header image

Vist a la tele

Posted by: cani | març 28, 2010 | 3 Comments |

“ van gravar sense permís en el meu bar i em van denunciar per tenir un televisor”

“El jutge ha donat la raó a la SGAE i diu que tenir un televisor al bar dona la possibilitat que doni música i altres als clients”

Segons l’amo del bar, només l’endolla per donar noticies o Canals de noticies.

Raonament. L’amo del bar menteix.

Lògica del raonament. Si l’amo del bar no menteix podrien passar moltes coses com:

La SGAE va gravar en un recinte (bar) sense el permís i per tant hauria de ser invalidada la prova.

Si tenir una televisió en un lloc públic, pot ser motiu de sanció o de pagar drets per “presumpte” exhibició d’obres amb dret d’autor. També es podría condemnar l’amo del bar per tenir ganivets que “possiblement” podrien assassinar a algú, per exemple a totes les dones del bar (crim de masclisme indecent) als estrangers (xenofòbia rabiosa), etc. Tot molt condemnable.

O sigui que he de creure que l’amo del bar menteix, o si no…………no podria creure més en la justícia…..¿o no?

De totes maneres, i tornant a reflexionar, jo també pago un recàrrec a tots els CD’s que faig servir i no copio música ni pelis. O sigui pago per “presumpció d’estafa” i per tant……

Un bon embolic, no creieu?

under: El calaix del Mussol

Responses -

Compte, la SGAE ens vigila: si cantem a la dutxa ens pot escoltar un veí i ens reclamaran una quantitat acumulada d’euros per no haver pagat el cànon de comunicació durant els anys anteriors.

el que no s’entén és que si pagues prèviament “per si de cas” després encara hagis de pagar.

al meu entendre tot plegat es redueix a gent que vol viure sense fotre brot en nom de la cultura, concepte del que es podria discutir molt.

No seria també just, seguint la lògica SGAE, que cada cop que seus a una cadira paguessis al seu creador?

Accepto que el creador pot viure de la seva creació. Entenent que sempre que no entri en confrontació amb un dret superior.
El que no accepto i no puc acceptar és la “pressunció” de culpa. I aquí és on en queixo.
Si no poden “recaudar” per un altra mitjà, no en tenim la culpa tots. En tot cas que es busquin la vida per on puguin, però no en base a considerar-me culpable, sense poder-ho demostrar.
O això, o que, com que soc considerat culpable, a partir d’aquest moment ja no em poden jutjar de nou pel mateix delicte. O sigui tinc impunitat total per baixar-me música, copiar llibres, pelis, etc. Doncs he “pagat” la culpa per endevant.
I això no ho sap veure ningú? Al menys algun jutje….dic jo.

Leave a response -

Your response:

Categories

Aneu a la barra d'eines