M – Molt malament, molt malament,…

Ll – Que et passa ara?

M – Que s’està fent una “ecologia” per quedar bé, una ecologia que no sé que pretén.

Ll – Mira, com tot, la ecologia és una forma de marejar i dir mitges veritats.

M – Cert, com ara això de la velocitat.

Ll – Home, la velocitat te a veure amb el consum de combustible i …..

M – La velocitat sola no. El que estalvia consum, i per tant gasos, és la resposta del motor. Per exemple, el cotxe del cani gasta menys quan va a 3.500 voltes que quan va a 2.000 o a 4.500. El motor és més eficient i per tant gasta menys. Independentment de quina velocitat tingui engranada al canvi. I gastes més arrencant i parant constantment, o estar parat en un semàfor al ralentí. O sigui que s’ha de regular millor els semàfors i evitar el trencament dels fluxos. Mantenir un flux constant estalviaria més que res.

Ll – Veig que ho tens clar.

M – Només és haver fet molts cursets i saber una mica de motors de combustió interna.

Ll – Si anessin amb combustible ecològic.

M – Una altra. Ara resulta que la “solució” és el combustible d’origen vegetal. Vaja una fal·làcia.

Ll – Tampoc és cert?

M – Només una dada. Si els EEUU tots els cotxes que tenen haguessin d’anar amb combustible d’origen vegetal, saps quanta superfície de conreus necessitarien per fer-los?

Ll – Una mica….

M – Tota la superfície dels mateixos EEUU. O sigui és inviable.

Ll – Alguns països com Brasil en tenen molts de vehicles d’aquests i cada dia més.

M – Al Brasil fan servir la canya de sucre que els sobra i pensa que és una barreja, no tot és biodiesel, com en diuen. Només és una part i petita, per més que si ho comparem amb nosaltres una immensitat. Però, ¿aquí podem cultivar canya de sucre o alguna altra planta tan energètica?

Ll – I a més cada any arrasen selva per conreus d’aquests i altres. Com els transgènics.

M – I ara em parlaràs del dolents que son els transgènics, no?

Ll – Tampoc?

M – Un altra dia en parlarem. Avui parlem de l’ecologia dels combustibles i energies.

Ll – Llavors que hem de fer?

M – Primer de tot gastar menys. O sigui millors transports públics, especialment el tren. Preparar els edificis i vivendes per aïllar-los més. Potenciar l’escalfament de l’aigua per medis solars. Més energia elèctrica, ja sigui eòlica, fotovoltaica, o qualsevol altra.

Ll – I l’energia nuclear?

M – L’energia nuclear, no l’actual, si no molt més avançada, serà l’energia futura. El que passa  és que s’ha d’investigar més.

Ll – I la industria?

M – Més electricitat, creu-me. Per exemple, ahir van dir que el port de Barcelona estalviaria molta pol·lució si fos electrificat per evitar que els vaixells haguessin de fer servir els motors pel seu manteniment quan son a port. Que les mercaderies tinguessin una bona xarxa de trens per arribar i sortir del port. I un llarg etcètera.

Ll – O sigui que al final tornem a les infraestructures de sempre.

M – Exacte, falta més inversió en infraestructures i no donar sempre la culpa al particular. El que no vol dir que recomanin posar l’aire condicionat a 25 graus, cosa lògica.

Ll – Es que el primer que llegeix el particular és que per entrar i sortir de Barcelona, mai pot anar a 80, ni tan sols 60. Si estant sempre parats i fent cues. Per això mateix aquest ciutadà llegeix que aquesta normativa és només per recaptar més. Penalitzar a qui es passi. No resoldre el greu problema.

M – Si, sempre és més fàcil dir que la culpa és dels altres. Els que van en cotxe son els culpables de tot, i no és això. Els cotxes embruten, però també els camions, la falta de transport públic, etc.

Ll – Total, com sempre, posar una tirita en lloc d’operar la pústula.

M – Si, és com els nens petits, que es tapen els ulls i diuen que el món desapareix.

Ll – Però els nens ho fan com un joc, ni ells mateixos ho creuen, és una manera de cridar l’atenció.

M – Igual, igual, com els nens petits.

M – Et puc fer una pregunta? Ja sé que a una dona no se li pregunta, però….

Ll – Tampoc tu ets un humà. O sigui que ja ens coneixem i ser respectuós no és el teu fort. Apa, fes la pregunta. Que no vol dir que la contesti…

M – Tu quans anys tens?

Ll – Uy, soc molt joveneta.

M – Homé, molt joveneta….no sé si ho definiria així..

Ll – Total poc més de 4.500 milions d’anys…no és res. La Terra en te més…sembla.

M – Tot és relatiu, veritat? A mi mateix quan me’n faries?

Ll –  No comparis, si quasi no has existit, comparat amb mi. Que tens, vuit anys o nou?

M – Si que em fas vell. Bé, és igual

Ll – I perquè ho preguntes?

M – La Pamela Anderson en fa quaranta….

Ll – I que te aquesta senyora per que un mussol la mencioni?

M – Res, res. A mi no m’agrada….

Ll – No? Però si ets un masclista indecent…..

M – He dit que no m’agrada….no ho entens? No m’agradaaaaa…

Ll – Llavors?

M – Em fan gràcia aquestes dones que en lloc d’ampliar el cervellet, amplien els pectorals. Ja sé que és una opció, però…..

Ll – I qui en te la culpa? Si es pagués més per un doctorat en filosofia que per una peli d’aquestes que ensenyen els atributs…potser la cosa canviaria.

M – O sigui que la culpa és del “mercat”?

Ll – No, home, no, el “mercat” que tu dius és un reflexa cultural. I ja sabem allò de que  “dos….d’això que tant te la Pamela….tiren més que dos carretes”.  

Ll – Per cert. A tu no t’agrada? Mira que em costa creure una cosa així.

M – Cert el que dius del “mercat”. Els humans son així. Per altra part a mi no m’agrada i pots entendre-ho fàcilment. Primer que no te plomes. I a mi m’agraden unes plometes ben posades, uns ulls grans, un bec punxegut, ….uf….vaja, una mussoleta ben rodoneta i flonja….i no aquestes “coses” de la Pamela. Que per cert hauriem d’honorar el seu cirurgià que no pas ella, que sols ha deixat fer al que li va fer la instal·lació de les pròtesi. Per cert tu també ets ben rodoneta…no?

Ll – M’estàs fent la rosca?

M – No, dona, no. Sols que m’agrada la teva llum i tot això. Et miro com una “inspiradora” dels humans. Que tampoc entenc que hi veuen….

Ll – Que soc un referent cultural, una inspiració romàntica, que genero els moviments del mar, …

M – No serà que al fer llum els treus una gran quantitat de por a la foscor?

Ll – Tu i les teves teories racionalistes….Uf. quina poca cavallerositat.

M – Que he dit ara?

M – Ahir en Cani va anar a la Casa de la Vila.

Ll – Com va ser això?

M – Fa dies van convocar a tots els que viuen a l’illa on viu per parlar dels gats que malviuen a l’interior de l’illa.

Ll – I tu hi vas anar?

M – Com que sabia que hi anava, em vaig plantar a la teulada, i vaig veure que tenien una finestra oberta. Vaig mirar per la finestra.

Ll – No et van veure?

M – Soc petitó i la gent anava a la seva, no van mirar a munt.

Ll – Explica, explica, que va passar?

M – El de sempre. Aquest xicot no canviarà mai. Va seure en un lloc discret, com sempre. No va dir aquesta boca és meva i va escoltar. Fins que van començar a dir algunes coses i ell va començar a escalfar-se. Al final va aixecar la mà per demanar la paraula.

Ll – I què? Va fer el de sempre?

M – Si. Quan van donar-li la paraula va dir el contrari de tot el que havien dit. Com és natural. Primer va fer preguntes, com sempre, del tipus ¿O sigui que la llei de protecció dels animals defensa als gats i no a les rates? ¿Les rates no son mamífers com els gats? I més coses com ¿La llei te una norma d’aplicació? ¿Com s’aplica? ¿de que depèn? Etc.

Ll – I la gent que deia?

M – Al principi van quedar una mica parats. Després es van dividir en dos bàndols, els que aplaudien al Cani i els que l’atacaven. Encara que amb els arguments dels que l’atacaven vaig pensar que no hi tenien res a fer.

Ll – I com va acabar?

M – Doncs amb quatre dones que van arribar a l’insult i després quasi a les mans. Algun cop de ventall hi va haver. I crits com si fossin gats enfurismats. Al final van donar la raó al Cani, que havia dit que el problema no eren els gats, si no les persones. I li van donar la raó molt contundentment.

Ll – O sigui marro, marro.

M – Si. En Cani va fer unes pinzellades de les seves. Va donar dades, etc. Total es va ficar amb les formes de “defensar” els gats i la de “defensar” les persones. Sembla que guanyen els gats. I així ho va fer veure.

Ll – No el van estovar a ell?

M – No, però el van atacar. Llàstima que amb arguments tant tontos que no va tenir cap problema en rebatre’ls. Al final els “experts” que van portar els del ajuntament van anar a parlar amb en Cani. Va ser una conversa molt tranqui-la, serena i distesa, ja que sembla que pensaven igual.

Ll – O sigui que el nostre Cani va fer el numeret de sempre. No pot resistir-ho, és així.

M – Però ahir va ser de molt baix nivell. Era fàcil. Era el “poblets gats” i que els veïns es fotin. I el pitjor és que els que defensen això no s’adonin del que diuen.

Ll – M’ho imagino. És que a les grans ciutats la gent està molt sola, tenim molta solitud, i lligat amb una cultureta més aviat justa, porta a considerar els animals com a persones (antropormitzar) i depreciar a les persones. I els animals es poden estimar, però ens equivoquem quan els convertim en els nostres fills. Moltes persones diuen ¿no fas cas a la mama? als seus gats o gossos. Això és aberrant.

M – Penso igual. Soc un mussol i no m’agradaria em tractessin com una persona humana.

Ll – Mira qui parla….per que tu parles….no se si m’explico…..

M – Coses del Cani. Incongruències humanes….com sempre qui més parla pitjor actua.

M – El turisme és important per a Catalunya?

Ll – Molt, és molt important ¿perquè?

M – Estic pensant en un anunci per potenciar-ho.

Ll – No em diguis? I de que parlarà, de Montserrat, de Gaudí, de les platges, …..

M – No, del tren.

Ll – Que dius? ¿el tren? ¿quin tren?

M – El tren de rodalies.

Ll – Suposo que ho dius en broma,….no?….no, ja veig que no ho dius en broma.

M – Molt seriosament….

Ll – No acabo d’entendre això de rodalies. Si va molt malament, és un desastre….com pots parlar de que algú vingui a patir els retards, els canvis constants, haver d’agafar un autobús, etc.

M – Precisament per això.

Ll – I tu creus que algú vindrà a patir aquest turment?

M – Segons com ho venguis.

Ll – Creus que es pot “vendre” bé? Series un geni…

M – Fàcil, molt fàcil.

Ll – Explica, explica…

M – El lema seria “Catalunya, els transports del segle XVIII” o “Vine a conèixer com viatjaven els teus avis. Catalunya els trens de l’antiguitat”

Ll – Saps que et dic? Que no em desagrada….em pensava que era una bajanada, però veig que ets més lúcid del que em pensava.

M – Ho veus? Sempre parlo amb profunditat…el que passa es que tu ho banalitzes tot…

Ll – I llavors seria veritat allò de que els catalans de les pedres en fan pans…oi?

M – Amb el que guanyéssim podríem fer una xarxa complementaria que funcioni com si fóssim en el segle actual, com a mínim.

Ll – Genial, ¿ho proposem al Montilla?

M – Vull cobrar els drets de la idea.

Ll – Ja hi som, el teu desmesurat afany de guanyar diners.

M – Tu ves donant idees de franc….

Ll – Tu, ¿que em sents?

M – ………….

Ll – Digues alguna cosa, tio, que fa molts dies que ni tu ni en Cani respireu….

M- ……………….

Ll – Sé que ets aquí. No veus que t’estic veien aquí a la branca de l’olivera com un mussol, mai ben dit.

M- Uffff……

Ll – Que tens? Algun problema, un desengany, problemes econòmics, digues…

M – Estic rumiant de presentar-me a president, ministre, qualsevol cosa.

Ll – Bufa, no piques una mica alt?

M – Qualsevol pot ser ministre.

Ll – No diguis això….cal tenir un cap….

M – I uns peus, i una nàpia, i una boca, i….

Ll – Un cap una mica ben amoblat, volia dir

M – Si? No fotis…..mira el que fan….

Ll – Home, fan coses importants…dic jo.

M – Si? Planificació molt bona….mira, primer tren de gran velocitat per unir dos llocs que no feia falta tant, i deixar fet un bunyol la línea més important que és el corredor mediterrani amb França, o el Lisboa – Madrid – Paris.

Ll – Es que eren de Sevilla…i Andalusia necessitava un acta de bona voluntat.

M – Si, aquí tot va de bona voluntat. Mira les rodalies….

Ll – Si, un problema, però és per culpa de l’AVE.

M – Si? No siguis ridícula. És culpa d’una enorme i extensíssima falta de criteri, planificació, voluntat, menyspreu, i un llarg etc. o sigui incapacitat. El que deia, qualsevol pot ser ministre….i si no mira els resultats.

Ll – Tot ho carregues a la pobra ministra…

M – No, no, s’ho poden repartir entre els ministres d’aquestes coses des que es va començar a parlar. I van dos partits, o sigui que segueixo dient, qualsevol pot ser ministre i president.

Ll – President també? No en fas un grà massa?

M – Si no els dimiteix immediatament, vol dir que hi està d’acord i si hi està d’acord és tan culpable com l’altra o més, ja que ho veu i no fa res per resoldre-ho. Qualsevol pot ser president,

Ll – I tu que faries?

M – Depèn. Si em fessin ministre, continuar com ho fan ara. Anar cobrant cada més, esperar les vacances i de tant en tant dir per la tele que son coses de força major i que el ministeri meu no en te cap culpa, que la culpa és del maquinista, del revisor, del senyor que porta el paraigües, d’aquell que passa per allà, de la comunitat autònoma, del temps imprevisible, de la via, de…..

Ll – Para, para…..I si fossis president?

M – Que prometo que immediatament faré que el ministre prengui cartes en aquest assumpte primordial per l’economia de l’Estat, que el partit polític de l’oposició va deixar el projecte molt malament, però que estem invertint mols milions de euros en posar-ho al dia i que prometo que dintre d’un any ho tindrem pràcticament acabat gràcies a la nostra ferma voluntat….

Ll – Para el carro…que això ja ho conec.

M – Serviria o no?

Ll – Home, la veritat és que la Renfe seguiria feta una bona casa de barrets, però tu triomfaries.

M – Es que qualsevol pot ser president, ministre, director general….etc. Fins i tot ciutadà, que et prenen el pel, t’estafen i no dius més que tonteries a la tele.

Ll – Uy, ara hi veig una revolució…..o no?

M – Revolució? Que és això…..pagar més?

M – Mira qui tenim aquí

Ll – Home benvingut, que hi fas per aquestes terres?C – He vingut a veure-us, que fa molts dies que us tinc abandonats.M – I has postat unes pastetes, unes cervesetes, uns vins, uns gelats….o què?C – Bé, no he portat res, però us puc convidar a la plaça, a prendre alguna cosa i el sol que és de franc.Ll – Ja sou dos…..M – Dos què?Ll – Anava a dir garrepes, però deixem-ho i anem a prendre alguna cosa.C – Heu esmorzat? Us convido a un cafetó i unes pastes.M – A mi em faria més patxoca unes braves amb una cervesa, però…C – El que vulguis, un dia és un dia.Ll – I com és que no venies?

C – Feina, molta feina…i encara en tinc, però els amics s’han de cuidar…  M – Molt maco, si, ja ho diu la Bíblia “ Quien halla un amigo halla un tesoro” Ll – La teva Bíblia és en castellà?

M – Es que la vaig comprar als encants…..i era barata.Ll – I que ens dius? Que has fet aquests dies?C – Algunes coses avorrides, i altres de interessants….vaig anar a una conferencia sobre les eleccions. A unes dependencies annexes al pati Maning, que feien quatre politòlegs, molt interessant. Vaig fer d’inauguració del Col·legi, o sigui que ja ho tenim acabat després de quasi un any d’obres. He tingut problemes amb Telefònica. He fet multitud de coses, feinetes d’aquestes que després no et deixen quasi res…en fi, una vida activa normal.M – Això de politòleg, és interessant, que s’ha de fer per ser-ho?C – Aquests eren professors de la universitat, de Ciències Politiques, i algun altra que col·labora amb instituts de recerca, i coses així. O sigui que hauries de passar per la universitat i estudiar….Però aquests ja tenen una certa fama i categoria per parlar d’aquestes coses. Ll – I van parlar de l’abstenció?C – Si, també. I molt curiosament van analitzar les dades d’abstenció i realment ara penso que la cosa és només greu en els nuclis de població grans….sembla que en les ciutats i pobles de fins a 5.000 habitats la cosa és del 60 al 70% de gent que va anar a votar, o sigui, segons van dir, com la resta d’europeus…M –  O sigui que s’ha d’estudiar més casos concrets que no pas generalitzar?C – Si, això vaig entendre…Ll – I tu hi entens alguna cosa? Vull dir que quan parlen aquets que hi entenen, tu que hi fas?C – Escolto i intento aprendre…com sempre.Ll – O veus, ell hi va i vol aprendre, no com aquest mussol tossut….M – Ja hi som. No li facis cas, ara està dolguda perquè no li has fet cas molts dies i ja sabem com son….Ll – Parles de com som les dones? C – Al tanto que per aquest camí prendreu mal….igual us escolta algú i ja la tenim….tranquil·litat i acaba amb les patates que he de marxar.M – Trobo que últimament les patates braves son menys braves i més patates.C – Sé el que vols dir, a mi també m’ho sembla. O son molt, molt picants o aigua xirri i les patates com si tinguessin poca trempera…com cuites, en lloc de cruixents per fora i meloses per dins. Això és que no fan servir la varietat adient, les cuinen malament, les tenen fregides i apilades….etc. Un mal tractament de la patata.Ll – Se d’un lloc on son com mantega per dins, cruixents per fora i la salsa és picantona, però ni massa ni poc…M – I perquè no ens hi convides la propera….oi Cani?C – Per a mi fet. Però pagueu vosaltres….M – Je, je, a mi tant me fa, el sou el pagues tu….Ll – Cani ets un innocent…..ja, ja. C – Ja ho veig, per anar amb vosaltres, m’he de cordar les espardenyes ben fort….  

Ll – Fas cara de vedella degollada.

M – Ce l’amour, mon cherie

Ll – Caram, explica, explica…

M – Imagina un carrer, estret, ple d’acàcies, amb el verd de les seves fulles. Fa baixada i el terra és ple de les petites llavors que cauen fent tirabuixons. La gent parlant, va amunt i avall. Al final del carrer una plaça, rectangular i on les acàcies encara son plenes de flors blaves que semblen fer ombra a la gent que seu a sota. Uns nens corrent i fen xivarri. M’assec en un banc i, amb la mirada perduda, rosego la galeta d’un gelat de vainilla, com aquells d’abans. El sol es va ponent i deixa la plaça a l’ombra….

Ll – A tu et passa alguna cosa. ¿Que tenia el gelat? Alguna cosa t’hi han posat, segur.

M – Es que vinc del cine.

Ll – Carrer amb arbres, baixada, plaça amb arbres de flor blava….un gelat….tu has anat al Verdi.

M – Molt bé Holmes. ¿i que més?

Ll – Ummm, a veure, …..(¿que fan al Verdi?) A….ja ho sé, tu vens de veure Je t’aime Paris…..

M – Les vieux quartiers…le coeur….de Paris….

Ll – I ¿què tal?

M – M’ha agradat Paris….ara l’enyoro….he vist el meu carrer….el meu metro…..les meves excursions…..els meus barris….les meves baguettes….els meus croissants…..els meus restaurants…..

Ll – Però jo dic per la peli. ¿que tal la peli?

M – Fluixeta…..però Paris….és Paris….i per mi és molt…Paris….

Ll – Uf. Avui val més deixar-ho aquí. I de les eleccions ni parlar-ne ¿oi?

M – Quines…? què?

Ll – Que Paris sempre serà Paris.

M – ….ce l’amour….

Ll – Com està aquest avui? Ja l’hi passarà, suposo….

M – Mira que diuen. Sembla que hi haurà més abstenció.

Ll – Això és que la gent passa de tot i ho fan per culpa d’aquests politics que sempre….

M – Calla que no en saps res….

Ll – A mi no em facis callar….o et deixo a les fosques.

M – Es que dius cada cosa….

Ll – Jo? Doncs, apa, digues que no és veritat que és culpa del clima polític….si ho sap tothom..

M – No és veritat. Jo mateix no ho penso.

Ll – Llavors, segons tu, per quin motiu la gent no va a votar?

M – Mira, l’abstenció, el que una persona no vagi a votar, és responsabilitat seva. No dels altres. Si no li agrada un partit, pot votar-ne un altre o votar en blanc o fer un vot nul. Que posi Viva la Pepa!

Ll – I que més dona això que no anar a votar? Si després no compta.

M – Penso, i és una opinió mussolaire, que no anar-hi és significació de moltes coses i cap de bona.

Ll – No em diràs que ara ataques a més del 50% de la gent….és que ja seria….

M – I perquè no? Mira vaig tardar molt en poder votar. Millor dit, podia i si no hi anaves, recordo que el meu pare havia de portar un paper amb un segell per “demostrar” que havia votat. I després no servia per res, ja que sempre guanyava el regim per 98% i un 2% en blanc. O sigui que hi havia trampa, ja que jo sabia que, al menys a casa, havien votat el contrari.

Ll – I això a que ve ara?

M – Ve a que la famosa i tan vanagloriada “democràcia” no és dels politics, és de la gent i la tindrem fins quan la gent vulgui. I una de les maneres de “respectar-la” és anar a votar.

Ll – No anar a votar és tan democràtic com anar-hi, no fotis.

M – No ho nego. Però no anar a votar per anar a la platja és una falta de civisme greu, i avui les autopistes cap a Barcelona anaven plenes a les set de la tarda, o sigui que la majoria no arribaria a temps. Però havien anat a passar el dia fora. Les eleccions els hi (XCENSURATXPERXLAXDIRECCIÓ)

Ll – Però jo penso que els que no van a votar, no hi van per què no tenen cap al·licient. Ningú els soluciona els problemes..

M – Es que si et penses que et “solucionaran” els problemes vas llest. De problemes en tindrem sempre, pels segles dels segles. El que fem, és escollir qui ens “gestiona” el dia a dia durant els propers mesos.

Ll – Llavors de que serveix?

M – Mira, és el de sempre. Si realment et creus que és el “poble” el que te el poder, exerceix. Encara que tinguis dubtes, que per altra part son molt raonables. Faria falta una llei electoral millor, més llibertat de triar a persones, etc. el que tu vulguis. Però demostra que t’impliques. Que el més important és el col·lectiu, més que no anar a fer la costellada o prendre el sol.

Ll – Es que la gent te molts problemes i un dia de festa, doncs l’aprofita.

M – I després què? Seguirà dient que no te pis? Que no fan res per solucionar-li el metro? Si no pots “perdre” unes hores pel teu municipi, autonomia, país, estat, etc. què vols?

Ll – Ara em diràs allò del Kennedy? Que en lloc de dir que pot fer Amèrica per a mi, he de preguntar-me què puc fer jo per Amèrica? O alguna cosa semblant?

M – Veig que ho has entès.

Ll – Doncs jo no opino igual

M – Doncs molt bé. ¿Anem a fer un gelat a Revolució?

Ll – He vist un altra lloc també molt…¿Però no fas regim?

M – Un dia, és un dia.

Ll – Així vas tu….t’has vist?

M – Bona nit….uf quin dia!

M – Avui quasi no se’t veu.

Ll – Pel que s’ha de veure..

M – Ja ho pots dir…avui estic decidint fer un canvi a la meva vida…

Ll – ¿Si? Explica, explica,….

M – Doncs resulta que últimament em trobo una mica nerviós. Escolto el que diuen alguns partits i em puja la tensió, em ve una cosa a l’estomac, etc. Miro els diaris i més de la mateixa medicina, a més de morts i més morts per l’absurda guerra de l’orient entre uns i altres. Miro el futbol i sembla una altra guerra amb tensions, que si uns que si els altres. A més la feina, que ara sembla que tot corri pressa i encara som a Maig i  ja comencem a tenir els símptomes de les “ultimes hores”, quan no serà fins juliol.  El metge que diu que m’he d’aprimar una mica, etc. Tot son tensions i més tensions…

Ll – No t’ho prenguis tan a pit. Encara que aprimar-te uns quilets no et vindria malament. T’ho dic de bon rotllo. ¿I que has decidir?

M – Segons el metge va estar donant-me la tabarra del cafè i el tabac.

Ll – Si, el cafè i el tabac no van bé si tens la tensió alta…

M – Estic estupendament de tensió, perfecte, diu el mateix metge. El que passa és que vol que deixi el cafè…

Ll – I el tabac, no?

M – Sempre m’havia dit que primer deixes el cafè, que el tabac ja el deixaria i que ell em donaria unes pastilles, etc. per deixar-ho, ja que era més addictiu que el cafè i no prendre cafè ajudaria.

Ll – I tu, ni cas, apa, cafè, copa i puro….com si ho veies.

M – No te’n enteres de res…oi?

Ll – De que he d’assabentar-me?

M – Quant fa que no em veus fumar? Mira que aviat farà un any que ni el tasto….i no en tinc cap mena de mono.

Ll – Es veritat….fa temps que no veig fum….mira tu, que ho vas deixar?

M – Si, es clar. Tampoc era un gran fumador…o sigui que cap trauma.

Ll – Però no havies de deixar el cafè primer?

M – Si, però he decidit fer un canvi. Ara deixaré el futbol, la política, les guerres, em prendré la feina amb més “filosofia”, o sigui si arribo bé i si no que ho faci un altre que en sàpiga més….

Ll – …i deixaràs de prendre cafè…com si ho veies.

M – Doncs no, ara m’inclino pel cafè. Em dedicaré a prendre el cafè amb més tranquil·litat, buscar un lloc on facin un bon cafè, prendre el temps precís, assaborir-lo i gaudir d’un moment íntim de distensió, plaer i tranquil·litat. El que es diu “ritual íntim del cafetó”, tot un plaer, transgressor, intel·lectual, intel·ligent, i….ple de vici i dissipació….sense pudor, a la vista de tothom….amb total impunitat i exhibicionisme….

Ll – Si és així com expliques……..crec que hem de prendre una decisió…..adient a tot….¿serà moral?

M – Ens inclinem pel cafè….ja està decidit.

Ll – M’apunto al cafè….ser transgressora em fa sentir un no sé què….o que emocionant!

M – ( Mireu si és fàcil fer feliç a la gent. Encara que a prendre cafè i aniré sol…)

Ll – No m’espantis! Tu també?

M – La frase era Tu també Brutus?

Ll – No, si em referia a si t’has fet d’un partit, o has fet el teu?

M – No, de moment només he fet les “normes electorals” del meu partit.

Ll – Faria riure, un partit que podria dir-se Mussols Ofuscats Catalans, o sigui MOC, mal nom per un partit. Tothom vindria amb mocadors…ja, ja, ja,

M – Tu riu, riu, que la meva estratègia faria venir molta gent, i adéu abstenció.

Ll – Que faries tu que no s’hagi fet? No veus que tenen verdaders mags del màrqueting polític.

M – Tu saps el perquè la gent no va votar?

Ll – Tu sí? Renoi, si ho saps et faràs mil·lionari, no pararan de demanar-te col·laboracions, entrevistes, conferencies,….inclòs podries anar a Georgetown…tu ja saps anglès oi?

M – Si, no faltaria més, jo l’anglès el parlo a l’intimida’t i fora de l’alcova també.

Ll – La mussola és anglesa? La primera noticia..

M – No dona, no, la mussola és poliglota, però a veure, ¿de que parlàvem? Es que em fas girar el cervell….quina dona.

Ll – De l’estratègia de les eleccions. Encara que avui és Sant Pascual Bailon, dia molt assenyalat….per a tu.

M – Si cert. Però ara parlem de les eleccions, mira primer de tot has d’observar. Tu si vols que la gent vingui, que has de fer?

Ll – Anunciar-ho. Ja ho fan els partits.

M – Si, anunciar-ho, però dir “hi haurà una copeta” o “farem un xeflis” o “farem el vermut” o “ens prendrem un rostit de bou” o “farem un àpat” o millor “croquetes per tothom”, com els de Gracianet.

Ll – I la gent vindrà? No veus que pensen “aquests em volen cobrar per un xeflis de no rés, com un dinar al Bulli”.

M – No, has de dir, també, les paraules màgiques “de franc per a tothom” i segur que omples qualsevol plaça de Gràcia fins dalt. I dubto que alguna plaça tingues prou cabuda.

Ll – Però això val molts euro i després ningú t’assegura que et votaran…

M – Un estomac agraït val més que qualsevol argument…No és barat, però jo no parlo de barat, jo parlo d’efectivitat. La gent pensaria “si aquest és capaç de fer-me un àpat gratuït, que no podrà fer?”

Ll – I amb això es basa la teva campanya?

M – Aquesta és només la primera. O sigui, omplir el pap de la gent abans de omplir-li el cap d’arguments.

Ll – Molt be, i després?

M – Com ha dit un amic meu a l’Avui, no fer travestisme, o sigui no disfressar-me, anar de mussol, guapo o lleig, somrient o maldestre o calb o alt o amb arrugues, o sigui sense “tractaments” d’imatge.

Ll – Aquests retocs son una anècdota, no tenen importància.

M – No és això, companya, no és això. El que jo vull dir son els “retocs” ideològics. O sigui que si ets de dretes no diguis que la propietat col·lectiva és una de les teves promeses, per dir alguna cosa. La gent no traga.

Ll – Doncs trobo que encara “tragan” molt.

M – Ara parles de menjar o de política?

Ll – Be, deixem-ho. I tu creus que així aconseguiries ser l’escolli’t?

M – Mira, ara mateix penso que em presentaré com alcalde del bosc. Ho he decidit.

Ll – No serà molta responsabilitat per un mussol poca-solta com tu?

M – Veus, tu ja fas la contra i això m’estimula molt. El dia que sigui alcalde, tu pagaràs un cànon de lluminositat….

Ll – A veure si ara m’hauré de presentar jo?

M – Tu no estàs empadronada, je, je, t’he ben fotut.

Ll – Si tu surts alcalde no penso venir més per aquí.

M – M’hi hauré d’afanyar força….a veure, qui em pot votar a mi…..la guineu, no, el corb, tampoc, el ratolí i tota la seva parentela, ni parlar-ne….difícil, més estimul….

Ll – Uf, quina bestieta més somiatruites, capgròs i emprenyador….uf!