
Ll – Deuen tenir un bon suport, no?
M – Es que, segons diuen, van treballar pels que realment tenien (o tenen, no ho sé de cer) el poder absolut.
Ll – Llavors tot s’entén. I que hi tens a veure tu, amb tot això?
M – Res, res, absolutament res. Només dic el que sento….no en sé res…..de veritat…..
Ll – Si que està fotuda la cosa…..
M – Perquè ho dius? Que en saps alguna cosa?
Ll – Home, per la teva actitud…..
M – Quina actitud? Si aquest bosc és meravellós….aquí tots som feliços, el passat ni el recordem, ¿perquè? El passat és passat. L’important és que ara tenim poc menjar….però ja ho anirem arreglant, farem, entre tots un sacrifici i ens estrenyerem el cinturó i tot arreglat. Apa, a riure, que estem contents.
Ll – Val més que me’n vagi, no sigui que s’encomani…..