El mussol i la lluna

Ll – Que és aquesta música que sento?

M – És un disc que m’estimo molt.

Ll – I em diràs quin és?

M – Si, perdona, és en Vinicius de Moraes un dels grans mestres de la bossa nova

Ll – I aquesta que canta?

M – Bona veu, eh? La Maria Creuza….

Ll – Saps que m’agrada. Te un ritme, una cosa….

M – Si, encara que sempre m’ha semblat una música trista, melangiosa, més que molt alegre com hauria de semblar…

Ll – I com és que escoltes això?

M – Feia molt temps que no l’escoltava. Quan va arribar a les meves mans, vaig estar una temporada llarga, llarga, que l’escoltava cada dia….

Ll – No en vas quedar fastiguejat?

M – No. La veritat és que vaig parar per poder escoltar altres coses.

Ll – Veig que sempre vas amb una música o altra, quina t’agrada….

M – No ho sé, segons el moment. M’agrada alguna cosa de jazz, la bossa nova, i últimament estic escoltant molta clàssica i opera….deuen ser coses de l’edat.

Ll – Una mica rar si que ets

M – No tan, en música vaig una mica a les palpentes, de sobte descobreixo una cosa i ho escolto molts dies, després paro, però ja en tinc un altra.

Ll – L’altra dia escoltaves una musica més estranya….no?

M – No, es que vaig descobrir una gent que tocava l’harmònica i em vaig quedar embobat.

Ll – Tu toques l’harmònica, m’han dit…

M – Algú que et volia enganyar….la tinc, però no ser tocar res. Soc un negat per la música, en aquest sentit. Un amic, fa molts anys, volia ensenyar-me a tocar la guitarra. Tan ell com jo hi vam posar hores i ganes, però no va poder ser i després de tres mesos seguia sense saber fer res de res. He de reconèixer que soc un negat i mira que m’agrada….

Ll – Aquesta peça m’agrada…..

M – Es diu “si todos fossem iguais a vocè”

Ll – Molt maca…..

M – Si……¿vols una caipirinha?

Ll – No em vindria gens malament….

M – Som-hi……

Ll – Que fas? Mirant el cel?

M – ummmmm!

Ll – O sigui que avui no tens ganes de fotre brot?

M- …..ummmmm…..

Ll – No em pots contestar?

M – Que vols que et digui?

Ll – Que penses?

M – Som en el segle XXI?

Ll – Be, això diuen, encara que ja saps que el temps és relatiu….

M – O sigui que pots demostrar científicament això que dius?

Ll – Be, jo em limito a dir el que els savis han dit.

M – Molt be.

Ll – Ja està?

M – Es que ara estic pensant que després de tants anys investigant, calculant, mirant, estudiant, etc. Tot pot ser fum.

Ll – A veure, a veure, com dius això? Que la ciència és……

M – Has vist el llibre aquest que algú envia als col·legis sobre la mentida de l’evolució?

Ll – A home, ho dius per la teoria creacionista?

M – Si, diuen que en Darwing era un aficionat de poca volada i que res de la teoria evolucionista es pot demostrar científicament.

Ll – Home, jo, la veritat és que no soc cap experta….

M – Si no creus en la ciència, com pots utilitzar l’argument de que una cosa no es demostrable científicament? M’ho pots explicar?

Ll – Seria com dir que no creus en l’astrologia i dir que avui t’ha de tocar la loteria perquè ho diu el seu signe. No?

M – Més o menys.

Ll – Tu que penses?

M – Que l’evolució és tan clara que no sé com no ho veuen. És com negar la gravetat, encara que la llei de l’atracció universal la va fer Newton, tothom sabia que si deixaves anar una cosa…cap a terra.

Ll – Aquesta gent creacionista, no son els que diuen que tot ho va crear Deu?

M – I que te a veure una cosa amb l’altra?

Ll – Home que Deu va crear les coses com son ara mateix, no va fer un ésser viu del que van derivar tots els altres. Al menys això és el que diuen aquesta gent.

M – Saps que penso?

Ll – Algun disbarat?

M – No, penso que s’ha de ser molt ruc (i perdó pels rucs que no tenen un pel de rucs, tu ja m’entens!) per pensar que si hi ha un Deu que va “crear” tot això, un miserable home pot entendre-ho i comprendre-ho.

Ll – Aquesta si és una bona argumentació.

M – Com pot entendre una obra a l’artista?

Ll – Qui va ser primer, l’ou o la gallina?

M – L’ou dona, l’ou. Al menys en la teoria evolucionista….Mira que si resulta que Deu va fer primer l’ou…..

Ll – Ara te’n rius de mi?

M – Si, com sempre. Per cert, tu ho deus haver vist tot, no?

Ll – O, ara que ho dius, ho hauria d’haver vist, no?

M – Exacte. Tu ets aquí abans de cap d’aquest sòmines que van de dues potes. Que? Explica, com va anar tot plegat….

Ll – Saps una cosa? Ara mateix….recordar-ho….allò que es diu recordar-ho…..no sé, fa tants anys…

M – Gràcies per l’ajuda….mira que confiar en un tros de pedra que gira i gira….

Ll – Que dius?

M – No res, no res, que fa una nit esplèndida….

Ll – Si que fa bona nit….encara que aviat tindreu núvols, que els veig venir….per aquell costat d’allà….

M – Be, quan plogui ja entraré al cau….Mira que es babau aquesta….

Ll – Dius?

M – Res, res……a vegades parlo sol

M – Que estàs mirant?

Ll – Miro que el Cani s’apunta al sopar…..

M – Aquest, ja ho hauries de saber, sempre s’apunta a sopars, dinars, tast de vins, etc. el que faci falta….

Ll – Si, però aquest sopar és diferent.

M – De quin sopar parles?

Ll – Del sopar de lliurament del premi de Gracianet.

M – A, be, ¿i què?

Ll – Home que hi haurà la flor i nata dels blocaires, una catifa vermella, la gent elegant, que si ara obren el sobre, que si diuen allò de “guanyador….”

M – Tu veus molta tele, oi?

Ll – ¿Que vols dir?

M – Que això no és Hol·lywood, que aquesta gent va a un restaurantet, vestits com de “casual” però en realitat van de casualitat vestits, com qui va al metro, i el sopar serà de pa amb tomàquet, unes croquetes, truita patates, i coses així.

Ll – No aniran amb vestits de nit i joies?

M – Si, alguna portarà arracades, una altra un tallat al dos, una altra un mocador de pirata al cap, i així tots. Algun anirà amb camisa i tot, però sols els més elegants….

Ll – Però el problema es que ni tan sols ha comptat amb nosaltres, a veure ¿t’ha dit alguna cosa?

M – No, perquè havia de dir-m’ho?

Ll – Home, nosaltres som les estrelles reals del bloc, sense nosaltres aquest bloc no seria res, res, nada, nichts, nothing, rien, niente, o sigui res de res…

M – Tampoc s’ha de ser així, dona. A tu et feia gràcia anar-hi?

Ll – No ho sé, al menys ho podia haver preguntat, dir alguna cosa. Ho podíem parlar, dic jo….Però res, de res. Com sempre, ell a la seva bola….

M – Que vols que et digui. Imagina, una taula plena d’humans, menjant pa amb tomàquet i bevent vi…..Que hi faríem nosaltres?

Ll – A mi m’agrada anar als events socials….Es l’ocasió de posar-me el vestit de nit, les joies,

M – Ja, ja, ja, ja, no em facis riure. No veus que si entres al restaurant, amb vestit de nit i joies, tothom et miraria…..

Ll – Ja m’agrada que em mirin, que m’admirin, que s’adonin de la meva bellesa…

M – No, si et mirarien com si fossis un pop en un garatge, o millor la lluna en un restaurant….Ja, ja, ja,

Ll – Però jo faria goig, que tu, petit, esquifit, amb les plomes grises, uns ulls grossos amb mirada de miop.

M – Ep, para el carro. Ni soc miop ni esquifit, ni res de res. Jo tinc una bellesa molt meva, especial, i a més podria entrar volant, suaument, sense fer cap mena de soroll, posar-me dolçament en l’espatlla d’alguna mossa i fer-li una pesigadeta a l’orella. Segur que lligaria immediatament. Amb una caiguda d’ulls, la meva veu viril, ….

Ll – Es l’únic que se’t acut. Anar-hi per lligar…..Però tu t’has vist?

M – I tu què? Entraries amb les teves joies, amb el posat de marquesa del safrà, inundant de llum, que la gent s’hauria de tapar els ulls, i amb la cara plena de cràters….

Ll – Uy el que m’has dit. Ara no torno a dirigir-te la paraula mai més, vaig a queixar-me al Cani immediatament, això no puc tolerar-ho.

M – Doncs si. No cal que et posis així, dona, a mi be que m’agrades com ets, ni més ni menys….aquest posat tan elegant, tan blanqueta, amb aquest “sexapile”, aquesta manera de tapar-te i destapar-te, el caminar insinuant….

Ll – Calla, calla. Ara vols posar-me vermella.

M – No que diuen que quan et poses vermella, després plou.

Ll – O, quin home, ets insofrible. Només per no anar amb tu, prefereixo no anar al sopar.

M – O veus, el Cani ja ha fet be….I tu li dones la raó….Punyeta. El que si li podríem dir es que ens porti unes croquetes….

Ll – Tu, com ell. Es que els homes, tots sou iguals…..

M – Sembla que els polonesos s’han enfadat.

Ll – Si, diuen que la Rahola els ha enfurismat…

M – Curiós, si més no….

Ll – Home segons el que diguin….

M – No, si ho dic per la broma.

Ll – Quina broma.

M – El que diran ara a les Espanyes. Que un “polaco” ens ha fet enemistar amb els “polacos” originals.

Ll – A mi no em fa gràcia.

M – A mi sí. Mira la que s’ha muntat per dir que qui governa un país és ranci i altres coses. Crec que no n’hi ha per tant. Entenc que alguns s’ofenguin, be, però anar més lluny….

Ll – Home, crec que la Rahola n’ha fet un gra massa…

M – O sigui que els polonesos es poden ofendre per un article d’un diari, on es considera que tenim llibertat de premsa i d’opinió, i jo quan el Jimenez em diu cul d’olla no em puc ofendre?

Ll – No és el mateix.

M – Ja, una cosa son els polonesos, que gosen amenaçar de mort la Rahola i ella no pot dir-los que el seu govern es homòfob?

Ll – El que passa ara és que el govern de Polònia, és conservador.

M – Home, una cosa és que siguis conservador, i l’altra que facin una campanya de caça de bruixes amb els que han tingut alguna cosa a veure amb el comunisme, amb els homosexuals, i després què? Anirem contra els que no van a missa els  diumenges, o contra els que no volen tenir descendència, o menjar fricandó?

Ll – Tu sempre exagerant. Si ells volen conservar uns valors…

M – O sigui que els valors a conservar son els del que tenim en el govern, els altres no tenen valors?

Ll – No volia dir això. Ells volen uns valors conservadors.

M – I em faràs creure que uns personatges que no son pobres de solemnitat, que son, el que diríem, la classe mitjana d’allà, no ha “col·laborat” mai en res amb el sistema comunista anterior? Sempre han estat a la presó?

Ll – Crec que ets molt radical al jutjar.

M – Si tots els polonesos que no van ser a la presó per causes polítiques, han col·laborat d’alguna manera? Com és que ells no es van “revelar” i van atacar l’antic govern comunista?

Ll – Llavors que han de fer?

M – Home, em semblaria, fins a cert punt be, que puguin jutjar els dirigents comunistes, però una caça de bruixes, em sembla fora de mida. Fins a quin punt puc jutjar un home que va acceptar les regles i va voler prosperar i guanyar diners per la seva família? Si no va matar, fer empresonar, robar, etc. Crec que hauríem de ser més comprensius.

Ll – Tu faries una llei de tancament.

M – No això no. Crec que hem de distingir entre els que manen, tenen poder, i la resta. I no m’agraden les lleis de tancament. Crec que els crims no s’han de tancar mai.

Ll – Els crims de sang?

M – No, també considero que robar a la societat, també és reprovable, ja que fa deficitària a la gent en productes bàsics, i per tan mata, indirectament.

Ll – Això son principis, uns valors.

M – Es que de valors en te tothom, el que s’ha de valorar son els valors útils a la societat.

Ll – Ara penso amb això que deies de una “polaca” atacada per “polacos” com deu dir el públic de l’altiplà.

M – És l’únic que pot fer gràcia de tot això. Crec que ho veurem a Polònia.

Ll – No m’estranyaria.

M – Lluna, ja t’ho dic ara, a les properes eleccions votaré els meus.

Ll – ¿No ho fas sempre?

M – Més o menys….

Ll – Com? Més o menys? Tu no votes sempre als mateixos?

M – Més o menys….

Ll – A veure, aclarim-ho. ¿Quins son els teus?

M – Ara si que vas be. Els meus son gent que no vol el càrrec per tenir cotxe oficial, que veu a la gent igual que abans de ser escollit, que fa el que creu convenient per la majoria, que creu que pot fer coses per la gent, per tal que visquin millor, que no li importa arremangar-se i paletejar merda per fer neteja, que no l’importa si el tornaran a votar a les properes ni quin lloc ocupa a les enquestes, que el seu únic objectiu és servir als altres, als més febles i als més poderosos, que per ell tots son iguals, encara

que les prioritats son afavorir el que més ho necessita. Que pensa en l’economia productiva, però en la responsabilitat social. Que no busca l’afalac, que no fa pressió per tenir una millor capçalera en el diari, que….

Ll – O sigui que no votaràs?

M -……?

Ll – Que tal?

M – Aquí, mirant com ha quedat el cau després de les obres.

Ll – Força be, ¿no?

M – Si, sembla més espaiós i tot.

Ll – És molt net, trobo.

M – Aquesta era la idea.

Ll – Per cert ¿Com esta?

M – Diu que be. Aquest matí ha arribat a casa. Sembla que va una mica encarcarat, quan seu fa tot de poses rares, no sap com seure, però be.

Ll – No he preguntat res, ja que he vist que no tenia una cara d’alegria….

M – Es que sembla ser que al treure els punts li han fet una “depilació” en viu i sense cera que ara la pell li ha quedat de color rosa….

Ll – Que vagi aprenent el que ens enfrontem les dones cada setmana..

M – No és el mateix….i menys així a lo bèstia.

Ll – Be, que hi farem. Que s’aguanti que sort en te de poder-se queixar…

M – Ara t’has passat tres carrers…

Ll – Parlem d’altra…..¿He quedat be a la capçalera?

M – Si dona, molt bonica….

Ll – Molt més que tu….

M – Es que si hagués quedat bonic….seria com per fer volar coets…o anar a l’òptic….

Ll – Que fas amb els auriculars posats i prenent té?

M – Perdona, no t’havia sentit. Estic prenent una til·la i escoltant música, en Puccini.

Ll – Caram! A que es deu aquest canvi?

M – He vist la tele, he mirat els diaris i he decidit prendre til·la i escoltar música que, diuen, amansa les feres.

Ll – Et consideres una fera? Més aviat una fereta…no?

M – Home, cada un fa el que pot…..per cert, és veritat el que diuen?

Ll – Ja hi som. Què diuen?

M – Res, les males llengües diuen que l’altra dia vas fer un….un….un…

Ll – Un què?

M – Un striptease….ho he sentit dir…eh!

Ll- Home vaig fer un ara em veus, ara no em veus….

M – A! Un petit eclipsi, veritat?

Ll – Si, una és així, surto amb una colla i de sobte em veig allà dalt i em dic, apa, som-hi, i faig un ara em veus i ara no em veus….Vaig ser molt aplaudida….

M – Si, ja m’ho imagino…..

Ll – Ja està? No m’has de dir res mes?

M – A, si, ara ens donen uns dies de vacances….no caldrà venir al bloc.

Ll – Pagades suposo, no?

M – Si vacances….pagades….

Ll – I a que ve tota aquesta generositat d’aquest …..?

M – Sembla que va uns dies a fer un no sé que a una clínica…diu que s’hi passarà una setmana….

Ll – Cirurgia estètica?

M – No, no seria possible arreglar-ho amb una setmana…necessitarien moltes setmanes….Sembla que des de que va llegir allò de la gracienka l’hi va agafar enveja. Ja saps com és….

Ll – Vols dir? No crec que sigui enveja, crec més aviat que no li han donat cap altra solució…Vols dir que no es farà alguna cosa com una liposucció o alguna cosa així? O posar-se cabells, o que se jo…

M – No m’ho ha dit però no semblava molt content…

Ll – Doncs haurem d’esperar. A veure si quan torna ho explica….Si torna…

M – Home, ara t’has passat una mica

Ll – O, aquestes coses mai se sap…..

M – Pensa que si no torna tu tururut..també…

Ll – Llavors que torni, que torni…

M – A més, quan torni segurament tindrem una bona noticia afegida….pels amics que ens visiten…

Ll – Quina?

M – No ho diguis, però sembla que reformarem tot el bloc. He tafanejat una mica i he vist que s’ha dissenyat una capçalera nova, la distribució serà diferent….etc. Tu surts mol afavorida….jo no tan….

Ll – Home, es que, on vas a comparar? Així que tindrem piset nou?

M – Si, és possible…està en tràmits….o alguna cosa així..

Ll – Llavors que torni….

M – Mira que ets……Be, deixem-ho. Vols una mica de til·la?

Ll – Ara m’agradaria molt més un Campari i un parell de croquetes, unes olives, patates braves….

M – No et fot? I a mi…però només tinc til·la o aigua calenta…tu tries.

Ll – Va posa una til·la i deixem escoltar aquesta ària….

M – Després diran que jo soc un aprofitat….Santa paciència….

M – Creus que em donarien l’oportunitat de fer un tren?

Ll – Tu vols fer un tren?

M – Si he pensat que si faig un tren que vagi per pobles que no tinguin tren, podríem fer una bona obra….

Ll – Home, no estaria malament. ¿On el faries?

M – Això és igual….El que jo vull és fer una línia de trens particular, o sigui que sigui meva…

Ll – No sé pas si això pot ser, però si ho proposes, amb els problemes d’ara mateix, sortiries als diaris..

M – No vull sortir als diaris. Jo vull fer-me milionari.

Ll – Pensava que volies fer un tren per millorar la comunicació entre els pobles?

M – No, res d’això. Jo vull fer una RENFE qualsevol….vull fer les vies, expropiar uns terrenys com a bens públics, posar-hi els rails, fer les estacions, petites i barates, després agafar unes locomotores de barat i senzilles i uns vagons de fusta i llestos. I sobre tot cobrar uns bitllets al preu de “mercat” o sigui a nivell europeu i llestos….

Ll – Però hauries de complir uns horaris, unes exigències de qualitat de servei, de seguretat, uns convenis col·lectius, etc.

M – Si, ho faria…

Ll – ¿ho faries? Llavors no és tan fàcil fer-se milionari….

M – Compliria com la competència, o sigui ara suprimeixo un tren per avaria, ara no arribo per falta de ganes, per trencar-se un ferro i quedar sense frens, etc. però sempre amb l’exclusiva. I estalviant molt. No caldria posar servei d’informació al viatger, ni tornar els diners, ni servei al client, ni res….tot guanys…i a més la ma d’obra subcontratada….que és molt més barata…i com que no és teva, si els passa alguna cosa…ja s’espavilaran…

Ll – Però ¿i la responsabilitat teva?

M – Jo responsabilitat?

Ll – Home, es clar que si el tren es teu, tens la responsabilitat tu…

M – Això és així? Funcionen així les coses als ferrocarrils?

Ll – Es clar que funcionen així…on creus que ets?

M – Es que jo….com que llegeixo els diaris….creia que….

Ll – És molta responsabilitat una línia de tren…no creguis que sigui fàcil.

M – Parlo d’una línia de rodalies, petita, no d’un d’aquests de extraordinària velocitat, d’aquests que van a….que sé jo…a 50 o 60 quilometres per hora…..o més….

Ll – Que dius? A 50 o 60? Però si ara van a 300.

M – O sigui que ara van a 300?

Ll – Clar, home, clar…on vius tu?

M – Ara m’has desorientat…..Si van a 300, llavors vol dir que Sitges és a 600 quilometres de Barcelona? Sempre havia pensat que era més propera….

Ll – Sitges és a 40 o 50 quilometres…

M – Crec que m’estàs fent “llum de gas”…Si el tren tarda dos hores i va a 300, el resultat…

Ll – No home, no. El que va a Sitges no va a 300. I tarda dos hores el dia que te problemes.

M – Ah, quin ensurt….Però algun dia tarda dues hores.

Ll – Ets un exagerat….

M – O sigui que no puc fer el “negoci”?

Ll – Crec que no.

M – Doncs algú el fa…o potser no?

Ll – Matem-ho….Segur que no t’has donat un cop al cap?

M – I puc ser el director dels trens?

Ll – No vull parlar més d’aquest tema…quan et poses pesat, ho ets i molt….

M – I a mi que m’agraden els trens…o potser no tan.

Ll – Escrius una carta?

M – Si, a la ministre Salgado…vull que sàpiga que jo li dono suport

Ll – Com? Tu donant suport a una llei que limita beure vi?

M – Si….ja sé que sembla estrany. A mi m’agrada beure una copa de vi amb els menjars. Poder gaudir d’una copa de vi, tranquil·lament, és un plaer i més si es fa en el transcurs d’una conversa, un moment de complicitat, etc.

Ll – Si és així, no entenc el suport a la Salgado…

M – Les coses no s’han de mirar com un punt aïllat, tot depèn del context, s’ha de mirar el voltant i després al punt concret.

Ll – Explica, explica, que no entenc res…

M – Mira, ara mateix tenim el problema dels trens de rodalies, que l’AVE encara no ha arribat quan hagués hagut d’arribar fa anys, que es fan unes obres i cau un barri, que després de dos o tres anys per una llei i després  de passar per dos parlaments i un referèndum, ara la volen tombar, que un altra llei igual, ara s’aprova per aplicar en un altre lloc, que l’aeroport està quedant col·lapsat i encara discuteixen per obtenir avantatges, que una gasista no pot comprar una elèctrica per ser “estrangera” com diuen algunes, i la pot comprar una estrangera de veritat, la tercera hora de castellà, els mitjans que intoxicant, etc. etc. etc.

Ll – I?

M – Encara creus que no és urgent una llei que prohibeixi beure amb excés?

Ll – Jo crec que això no és culpa de beure alcohol…ha de ser alguna cosa molt més forta.

M – Potser si….però de drogues que es puguin prohibir només tenim el tabac i l’alcohol. El tabac ja li han donat un bon cop de gràcia, ara toca l’alcohol. Les altres ja son il·legals…o sigui que ja son fora de combat…o al menys oficialment.

Ll – Es que la gent abusa. No creus?

M – Si alguns tenen problemes, s’ha de donar suport a aquest col·lectiu, no pel fet de que el meu veí tingui colesterol, a mi se’m prohibeixi un bocata de pernil…dic jo.

Ll – Però si tothom es passa…llavors…que?

M – També tenim un cert col·lectiu que te problemes amb el joc i tot el joc és propietat de l’Estat i autonomies, o ¿també haurem de prohibir la Loteria? Si per no tenir alcohòlics prohibim l’alcohol, també hauríem de prohibir les Loteries per evitar les ludopaties…

Ll – Home, no siguis extremista. En el cas de l’alcohol no és prohibeix, si no que es “restringeix” el seu consum…

M – O sigui que, en el fons, augmentaran els impostos…no? vaja, que servirà per recaptar més….

Ll – També….

M – Es el de sempre…si tens bona butxaca pots tenir una bona carretera, un bon tren, un bon pis, una bona sanitat, uns bons fons de pensions, aparcar on et doni la gana, veure, menjar, etc. etc. I si no en tens, et fots. ¿Es això?

Ll – Tu sempre tan extremista….El que et molesta és que ja no podràs beure un bon whisky, un vi decent, etc. hauràs d’anar al Don Simón en brick….

M – Ja no fumo, ja no menjo greixos, ja no puc agafar el cotxe, ja no tinc segur ni el sostre de casa, i ara em treuen el petit plaer d’obrir una botella de vi de tant en tant….

Ll – De tant en tant?

M – Mira una copeta (mig gotet) de vi amb les menges i potser una altra alguna nit, poques. Això dius que és molt?

Ll – I de licors?

M – Una botella o dos de licor a l’any, per a dos persones, també és molt?

Ll – Ja serà alguna cosa més…

M – Mai em veuràs col·locat. La beguda ha de ser un plaer i quan no controles deixa de ser un plaer…Beure per beure, millor aigua…

Ll – Doncs l’altra dia, em van dir que anaves una mica…tocat.

M – Calla, va ser un truc per marxar, que el “jefa” volia parlar i jo no en tenia ganes. Soc un bon actor…no un borratxo…

Ll – No si ja dic jo…..amb qui em jugo els calés….

Mussol – ¿Ets aquí?

Lluna – Si, però parla baix que aquest està despistat però te l’orella fina…i descobriran que som aquí i en voldrà fer treballar…

M – Si, ara hem de fer veure que estem enfadats i reclamem moltes coses. ¿per cert on t’havies posat que no et vaig poder localitzar?

Ll – De Carnestoltes a Sitges amb uns amics, després a la rua de Gran de Gràcia, que per cert hi vaig veure el cani, però com que anava disfressada no em va conèixer, després de parranda tot el cap de setmana i ahir estava feta pols…

M – A mi em va agafar i divendres a la tarda volia “parlar”, em va dir que anéssim a casa seva i em volia fotre el rotllo de sempre…però l’hi vaig dir que traïes beguda i llavors es va estovar, la va treure i vaig agafar-ne una d’aquelles solemnes…Em va enviar a casa…je, je,  es deu pensar que em mamo el dit….ell no n’agafa mai cap, te bemoles la cosa.

Ll – Calla, que mira…..

M – A mi no em veu, l’arbre em tapa…

Ll – Jo m’amago aquí darrera, i amb tapo amb un núvol… Ja marxa….deies?

M – Que hem de fer? Li diem que estem emprenyats o què?

Ll – No sé. Ara ja em fet uns dies de festa i si s’emprenya ens fot al carrer, que aquest molt predicar però neoliberal a tope…

M – Si, però en el fons és un innocent. Mira que deixar-se enredar…d’aquesta manera…

Ll – I que fem? Li diem que ens ho hem repensat i que amb una mica més de sou i unes bones cadires anatòmiques, etc. firmem?

M – Jo penso que li podríem dir que anem a parlar-ne i li trèiem un dinar o un sopar com a poc…

Ll – Si, podem anar a l’italià aquest…

M – No fotis, que aquest pica i tampoc és tan tonto com per pagar això. Demanem anar a un lloc més senzill, tu en deus conèixer més d’un aquí a Gràcia…

Ll – Va home va, no et facis l’estret que tu et coneixes tots els locals de Gràcia i voltants, que ja et conec…

M – No t’ho creguis….

Ll – Anem a la pizzeria aquesta del carrer Ros de Olano? Fan bones pizzes i amb una bona cervesa, podem fer…

M – Si i després de posar-nos d’acord, per celebrar-ho anem a fer unes copes…

Ll – No en vas tenir prou? Vols que t’acompanyi a casa amb taxi altre vegada?M – Podries acompanyar-me tu…

Ll – Si home, després d’un cap de setmana com aquest, que em vegin amb un mussol com tu, ¡quin desprestigi! La reina de la nit amb un mussol….petit i esquifit…

M – Ep, para el carro….que a mi tampoc em fa cap gràcia que ens relacionin…encara que he quedat molt més afavorit que tu al retrat….tens un color groc de malalta…

Ll – Doncs mira que tu, tot marronet i amb unes ulleres que t’arriben als genolls….deu ser de “alpiste” aquest que et va donar el cani….A més t'aguanto a la falda…que te…la cosa….

M – No juguis, el cani pot ser un impresentable, però te un parell de whiskies, i alguna botelleta de vi que ja m’agradaria a mi atrapar…sap cuidar-se, això si que ho te.

Ll – I de cuinar, cuina be. ¿Li diem que ens prepari ell el sopar? Escollim una recepta del web aquest de cuinetes i llestos….Segur que serà bo i ens donarà un bon vi….que d’això dieu que en sap…

M – No sé si en sap, però…quan et dona una copa….es bona….

Ll – El que no entenc és que se’n tan garrepa….

M – Si, potser no et donarà un vi de cent euros, però encara que sigui de quatre, pots contar que l’ha mirat, la remirat, s’ha informat i segur que es un xollo.

Ll – Com nosaltres que li sortim per quatre euros….

M – Però tampoc penquem molt, no fotis….i diem el que ens sembla…¿que més vols?

Ll – No, si….Ha estat bé això de la vaga, no? Ja, ja, ja, ja, 

M – Calla…..que ens sentirà….

Cani – Ja sou aquí? Ja era hora….

M – Ens ha “pillat” per escandalosa, ¿perquè rius d’aquesta manera?

Ll – I ara que li diem?

M – Hola…..que vols dir?