El mussol i la lluna

M – Que callis! Calla! Calla! (la Marta s’ha alçat)

Ll – (satisfeta que no se’n vagi) I t’he enganyat jo, i estic contenta d’haver-te enganyat! I mira: me n’en ric de tu, com tothom , mira! (riu com una boja!. Sí, sí, me n’enric! I encara espero l’altre! (ell corre cap a la taula i agafa la ganiveta)

M – Pel nom de Déu que aquí mateix…!

Ll – (corrent a agafar-lo pel braç esquerre) Sí, sí, t’enganyo! Encara t’enganyo! Que vindrà l’altre! (arrenca una rialla feréstega)

M – Alçant la ganiveta – Que et mataré!

Ll rient i plorant – Mata’m! Mata’m! A que no em mates!

M – Què anava a fer! No puc, no!

Ll refermant-s’hi al veure que s’aparta – Ah, covard! Que ja es veu que t’has venut per diners! (Agafant-se a Menelic perquè el fereixi)

M – Doncs té! Maleïda! (ferint-la en un braç)

Ll satisfeta – Ah! A la fi!

M – llençant el ganivet amb espant – Oh, Déu meu! Què he fet jo!

Ll – És sang! Sang meva! I tu has sigut!…(sostenint-se a la taula) Oh! Quin goig! Si ric! Mira com ric! I ara ric d’alegria!

M – Maleït jo! Maleït jo cent cops, que sóc com les bèsties salvatgines! (Quedant assegut en una cadira i rebregant-se el cap entre les mans)

Ll corrent a ell i caient de genolls i abraçant-s’hi – No, no! Si dic que estic contenta! Si jo vull que acabis amb mi! Que jo vull que em matis! Vine!…Aquí….a dintre el pit!

M  volent-se apartar amb terror – No! No! Deixa’m!

Ll  plorant sense deixar-lo apartar – Si és que jo no puc viure d’aquesta manera! (ella es va apoderant del cor d’en Manelic) Que he sigut amb tu la dona més dolenta del món; i això no ho puc desfer!…Ni el passat de la meva vida tampoc, que no hi ha forces que ho desfacin! (amb desesperació) Vine, vine; que en tant que volia viure no he tingut coratge per dir-te el que he fet jo i el que he consentit, i ara que em vas a matar, ara t’ho diré tot, ara!

M que la volgut interrompre – Sí! Digue-m’ho. Digue-m’ho.

Ll  sanglotant rabiosa – M’han tractat com una pedra dels camins, que es fa anar amb els peus perquè rodoli! Mata’m! Mata’m!

M subjectant-la, plorant – Marta! Ai, Marta!…Si jo no et puc matar, no, perquè t’estimo, Marta! T’estimo! I t’estimava des d’allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu es va fondre mirant.te. I t’he estimat encara més al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l’aigua del cims a ajuntar-se amb l’aigua del mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d’amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m’atraus a mi; perquè et desitjo i t’estimo, Marta! (ella es vol desprendre d’ell amb energia bregant) i ara més, ara més; per…perquè no ho sé el perquè, ni em fa falta el saber-ho! Perquè m’has enganyat potser; perquè he sentit la calor de la teva sang; perquè t’he respirat a tota tu tot jo! I mira, per mi no ha lleis d’ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les metrallades m’han fet lliure, i vull jo, perquè ho vull, besar-te i mossegar-te fins a l'ànima, i estrenye’t en mos braços i ofegan-t’hi en ells, confonent en un afanys rabiós la mort i la vida, com a home i com a fera, que ho sóc i ho vull ser sempre home i fera, tot junt, tot, contra de tu i amb tu, i contra tothom, de la terra (la té a ella en sos braços mig desmaiada. Mira cap a la banda de la cortina i se l’emporta ràpid a l’altra banda en sos braços) I ara que me la vingueu a prendre! Ira de Déu! Que vinguen!

Ll – Déu meu.

M – Marta: ets meva! (aixecant-la en sos braços i anant-la a besar)

Ll – No! No! (no consentint-ho i fugint d’ell)

M – Marta?!

Ll resolta – No; perdonar-me aixís, no! Que tu em perdones perquè no saps tot encara. Doncs a saber-ho al punt, i per mi mateixa. I després lo que Déu vulga!

———————————————————————–

 Com que ahir a la nit es van repartir els premis Max de teatre, avui volem fer un petit homenatge a tots aquests centres de Gràcia, que amb els molts esforços que sap moure la voluntat desinteressada i l’amor a la nostre cultura, fan possible que el teatre sigui a l’abast de molta gent, sembrant l’afecte per aquest art tant arrelat a la nostra tradició. Creiem (tant el Mussol, la Lluna i jo mateix) que ells si son dignes de tots els Max.  

Ll – Sento olor de socarrimat….es crema alguna cosa?

M – No crec. Jo també el sento, he mirat i remirat i res, no veig ni foc ni fum…

Ll – Mira que si algú ha tirat una burilla i se’t crema el bosc….

M – Ara està molt humit, amb aquestes pluges, no crec que agafi….

Ll – Es que no es mira res, tot va ¡Visca la Pepa!

M – Ja sembles la tele…

Ll – Que vols dir?

M – Que segons la tele, el canvi climàtic és culpa meva…

Ll – És una mica de tots

M – Si, però ho diuen com si jo fos el que embrutés els rius, el que agafés aigua i la llances o l’embrutés, com si tot el dia em passes fent emissions de CO2, cremant petroli, carbó i els boscos, gastant paper, fumant, gastant electricitat, comprant..

Ll – Para el carro. Quant t’embales no hi ha qui et pari.

M – Es que em sento dolgut, punyeta.

Ll – Ep, sooooo. Tu sols ets un dels que ho fan. El missatge és per a tothom.

M – Si, però qui fa metres i metres quadrats d’asfalt no soc jo, qui fa aquestes xemeneies immenses que treuen fum tot el dia, no soc jo, qui tala el bosc, no soc jo. Però m’ho diuen a mi, i m’amenacen amb les plagues si no gasto menys aigua, per exemple.

Ll – Es que hem de gastar-ne menys.

M – Mira, resulta que segons el rebut pago una quantitat. Em dutxo, no em banyo més que en comptades ocasions. La cisterna faig que tiri el mínim d’aigua. No engego el rentaplats si no és ple. Poso la calefacció al mínim, no tic aire condicionat, vaig en transport públic pràcticament sempre, no canvio l’oli del cotxe més que en llocs garantits de reciclatge, igual que les rodes i la resta de goma, tinc plantes que gasten el mínim d’aigua, o sigui bàsicament crasses.  Inclòs no agafant l’ascensor.

Ll – Veig que estàs concienciat. Això està be. Encara que et dediques a l’agricultura i et recordo que gasteu molta aigua.

M – Això és un mite. És cert que l’agricultura gasta aigua, cada vegada menys, ja que no sé si t’hi fixes, però molts conreus ja tenen el rec pel gota a gota i amb sofisticats sistemes de control, que gasten aigua, només quan l’arbre en te necessitat. O sigui que no es gasta tanta aigua. I a més, et recordo que quan compres pomes, albergínies, pèsols, tomàquets, etc. Un 90% del que compres és aigua. O sigui que una bona part de l’aigua que s’inverteix en agricultura la compres i te la menges.

Ll – Doncs per comprar aigua, ja és ben cara la verdura.

M – Si? Si veiessis el que se’ls hi paga a la gent que ho cultiva, encara et semblaria més cara.

Ll – Ara parlem del canvi climàtic, no fugis d’estudi.

M – Del que em queixo és que sembla que jo sigui el culpable, em fan sentir culpable, quan realment, em miro i no veig més que respecta. Es clar que gasto aigua, respiro i gasto aire, faig residus, etc. Però una bona part de la culpa no és meva. ¿Es meva la culpa que tota la llet vagi amb uns cartons que per dins son metal·litzats? ¿es culpa meva que tot el que compro vagi embolicat amb plàstic, paper, cartró, etc.?

Ll – No, i tampoc que després de menjar, hagis d’anar a fer les teves necessitats, només faltaria.

M – Però ara resulta que em diuen que si seguim així dintre de 10 anys tindré un lloc més inhòspit per viure. O sigui que per la meva culpa…

Ll – No ho has de veure així…és una forma de parlar…

M – Doncs mira que bonic. Jo aquí reciclant les bosses de plàstic i ningú procura fer lleis que les regulin, que regulin la recollida d’aigües de pluja, sistemes de calefacció solar més assequibles, fer obligatori l’electricitat fotovoltaica, els edificis amb més aïllaments, que la calefacció sigui limitada a uns graus, que no fa falta anar amb màniga curta per casa a l’hivern, i que a l’estiu has de tenir calor, etc.

Ll – Veus si tothom tingues la teva consciència….altre cosa seria.

M – Si tothom fos un mussol…no tindríem prou ratolins ni prou boscos…

Ll – La qüestió és queixar-se….sempre és així.

M – No, si encara serà culpa meva….

Ll – Avui em mires amb una mirada estranya.M – Prou bé saps, lluna enfadada,Com la nit me la robàde les xarxes que trenàvemper caçar el temps i l’espai – sempre, sempre els enxampàvem.al matí ella enterravaels rellotges del temps farti les dents de l’obagor.Prou bé saps, lluna malvada,com la nit s l’emportà – i les xarxes escampavenels grumolls del nostre esglai.esventraven el filatuns vells corbs ensinistratsal desert del bé i del mal.Ja no estimo l’ampla nit. Ll  – Home, ara ho entenc. Aquesta mirada era de reflexió, no?M – El rapsode que tinc dins ha sortit a la llum….Ll – Si, llegint, que ho he vist. M – Després d’un vers ben dit, et queda el cos tot com suspès….Ll – No sabia que eres tan sensible….M – Home, un vers de Joan Barceló sempre et va molt béLl – Jo d’aquest mateix em se allò de :             Al turó de cada vila            Un ramat d’escolanets            Disfressats de focs follets            Ballen amb sotana lilaM – Veig que tu també li fots….Ll – I que et pensaves….

E – Hola buho, hola!

M – Eh! A, hola, qui ets, no et conec?

E – Si, es posible, soy Esperanza…

M – A, si, ja et conec….

E – Puedes llamarme Espe….i tu como te llamas?

M – Em dic Mussol. ¿Que fas per aquest bosc? Ai perdona potser no m’entens…com que parlo amb català..

E – No, si te entiendo perfectamente. No és un idioma español el catalán?

M – Si, però com que ara mateix tenim això del vídeo. Per cert, tu no hi has tingut alguna cosa a veure?

E – Mira chico, es que si no hago una cosa así, pues resulta que no me van a votar y ya sabes…no ha sido mala intención, lo que pasa és que no se ha entendido bien…

M – Home, és que aquí, no crec que s’hagi entès molt malament, més aviat la cosa ha sigut que s’ha entès tot.

E – Disculpad, no era mi intenció el crispar a esta nación tan bonita y a la que quiero tanto. Has de saber que un pariente mio es muy querido en Cataluña.

M – Si crec que ho recordo. Doncs noia hauràs de fer alguna cosa per calmar els ànims.

E – Voy a dimitir al responsable…no te preocupes.

M – Més que dimitir, si ho fas tu, serà que el cessaràs ¿no?

E – No, esto lo hacian antes de la democracia, ahora les hago dimitir, queda mejor. Yo no soy dictatorial….en mi autonomía somos totalmente democráticos…no lo olvides.

M – Si, ja ho se. ¿i que fas per aquí?

E – Vengo mucho por aquí. Teneis una nación preciosa, me gusta mucho, me encanta ver como bailais juntos, cogidos de la mano, y que todo el mundo puede entrar…muy en linea con vuestro caracter abierto y acogedor.

M – Be,  es que no acabo d’entendre…..

E – Y no hablemos de vuestra cocina…me encanta el “pa amb tomaquet”, lo decís así, verdad?

M – Si, més o menys….

E – Es una lastima que el Estado no invierta más aquí…como hace con mi autonomía….tendré que hablar con mi gente para que presione al gobierno y invierta más.

M – Moltes gràcies….

E – Y que me dices de lo bonita, señorial que es Barcelona….preciosa, con un trazado de ciudad cosmopolita…llena de una arquitectura que ya me gustaria tener a mi….

M – Si,  a Barcelona i a altres llocs, no oblidem que el modernisme,….

E – Y además los espacios protegidos, que son de una gestion impecable….y tantos….es que esta parte de la peninsula és la más bonita…

M – Dona, totes les diferents parts tenen el seu punt, no crec que nosaltres siguem….

E – Nada, nada, que sois muy modestos. Es lo que más me gusta de vosotros los catalanes, que vais a lo vuestro, que no sois nada engreidos, que sois muy solidarios con los menos favorecidos, que luchais por la justicia, que no sois unos descerebrados como otros…

M – Tampoc m’agrada que ataquis a altres….no és això….

E – Disculpa, és que me entusiasma tanto esta tierra, que me estoy pensando en venir a vivir aquí…..me encantaria….y lo primero que voy a hacer es aprender vuestra bonita lengua, es intolerable que no la protejais más. Yo seria partidaria de que todo el que viva en Catalunya, hable el catalán por ley, por buena lógica…es que no se puede entender otra cosa…No entiendo a estos que se oponen, creo que es una agresión a vuestros…

——————————————————————

Ll – Mussol, Mussol, Ep! ¿que et passa? T’has quedat adormit?

M – A, que? Com dius? On soc?

Ll – Em sembla que t’has quedat adormit aquí a la branca…com sempre…et fas vell.

M – Umm, no sé, tinc el cap com un timbal.

Ll – Es que m’has espantat, feies uns moviments d’ala, molt estranys…

M – Es que he tingut un somni…

Ll – Com en Luther?

M – No noia, no, el meu era un mal somni…..uffff!!!

M – Ja hi tornem a ser

Ll – A veure, que passa ara.

M – El pamflet aquest de TeleMadrid.

Ll – Que vols que et digui? Ja saps com les gasten

M – Doncs jo em queixo de que fan els amics Piqué, el que dintre de poc et demanarà el vot per ser alcalde d’aquesta ciutat en Fernandez-Diaz i tants altres.

Ll – Que vols que facin? Han de callar i conillets amagadets…no sigui que vingui el tio Paco amb  el garrot.

M – I la Nebreda? Sembla que sigui independent, al menys ho diu.

Ll – Calla, calla, ets més innocent que els lliris…

M – Es que em fa ràbia…

Ll – Mira noi, aquí tenim un castellà-parlant de president de la Generalitat. Un senyor que és d’origen andalús. Creus que un catalano-parlant, un nascut a Catalunya podria ser president de qualsevol altra comunitat? Doncs ja som al cap del carrer, no cal parlar-ne més.

M – Una altra. Si una família catalana, per feina, ha d’anar a viure a Madrid, pot portar als seus fills a un col·legi on ensenyin català? No, encara que podem trobar col·legis amb alemany, francès, anglès, etc. i molts pares castellano-parlants hi apunten els seus fills. ¿Com és que es pot estudiar en una llengua estrangera i no en una llengua de l’Estat? O es que ¿no és espanyol?

Ll – Si poguessin contestar aquesta pregunta, la cosa estaria molt més clara.

M – I em pregunto ¿tenen a Madrid la Feria d’Abril? ¿Tenen a Madrid les processons tipus andalús com a Hospitalet? Per posar dos exemples.

Ll – Anem per pams. No li donis més voltes, el problema és que quan tu dius això, ets un nacionalista català, en el pitjor sentit de la paraula, una persona que va contra la “sagrada” unitat de la pàtria. En canvi quan dius o fas un pamflet com aquest del que parlem no ets nacionalista….O veus? El pitjor de tots els nacionalismes és el nacionalisme invisible, aquest que no existeix.

M – Ja ho entenc. Tu dius que el pitjor càncer és el que s’ignora. Ja que si no es tracta et mata. En canvi, quan ets conscient de la malaltia, la pots combatre, pots posar-hi el remei.

Ll – Si, veig que ho entens…

M – No, si ja fa temps que ho he entès….el que m’agrada és que, ara, també tu ho entenguis.

Ll – Ets…ets…vaja, deixem-ho estar….Bona nit.

M – Bon dia. Jo vaig a fer una bona becaina, aquesta nit ha sigut mogudeta….

M – Ep, Lluna, vine aquí…

Ll – Que passa?

M – Vine, posat aquí, al costat de l’arbre…..¿has vist algú?

Ll – No, i perquè parles amb veu baixa? I tan secretisme?

M – Vull evitar que ens escolti en Cani….

Ll – Uy, ja m’agrada, ja m’agrada això de parlar malament….i criticar…

M – No, no és crítica, és que he vist, de passada, uns papers i em sembla que el Cani en porta una de cap.

Ll – Te una amant?

M – No dona, és una cosa més morbosa…je, je,

Ll – S’ha “liat” amb veïna i l’ha deixat prenyada?

M – No siguis burra, no és res de “lios” d’aquest estil. Hem sembla que està preparant una espècie de novel·la o sèrie o “petit romance” com deien els francesos…

Ll – A, be, si només és això. Ja li he conegut alguns intents d’escriure, però és tan dolent…no en sap…

M –  Doncs em sembla que vol fer un apartat dintre el bloc i posar-hi histories….d’aquestes que ell s’empesca.

Ll – Vols dir que no només martiritza a la seva família, si no que ara vol martiritzar a la gent de GràciaNet?

M – No ho sé segur, però em sembla que si.

Ll – No tindrà èxit…tan m’ha fa.

M – Has pensat que si escriu ell, ¿que farem nosaltres?

Ll – Uy, quines penques, no crec que sigui capaç de fer-nos fora….no li deixaré fer….

M – Ves que vulgui dedicar-se a fer coses “literàries”. Qui li pot impedir que nosaltres quedem com un “divertimento” de tan en tan.

Ll – Tu creus que tindria èxit? Escriu molt malament…

M – Et recordo que tu i jo…..

Ll – Però nosaltres som una altra cosa, som uns personatges amb estructura, amb personalitat, que ens fem estimar, odiar, en definitiva que despertem sentiments…

M – Ep, baixa a terra, ¿Que saps el que dius? Ni tenim personalitat, ni estructura com no sigui les branques d’aquest arbre, ni ens fem estimar ja que tot el dia estem malparlant de tothom, ni ens odien ja que no val la pena, ni res de res….

Ll – Doncs li diré quatre paraules….

M – Mira, ara ve, li podràs dir….

C – Bona nit, que? Fent el “traje” a algú?

Ll – No, si ara mateix parlàvem de la bona nit que fa….

M – Si, una bona nit, una mica emboirada, freda, humida, però bona nit…si.(Cagada…ets una ….)

C – Deies?

M – Res que he de marxar, que em sembla que he vist un bon ratolí, molsut i a veure si em guanyo el sopar….que ja va se’n hora.

C – Si, jo també marxo, que m’agafa una mica de fred…Bona nit.

Ll – Bona nit, i a descansar….

M –  Si ens hem de fiar de tu. Ja ho diuen que la Lluna….

Ll – Que vols, m’agafat de sobte. Demà mateix li ho dic….

M – Apa, bona nit i tapat….

Ll – Veig que dubtes?

M – Si, com sempre tinc molts dubtes.

Ll – Puc ajudar-te?

M – No ho sé, sincerament, no ho sé.

Ll – Si m’ho expliques…

M – Mira ara resulta que diuen que s’ha de desenvolupar l’Estatut, be, això ho diuen alguns, altres diuen que com que és al TC no cal amainar-s’hi i que de moment hem d’esperar que el TC decideixi, o sigui que com si no en tinguéssim.

Ll – Si, és una situació, com a mínim confusa.

M – Be, llavors em pregunto. Si tenim Estatut, aprovat per dos Parlaments, o sigui el Parlament català, el Parlament d’Espanya, hi ha donat el vist-i-plau, ho ha ratificat el poble en un referèndum….i ara que? S’ha de desenvolupar…¿que vol dir?

Ll – Que fas amb l’ull tapat i un mocador al cap?

M – Soc un pirata

Ll – Mes aviat fas riure….a que ve això?

M – M’han dit que soc un pirata i pago impostos de pirata, per tant, soc un pirata.

Ll – I qui t’ha dit aquest disbarat?

M – De disbarat cap.

Ll – Home, tu un pirata, si no és un disbarat, ja em diràs que és?

M – Una cosa molt “raonable” diuen

Ll – A veure, explica, qui és l’animal que diu que tu ets un pirata, perquè s’ha de ser….

M – Ho diu la SGAE.

Ll – Aquests? Però si tu no has escrit cap llibre, ni has gravat cap disc, ….A, es que has plagiat alguna cosa?

M – No, que jo sàpiga.

Ll – Doncs?

M – Ara cada cop que compro algun material, com CD’s, un reproductor de música, un mòbil, etc. he de pagar una contribució per el mal us que en faré i que em baixaré música, pel·lícules, etc. de Internet i tot això.

Ll – I, tu ho fas?

M – No, fins ara no ho havia fet, però gasto molts CD’s amb les meves presentacions, els meus escrits, les actes de les reunions, etc. I clar, ara els he de pagar més cars, ja que soc un pirata i per tant m’imposen una multa per pirata.

Ll – Encara que no ho siguis?

M – És igual. Aquí resulta al revés de la justícia, aquí tots som culpables, i no cal demostrar res, ja que encara que demostris que ets innocent, has de pagar la multa.

Ll – Molt bonic….

M – Si, ara estic pensant que si soc un pirata….puc actuar de pirata, ja que la multa ja l’he pagat….

Ll – Uy, quina en barrines?

M – Que feien els pirates? O millor dit, que fem els pirates?

Ll – Els pirates com tu…..riure….

M – No, els vertaders pirates, que feien?

Ll – Assaltaven vaixells, pobles, rapinyaven el que podien, …..

M – Doncs a partir d’ara…..A l’abordatge!!!!

Ll – Veig que t’has fet una espasa de fusta…..molt adient, ara sols falta que et posis una pota de fusta…

M – Calla, ara estic tramant una venjança, la venjança del pirata negre…..

Ll – Em sembla que aquest llibre ja el va escriure en Salgari….no? A veure si ara tindran raó amb el plagi?

M – Es igual….ara he d’estudiar….

Ll – Els pirates, crec que eren illetrats…

M – Si però els temps han canviat. Ara he d’estudiar, conèixer be les tripes d’Internet, de l’emule, del MP3, de tot això….que serveix per baixar-se pelis, cançons, tot el que pugui…..tot per a mi, sense pietat, a fons, que no quedi cançó sense copia, ni peli sense figurar a les meves prestatgeries…..ja, ja, ja, “quinze homes damunt el cofre del mort, ho ho ho, i una ampolla de rom…”

Ll – I que en faràs de tantes copies?

M – No ho sé, aquesta serà la segona fase. Ara no estic per tonteries, ara es tracta de fer la pirateria inabastable, d’expandir els meus dominis de corsari, bucaner…..Soc la reencarnació de Morgan que ha tornat a la terra….”ho ho ho, i una ampolla de rom”

Ll – Vols dir que no t’ha grillat una mica això de pagar un impost “revolucionari”?

M – Si, m’ha fet sortir el pirata que tenia dins. Que tremolin els cantants, els actors, a partir d’ara, el gran pirata Mussol negre, no tindrà pietat, els copiaré tot, tot, tot, fins l’anima….

Ll – Val més que marxi. Has pres alguna cosa?

M – Ho, ho, ho, clar un bon vas de rommmmmm!!!!!! Huppy, hip,

Ll – Mira que t’ho he dit de vegades, a tu l’alcohol no et va gens be….

M – Mira com assalto un vaixell, mira……a….a……a

Ll – No, si encara es farà mal, mira que tirar-se de la branca avall…..sort que encara vola una mica…..

Ll – Que fas aquí a la cuina?

M – Estic experimentant una recepta.

Ll – Algun llibre de cuina nou?

M – No, aquest cop l’he tret de un web que fa un dels blocaires i que es diu Cuinetes.

Ll – Que hi posa les seves receptes?

M – Hi posa les seves, però tu també pots registrar-te com a “cuiner” i pots posar les teves. Així, entre tots es pot fer un bon receptari.

Ll – Si, la recepta del pa amb tomàquet i llonganissa….

M – Perquè ho dius això?

Ll – Home, gent jove, que no te un minut, no crec que es dediqui a fer grans “virgueries”, dic jo.

M – Tu ets com ets i no vull discutir, però si ho mires veuràs que hi ha receptes molt interessants, a part d’unes quantes del “jefa”,

Ll – Ja som al cap del carrer. Tu ara fas la pilota al “jefa” i dius que el web és molt bo, que els que hi col·laboren son fenomenals,…tot pel que pugui dir.

M – No ho creguis. He fet el tafaner i he vist una recepta que, com que som a quaresma pot fer-me quedar com un gran cuiner amb els amics i no és tan difícil.

Ll – O sigui que cuines i a més pels altres?

M – Mira, tinc una norma. Cuinar si, però sempre que jo ho pugui gaudir. I si és amb els amigachus i amigachas, molt millor.

Ll – Sou de pànic. Sempre pensant en el menjar, el beure, ….

M – Jo només penso en el menjar, tres vegades al dia. Si algú em convida a un gelat a la Plaça Revolució, doncs hi vaig, i si em conviden a una copeta també. Però no creguis que més d’un parell. Quan beus molt, al final no hi trobes el gust, i si no hi trobes el gust, ¿perquè beure? Millor ho guardes per un altre dia.

Ll – I on dius que és aquesta web?

M – Busques cuinetes i “ja ho trobareu, ja ho trobareu…”

Ll – Si, val més que marxi, Llach de pacotilla. Mira que tallar ceba ara que soc aquí, ¿que no saps que em fa plorar? Ho fas expressament per fer-me la punyeta….ets, ets….

M – Es que quan cuino no m’agrada que em distreguin, que després no em surt al punt i no puc presumir…

Ll – O sigui que reconeixes que ho fas per presumir?

M – És una forma de parlar. Ho faig pels meus convidats, que ho trobin molt bo….

Ll – Tots menjant al voltant d’una taula….

M – Mira, si tens un bon menjar, un bon vi i una bona companyia, que més pots demanar en aquest mon. Una bona conversa? Aquesta vindrà sola….

Ll – I després…?

M – Després farem el que podrem….que tu sempre vas a la part….fosca….

Ll – Es que estic sempre tan sola….

M – O sigui que ara que has sentit l’olor, vens amb el cuento de la llagrimeta per venir a sopar….

Ll – Pensava, que un més, tampoc seria molt, no?

M – Va, marxa, posat guapa i torna a sopar, ja posarem un plat més.

Ll – Gràcies….si que fa bona olor. Fins ara….no tardo.

M – Aquesta s’apunta a tot….

Ll – Avui anem forts, no?

M – No, és un tema més.

Ll – Si, però un tema que te les seves corbes, racons i polèmiques.

M – Es que jo penso que un poble sense justícia, ja pot tenir el que vulgui que sempre serà endarrerit i pobre.

Ll – Tu creus que un poble ric i desenvolupat és un poble que te un bon sistema judicial?

M – Com a mínim una justícia que sigui justa.

Ll – Difícil

M – Si, ho reconec, però si no hi ha justícia, no pot haver-hi un desenvolupament social, polític i econòmic raonable.

Ll – O sigui que, per a tu, la justícia hauria de funcionar com un rellotge? I que me’n dius de les lleis?

M – Si tens les millors lleis del mon, però no les pots aplicar o les apliques malament, ja em diràs tu de que et serveixen a part d’ocupar unes grans prestatgeries amb magnífics llibres enquadernats en pell i ribets d’or.

Ll – I tu creus que no s’apliquen be, aquí?

M – Mira, no hi entenc de lleis, però veig el que surt als diaris.

Ll – Home, és que els diaris han de vendre, tu ja ho saps…

M – Als diaris, a la tele, a tot arreu.

Ll – I diuen que la justícia no funciona?

M – No, mira. Sembla que deixen sortir a “presumptes” homicides, que han de deixar lliure un “presumpte” violador, per haver passat el període de retenció, o com es digui, sense haver-lo jutjat….Igual és innocent i l’han tingut dos o tres anys tancat….o culpable i al carrer…

Ll – Es que has de comprendre que tenen molta feina i pocs mitjans…

M – Doncs que posin més mitjans. Però també algunes coses clamen al cel.

Ll – Com què?

M – Fa quatre dies van enxampar a un personatge que conduïa un cotxe de gran cilindrada a una velocitat molt superior a la permesa. El jutgen i veuen que no te carnet, ja l’hi havien retirat, que anava amb cert grau d’alcohol en sang, i resulta que surt per la porta amb una multa. I tan tranquils.

Ll – Segurament la llei deu dir que és això el que s’ha de fer. Dic jo.

M – O sigui que si tens un bon patrimoni, apa, pots campar i fer el boig, però si hagués sigut un noi amb el seu Clio de segona mà, ara seria a la trena. Això és just?

Ll – I tu que faries?

M – Home, no dic d’anar a la presó, però si anar a un lloc com la Gutmann o similar, a fer serveis d’assistència tots els caps de setmana durant sis mesos. Per exemple.

Ll – I què?

M – Que allà, veurien la quantitat de gent jove i no tan jove amb problemes medul·lars per accidents, i si hi parles, hi t’hi passes una temporada, ajudant a donar el menjar a un que no pot ni moure els braços per un accident de cotxe, potser quan surts tens una mica més de consciència social, de que no vas sol per la carretera, que una badada teva pot afectar-te a tu, però també a altres que no en tenen cap culpa.

Ll – O sigui que tu ets partidari de qui la fa, la pagui a la societat amb treballs per la societat.

M – En molts casos, si. Encara que comprenc que no sempre és possible.

Ll – O sigui que lo de la Noemi, et sembla be?

M – Aquesta model que ha hagut de netejar?  Perfecte.

Ll – I si la llei no ho permet o no ho te previst?

M – Mira, les lleis hi son per a complir-les, encara que em fa l’afecta que moltes no serveixen més que per enredar, estan coixes, o alguna cosa així. D’altra manera no ho entenc.

Ll – Natural. Com vols entendre als humans si ets un mussol, i a més amb mal geni, no gaire intel·ligent i que viu en un cau en el bosc?

M – Doncs aquí, en el bosc, també tenim lleis, i t’asseguro que son molt més rigoroses que les dels humans. Aquí si t’apartes del teu lloc o no fas el que has de fer, t’hi van les plomes….

Ll – I això és just?

M – Ara parlàvem dels humans, no del mon dels mussols.

Ll – A, ja…..