El mussol i la lluna

Bona nit lluna.

Lluna – Hola, disculpa, no t’havia vist.

Com que estàs una mica girada.

Lluna – Estic una mica minvant.

Jo no.

Lluna – Veig que t’estàs estarrufant les plomes.

Demà vaig al sopar dels Blocs.

Lluna – Puc venir?

Suposo que si, quan més serem més riurem.

Lluna – Es que demà tinc feina, et recordo que jo a la nit tinc feina.

I que fas?

Lluna – Il·luminació, el meu és la llum nocturna.

Dons et perdràs un bon sopar.

Lluna – I com ho saps que serà un bon sopar.

Hi haurà molta gent dels Blocs. Amb això tenim assegurat un sopar interessant.

Lluna – Però si tu no en tens ni idea.

I que? Així aprendré alguna cosa nova.

Lluna – A més tots seran molt més joves que tu.

Em donaré un bany de joventut, que ja em va bé.

Lluna – Ho sigui que aniràs a un sopar sense mi?

Si, penso anar-hi i penso passar-m’ho bé.

Lluna – Això si que és decisió.

Els mussols som molt atrevits, ja ho hauries de saber.

Lluna – I no saps ni que menjaràs.

L’important d’un àpat és la companyia.

Lluna – Això és ben cert.

Demà ja ho veuràs, si mires.

Lluna – Espero em deixis bé.

Lluna – Que fas amb aquest llibre?

Estic llegint el que diuen de mi.

Lluna – Un llibre que parla de tu?

Si, diuen que soc un estrigiforme.

Lluna – Un que?

Que formo part de les dues famílies i 148 espècies d’estrigiformes.

Lluna – i que vol dir això?

Que tinc molts germans i germanes

Lluna – Es bo tenir una gran família, jo sempre vaig sola.

Soc parent del xot, del duc, del gamarús, del mussol banyut, del mussol emigrant, del mussol de Tengmalm, etc. Una gran família.

Lluna – I a que ve això?

Soc petit però eixerit, soc sedentari, fidel a la meva parella, caço petits vertebrats i soc molt útil per els pagesos. Visc bé amb els humans.

Lluna – molt bé i que et treu saber això?

He sabut que tinc nom i cognom, em dic Athene noctua.

Lluna – Això és bo?

Una mica més de respecte. Ara voldria que quan et dirigissis a mi em diguis Sr. Athene

Lluna – No creus que vas una mica lluny?

És que soc important.

Lluna – El duc és més gran que tu i si et veu ja pots donar-te per fotut.

El duc és un cregut, tothom l’hi te mania, i es diu Buho buho. On vas amb aquest nom?

Lluna – Ets petit de format, però tens un ego com un elefant.

Al pot petit hi ha la bona confitura.

Lluna – Cregut, cregut.

I tinc un bloc. Que me’n dius?

Lluna – Et recordo que jo sempre hi soc.

Però donant voltes al meu niu.

Lluna – Veig que avui no tens el millor dia.

Nit, nit, que jo soc més aviat nocturn.

Lluna – Bona nit.

Hola Lluna, veig que vas minvant.

Lluna – Si, ara toca això, ja saps que soc com un rellotge.

No, si de mètode ja en tens i regular com un rellotge suís.

Lluna – No creguis també faig les meves coses per no ser del tot precisa.

Jo ja et veig a venir.

Lluna – Que vols dir? Et veig irònic.

Que el dia 18 ja sé que faràs.

Lluna – Això va amb segones?

Que tu molt dir, molt dir, però el dia 18, ni carn, ni peix.

Lluna – Que hi seré, però no hi seré.

Exacte. Tu el dia 17 a la nit, mig i mig. Així no et mulles.

Lluna – Soc molt correcte, no em poso a les vostres coses.

Diuen que si, que influeixes molt amb les coses dels líquids especialment.

Lluna – Home, no et diré que no faci alguna cosa.

O sigui que tu el dia 18 seràs neutral?

Lluna – Et recordo que no puc votar. Soc internacional.

Bona manera de quedar sempre bé.

Lluna – Som com som.

O sigui que no et retrataràs?

Lluna – No, i que consti que soc molt fotogènica. Sempre quedo bé a les fotos.

Si, quan un no es mulla, sempre queda bé. D’això em queixo.

Lluna- Que fas amb aquest ratolí.

Estic gaudint d’uns moments de glòria.

Lluna- Per haver caçat un ratolí?

No, mira a sota, a terra.

Lluna- Si, veig una guineu. Que passa?

Que m’està adulant, diu que soc l’ocell amb més boniques plomes, que tinc uns ulls preciosos, que tinc un posat intel·ligent, o sigui que m’està fent la pilota descaradament.

Lluna- I tu ho acceptes?

O hi tant, no saps el bo que és aquesta dosi d’adulació. Em fa sentir pessigolles per tot el cos.

Lluna- Però si saps que son falses, tu mateix dius que et fa la pilota.

Si, ho sé, però que vols que hi faci? Tinc les meves debilitats, m’agrada que m’adulin encara que sigui mentida. Alguna cosa serà veritat.

Lluna- Ho creus?

No, però va bé una bona dutxa de compliments de tant en tant. I el millor no son els compliments.

Lluna- I que és?

Mira, accepto les adulacions, però el que em fa més feliç és la innocència de la guineu, que és una babau i una ignorant que no sap llegir.

Lluna – No entenc res, m’ho expliques?

És molt fàcil. Ella m’adula per tal que jo obri el bec i deixi caure el ratolí. És una guineu que ha llegit, al menys ha llegit les faules, en especial la de la guineu i el corb.

Lluna- I…..?

Que el corb de la faula tenia un formatge al bec, i quan obre el bec l’hi cau el formatge i se’l menja la guineu.

Lluna- I el corb es queda sense menjar, per deixar-se adular. Però tu….?

Exactament, ho has endevinat. Jo el retolí l’aguanto amb la pota.

Lluna – Pensant?

Si, estic pensant amb el que significa ser generós.

Lluna – Una persona de bons sentiments, inclinat al perdó, que no abusa de la força,….

No, si això ja ho diu el diccionari. El que jo penso és amb aquest president que diu que serà generós amb Catalunya. O sigui que te bons sentiments, està inclinat al perdó i no abusarà de la força. ¿no és això?

Lluna- home……

Veiem. Si per llei, he de pagar la meitat del que caço cada dia i tu em dius que seràs generosa amb mi si continuo amb aquesta pràctica. Que pensaries?

Lluna- Que no vull que canvií res.

Exactament. Si soc generós, vol dir que tinc una posició de força. Que et puc, però com que soc generós no et faré mal.

Lluna – Home…..

¿I si un dia m’aixeco amb el cervell al revés i decideixo ja no ser generós?

Lluna- Malament rai.

Per evitar que tu siguis generosa i jo pugui viure sense l’ai al cor, ¿no seria millor que ens obliguéssim per llei a unes coses concretes? Tu no hauries de ser generosa i jo tampoc amb tu. Ens miraríem a la cara com a iguals. Ni millor ni pitjor.

Lluna- Estem parlant de l’Estatut?

Podria ser. ¿perquè ser generós quan pots ser justs? Si depenc de si tu ets o no generós, ¿de que ens serveix una nova llei?

Lluna- Veig que vas donat voltes al mateix, ja en parlarem demà, Bona nit.

Lluna- Hola, que fas llegint?

Res, que torno a rellegir un article de un senyor que es diu Joan J. Queralt, que és catedràtic de dret penal de la universitat de Barcelona.

Lluna – ¿i que tal?

Molt ben escrit, molt raonat, que m’agrada, però……..

Lluna- Ja hi som, ¿de que tracta?

Es diu massa reforma penal i parla, si ho entenc bé, de que ja tenim un bon codi penal per aquestes coses dels robatoris que ara passen. Aquests robatoris a les cases.

Lluna- Si, jo d’aquí ho veig. ¿perquè dius “si ho entenc bé�?

Bé, jo soc un mussol i de lleis poca cosa. Però em pregunto moltes coses.

Lluna- Quines?

Aquí, aquest bon senyor, que en sap un munt de lleis, fa la reflexió que ja està tot, o quasi tot en el BOE, que no fa falta anar retocant les lleis cada dos dies. Que ja tenen les penes adequades per cada robatori i que no son penes suaus.

Lluna- Llavors, ¿on és el problema?

Segons aquest senyor, diu que el que fa falta, és que quan porti la policia a un lladre al jutjat, porti el lladre i les proves, quantes més millor, i llavors el jutja aplicarà tot el pes de la llei.

Lluna- Normal, ¿no?

Si, però em pregunto. ¿està insinuant que la policia no fa la seva feina? Més que insinuar-ho, crec que ho diu. ¿No tenim la policia adient?

Lluna – ¿i que hi diu la policia?

Ara sortirà el responsable de la policia i farà el seu article dient que ells es juguen la vida per agafar els malfactors, treballen més hores que un rellotge per patrullar, aconseguir les proves, etc. i quan porten al malfactor al jutjat el deixen anar. Això sí, alguna vegada amb càrrecs.

Lluna- I?

Que penso que tenim moltes policies, Guardia Civil, Policia Nacional, Mossos, la Urbana, a més de una infinitat de guardes de tota mena. I com si res.

Lluna- I et preguntes si no serà que…..?

Si, que potser no tenen prou mitjans i a més ¿no serà que cada un va a la seva?

Lluna- Ja ho veurem en el proper article.

Si, potser si, encara que normalment si em de fiar-nos dels articles…., els advocats saben més d’escriure que no pas els policies. Es com jo, que sé volar, diuen que molt bé, però son els naturalistes els que ho descriuen amb pels i senyals, però no conec a cap que voli. ¿No sé si m’explico?

Lluna- Bona nit.

Lluna- Que fas aquí parat mirant el riu?

Em fan enveja les truites. Mira que deu ser bonic nedar dins l’aigua. I jo no ho podré fer mai. Però mai, mai.

Lluna- Em vols fer un favor?

O hi tan, que vols?

Lluna- Ves fins aquell arbre més fosc d’allà dalt.

Que vols que faci?

Lluna- Tu ves-hi i ja t’ho diré.

Lluna- Ves fins aquell arbre més fosc d’allà dalt.

Que vols que faci?

Lluna- Tu ves-hi i ja t’ho diré.

Molt bé. Up! Mira ja hi soc.

Lluna- Ho veus?

Que he de veure?

Lluna- Que tu pots, en un pensament, només desplegant les ales, fer un bon grapat de metres, pujar volant un arbre i tot sense fer el mínim soroll.

Es que soc un mussol, i acostumem a fer aquestes coses. ¿No sé si ho entens?

Lluna- Saps que pensa la truita?

¡A, ja! Que també l’hi agradaria sortir volant i pujar d’alt d’un arbre, ¿no?

Lluna- Exactament

Dons que es foti, sempre dins l’aigua. Amb la humitat que hi deu fer…..Uf!

Lluna- No hi ha qui t’entengui.

Lluna – Bona tarda.

Hola, ja veig que vas creixen.

Lluna- Ja toca, he estat uns dies de vacances. Et veig preocupat.

Em fa mal el dit de tant fer zaping.

Lluna- I això?

Aquests dies hi ha una morbositat que fa fàstic. I quan surt, a canviar.

Lluna- Sembla mentida que tu, un mussol, no ho entengui. És el natural dels voltors, corbs i altres que viuen de la carronya.

Hi altres que fan carronya per viure. D’això em queixo.

Lluna- També

Que fas Lluna?

– Llegeixo l’Estatut

Com? Per que?

– Es que diu que sou insolidaris i vull veure amb que.

No pateixis, jo puc explicar-t’ho i crec que entendràs el que aquesta gent considera com a "solidaridad". Que no te res a veure amb la solidaritat que descriu el diccionari.

Lluna- Com m’ho explicaràs?

Jo et convido a sopar al restaurant que tu vulguis i a la carta. Tu demanes una verdura al vapor, una mica de pollastre a la planxa, aigua per beure i de postres un suc de taronja.

Lluna – Caram, em convides a regim.

Jo demanaré unes bones mongetes seques amb cloïsses, un bon entrecot de vedella de Girona amb un abundant acompanyament, un bon vi de Gandesa, i per acabar unes maduixes amb nata i fonent de xocolata. Després cafè, copa i puro.

Lluna – Jo verdureta i tu un tip?

És el preu que hauràs de pagar per l’ensenyament, ja saps que l’ensenyament, encara que ho sembli, no és gratuït, i menys al carrer.

Lluna – Encara que si pagues tu…

Aquí és el punt important. Pagaràs tu.

Lluna – Tries tu, pago jo….i dius que m’ensenyaràs solidaritat?

Si, veig que ho vas entenent, aquesta és la solidaritat de que parlen tan ara, a aquelles terres que en Cervantes no recordava o no volia recordar.

Hola lluna, ja soc a casa.

Lluna – Ja ho he vist.

Si, encara que és casa meva, aquests dies a muntanya em fan pensar en altres temps quan grimpaven muntanya a munt

Lluna- Ja ho sé, t’he vist moltes vegades agafat a les parets de roca pujant i buscant no sé que.

Ni jo ho sé que buscava. Però aquests dies he pogut respirar l’aire net, he sentit com el vent movia els arbres, l’esquellot de la vaca i dels cavalls, el trepitjar les pedres, …

Lluna- Una mica nostàlgic?

No, no és això. Es que m’ho he passat molt bé, amb els amics, l’entorn i el menjar….encara feia una mica de fred i molt aire.

Lluna- …i el menjar….sempre el menjar.

Hauries d’haver testat l’olla aranesa,

Lluna- Només l’olla?

Bé, una tripa de vedella molt bona, uns embotits per esmorzar, un bon pa…..

Lluna – I ara fas moure les ales, però no t’aixeques de la teva branca.

També he caminat molt, muntanya amunt i avall, baixar per uns camins que trenquen les cames, i cansat, però content. He fet moltes fotos.

Lluna- Només faltaria, apa ves a fer una mica d’exercici.

¿Que no és hora de sopar?

Lluna – …….a veure una foto, ¿no serà del dinar?

No, és de era Artiga de Lin.

Lluna- És un lloc molt maco, encara que la fotografia no és el teu fort.