M – Lluna, tu que per anys has acumulat saviessa, pots fer llum sobre els meus dubtes?
Ll – Pobre de mi.
M – Com és que una persona pot confessar que és un lladre de 1 mil·lió d’euros (suposem) i no va a la presó i un altre pressumpte lladre de la meitat, va a la presó exposat antes de ser jutjat?
Ll- I jo que sé.
M – Més fácil. A veure, com s’explica que cada vegada que surt una conxorxa de lladres a les Espanyes, inmediatament en surt un altre aquí?
Ll- Casualitat? Que a arreu hi ha lladres?
M – Si un pressumpte delinqüent te dret a la pressumpció d’inocencia, els jutges que també son humans, tenen alguna presumpció?
Ll- D’actuar de bona fé?
M- Veig que m’has aportat molta llum
Ll- Sí d’això fa temps que ho faig força bé
M – Excepte uns dies cada 28 i quan és nuvol.
Ll – Bé, si els humans, reis de la creació son prou proclius a l’error, que no seré jo, pobre roca sense vida…..
M – Realment cada dia estic més content de ser un mussol……petit, gris, poc dotat pel pensament, discret, sempre visc a les fosques, …..
Ll- És ben cert, sempre ets a les fosques, intel·lectualment parlant….
M – Tots tenim la nostra creu, estimada lluna……