El mussol i la lluna

Lluna – Dius que vas anar a sopar?

Sí, el dia de Sant Joan.

Lluna – Sol?

No vaig mai a sopar sol. Vaig anar-hi amb molt bona companyia.

Lluna – Pilota.

Que vols? La carn és dèbil.

Lluna – I que tal?

Molt bo. Estic una mica enamorat del Sureny.

Lluna – Ja veig que t’agrada.

Si força. Es mengen tapes, però unes tapes molt especials.

Lluna – Si, ja m’ho havien dit.

Vaig menjar, com sempre, la tonyina marinada amb mostassa dolça. Ummmmm

Lluna – Si, molt japonès, no?

Una mica ho recorda, però és una de les meves debilitats.

Lluna – Que més…

Una tapa de tres arrossos, molt bona i aconseguida. Arròs salvatge, arròs normal i arròs cruixent.

Lluna – Bé, ja començo a tenir gana.

Un formatge de cabra amb tomàquet, un caneló de murgules i ànec, un cruixent de botifarra, boníssim, i finalment un mi-cuit de foie amb salsa de taronja, cremat….una delícia.

Lluna – i el vi?

Vaig voler que la parella provés un Monastrell, i l’únic que tenien era un de Yecla del 2003, segons la carta, però em van portar un 2004.

Lluna – I això és important?

Molt, ja que el Monastrell, també dit Mataró, és un raïm que necessita temps per dulcificar-se, l’hi passa el mateix que el Cavernet, de joves son una mica aspres. I ho vaig reclamar.

Lluna – No si a tu, per reclamar….

Si anuncien una cosa, poden dir que no la tenen i tots amics, el que no pots fer és servir-ne una altre i com si res. Ni un comentari.

Lluna – Resultat total

Em va agradar molt el menjar. El cuiner molt bo i el servei correcte. El que no em va agradar és el detall del vi, tot i ser un bon vi, que per ser del 2004 no era dolent.

Lluna – I de preu?

El preu al Sureny ja sabem que no és barat. Tampoc son tapes convencionals i donen molta importància al que et posen al plat i menys a la decoració i altres tonteries que no la tenen. Jo hi tornaré.

Lluna – Et puc acompanyar?

Sempre que vulguis.

Lluna – Amb el pap ple et poden demanar el que es vulgui.

Ja, soc dèbil de caràcter, que hi vols fer?

Lluna – Especialment després d’un bon dinar o un bon sopar.

Ets aquí Lluna?

Lluna – Si, sóc aquí, però tinc la llum apagada.

Molt bé, veig que aquest Sant Joan no has volgut venir a la festa.

Lluna – He de descansar de tan en tan, i, per conveni, tinc descans cada 28 dies.

Molt bé.

Lluna – Molts regals?

Si, entre ells alguns que comentarem en el seu moment.

Lluna – I que tal?

Tinc un altre mussol.

Lluna – I van….?

No ho sé, he perdut el compte. Tinc la casa plena de mussols, òlibes, ducs i altres parents.

Lluna – Una casa plena de rapinyaires nocturnes.

Home! Ara t’has passat una mica, no? Que som bona gent.

Lluna – Jo dic el que es diu.

Ja, una altre que no te criteri. Ella diu el que sent a dir, el que diu la gent, el rumor, …

Lluna – Però ho diuen els llibres….

També diuen els llibres que tu tens males influencies i jo no t’ho retrec.

Lluna – Bé, disculpa.

Disculpada.

Lluna – I que tal el nou mussol?

Molt bé, és de fusta decorada de colors, amb un estil una mica exòtic, crec que deu ser del sud-oest asiàtic.

Lluna – Molt bé, no?

Si, encara que és una mica “baranda� i s’ha barallat amb l’ànec holandès que tinc sobre la pantalla. Els he hagut de separar.

Lluna – Me’l pots ensenyar?

Si, ja et poso una foto a l’album.

Lluna – Trobo que s’assembla molt a un polític….

No diguis noms, no sigui que després diguin que insultem a la gent.

Lluna – Doncs tu, a la intimitat…..

Si, je, je, m’agrada dir-los de tot menys bonics. Una debilitat com una altra.

Esta tot molt fosc.

Lluna – És que avui lliuro i no faig il·luminació.

Doncs jo hi veig de miracle.

Lluna – Compra un gos.

Poca broma que jo hi veig millor que els gossos.

Lluna – Però tu no saps ballar.

Home, de tan en tan també em marco un tango.

Lluna – Si, ja t’he vist, però val més que no digui l’opinió.

Que vols dir que no ho faig bé?

Lluna – No ho vull dir, ja que igual algú ens escolta i…..

Jo soc un ballarí modèlic. Mira, cha-cha-chà….

Lluna – Si en vols aprendre jo conec un gos que t’ensenyarà.

Un gos, un gos m’ensenyarà a ballar a mi? A mi, que soc el Fred Astaire de Gràcia i rodalies.

Lluna – Vols veure el que és ballar?

Tens una peli meva, xata?

Lluna – Ets un cregut, mira i ja em diràs. GREASE_DE_veritat.wmv

Lluna – Que fas amb l’ordinador i aquesta pila de CD’s?

Estic copiant tot el que és copiable.

Lluna – I t’agafa molt sovint?

Ara que han aprovat que em facin pagar, si.

Lluna – Qui et fa pagar?

S’ha aprovat un nou impost, el cànon digital.

Lluna – I a tu en que t’afecta.

Que ara hauré de pagar un impost per cada impressora, per cada CD, per escàners, el mòbil, etc.

Lluna – Això ho haurà de pagar tothom, no?

Si, però ho han posat per “evitar la copia irregular� o sigui el qui no paga drets d’autor o no fa la cita de l’autor.

Lluna – Així es protegeix la propietat intel·lectual.

Si, això diuen.

Lluna – llavors a que ve tant enrenou amb els CD’s que tens a sobre la taula?

Ja veus, estic baixant totes les pelis que m’agraden, estic fent copies de totes les cançons que vull sentir.

Lluna – I t’ha agafat de sobte?

Si,

Lluna – M’ho explicaràs?

Mira, fins ara jo era dels que quan volia una peli, anava i la comprava o la llogava.

Lluna – Molt bé.

Quan volia un CD, anava, el buscava i el comprava o no, depenent dels diners que tenia. I si m’agradava molt, estalviava i me’l comprava.

Lluna – Més o menys com tothom.

I no he comprat mai en el top manta.

Lluna – Ja deia jo que ets una mica “rarillo�

No comprava ja que em deien que eren uns pirates i no s’havia de fer, ja que explotaven als autors i a la gent que els venia.

Lluna – I tu vas i…..

Exacte, ara com que ja pago per copiar, tant si vull com si no, a copiar s’ha dit. Si pago per pirata, a fer de pirata.

Lluna – Però no està bé…..

El que no està bé és que jo pagui per una cosa i no la faci servir. Si pago per copiar, copio. Ara gastaré una de CD’s….

Lluna – No, si, ja veig que vas a pinyó fix…….

Lluna – Problemes?

Estic preocupat per la visió que la gent te del bosc i la natura.

Lluna – Però si tothom ara presum d’ecologista.

Si, però ho fa amb una visió molt d’asfalt, vull dir de ciutadà que només visita el bosc per fer la costellada i admirar els ocellets.

Lluna- Com ho han de fer?

Mira, la natura, el mon en general és un tot.

Lluna – Que vols dir?

Que tots estem implicats, que tots som una mica de tots, que no puc opinar, sols i exclusivament com si tot el món fos dels mussols.

Lluna – Molt bé. Vols dir que em de compartir?

Si jo que soc un mussol, miro les formigues com si no tinguessin importància, m’equivoco.

Lluna – Ja, tu no menges formigues.

Ni en menjo ni m’afecten, excepte quan es fiquen al meu cau i m’emprenyen.

Lluna – Tira una mica de insecticida.

Aquí està la qüestió.

Lluna – Ja, no hem de tirar insecticida.

Jo no ho he dit això. El que jo dic és que jo visc en un arbre o en un cau a terra. Necessito que hi hagi arbres, matolls, arrels, bon aire per respirar, que plogui de tan en tan, etc., per a poder viure. Necessito que els ratolins i altres insectes puguin viure i amb nombre suficient per jo poder caçar i menjar.

Lluna – No és molt interessat això.

I tan que ho és. Però aquests homes ho obliden sovint i tallen els arbres, asfalten molta terra, gasten molta aigua, fan molt fum, tiren massa brossa, en definitiva es pensen que viuen sols.

Lluna – Que he a veure asfaltar carrers amb la natura?

Doncs molt. Quan plou sobre la terra, si tenim arbres i herba, l’aigua cau tova sobre la terra i aquesta la pot absorbir, és aigua profitosa. Si cau sobre terra nua, l’impacte arrenca la part bona i l’arrossega fins el torrent i avall va. Si cau sobre asfalt, corre i al final et trobes amb una quantitat que arrossega tot el que troba.

Lluna – Caram!

Hem de protegir el terra, ja que el necessiten les plantes i els animals necessiten les plantes i altres animals, com jo, necessitem els altres animals, i així fins arribar a l’home. Tots ens necessitem.

Lluna – El que jo deia, solidaritat, no?

No, és pur egoisme, però ben entès. Si a una escala l’hi treus un esglaó, ja ho tens malament per arribar a casa. Si aquest esglaó al caure, arrossega un altre, fotut, i cada esglaó que desapareix, fa més fàcil que en desaparegui un altre.

Lluna – I cada cop ho tens més difícil.

Exacte. Veig que m’has entès.

Lluna – A tu només et preocupa que et faltin els ratolins.

A mi em preocupa que no pugui tenir arbres per fer el cau i, també que els ratolins es morin de gana. Si ells passen gana, jo també.

Lluna – Un egoisme ben entès. Ja.

Lluna – Et veig reflexiu.

Estic pensant amb alguna cosa del sopar del bloc.

Lluna – Si, que vas menjar bacallà.

No, estic pensant amb la meva actitud amb els restaurants.

Lluna – Que només hi vas a menjar?

No sols hi vaig a menjar, també hi vaig a gaudir d’una estona amb altres persones.

Lluna – Que vols dir?

L’altre dia vaig anar a sopar amb els del bloc i van escollir, com no podia ser d’altre manera, un restaurant del barri, dels de sempre.

Lluna- Normal, sou de Gràcia i sopeu en un restaurant de Gràcia.

Aquí està l’assumpte. Quasi sempre que vaig a un restaurant vaig fora de Gràcia.

Lluna – I això et fa reflexionar?

Si, sembla que vagis fora per fer més solemne l’acte. I crec que m’equivoco.

Lluna- Reconèixer l’equivocació ja és un pas per solucionar-ho.

Estic en un grup que intentem promocionar les varietats de raïm d’aquí i en canvi vaig a buscar un restaurant de fora. És una mica contradictori ¿no?

Lluna – Si, una mica. ¿Sempre vas a sopar a Barcelona?

No, algunes vegades també trio restaurants de Gràcia, és més fàcil, en tenim molts i bons.

Lluna – Llavors?

Quan trio un vi, procuro sempre triar un vi de Gandesa, del Penedès, del Bages, etc. o sigui un vi amb varietats d’aquí, Ull de llebre, Pansa blanca, Picapoll, etc. I ho faig, no per un patriotisme de consum, si no que son bons, estan ben fets i m’agraden.

Lluna – No beus mai un altre vi?

Si, naturalment, ja saps que m’agrada molt tastar coses diferents i algunes varietats no son d’aquí.

Lluna – Un dia m’has de parlar de vins.

Ja ho faré, m’agrada tant com tastar-lo.

Lluna – O sigui que ara aniràs més a restaurants de Gràcia.

Crec que ja és hora de buscar aquests restaurants de tota la vida, els del barri, que fan una cuina casolana i que no tenen ni una decoració sumptuosa, ni pretenen res més que servir un bon menjar sense pretensions. Ara tothom vol fer una cuina que surti a la guia Michelin i no sempre és això.

Lluna – Molt bé.

Mira, et convido a dinar o a sopar en un d’aquests restaurants.

Lluna – Si tu pagues, sols has de dir dia i hora.

Haurem de fer-ho ara, aviat.

Lluna – ?

Ara estàs minvant i encara podràs entrar per la porta.

Lluna – M’estàs dient grossa.

Amb lluna plena, diguem que ets una mica…. rodoneta….però bufona.¿eh?

Lluna – El que m’he de sentir dir.

Lluna – Ja fas servir el llapis negre?

Si, estic fent números sobre el referèndum de l’Estatut.

Lluna – I que et surt?

Números i percentatges.

Lluna – Ja ho suposo, però que et diuen.

Mira, he anat al òptic aquest mati.

Lluna – Falla la vista.

No, m’he comprat unes quantes ulleres i ara ho veig molt més clar.

Lluna – Unes quantes? No en tenies prou amb unes?

No, les coses s’han de mirar de moltes maneres. Mira el que han dit els partits, els diaris, etc. Cada un ho veu d’una manera diferent.

Lluna – Naturalment, segons els interessos de cada un.

Jo, seguin les lliçons d’un mestre de Salamanca…

Lluna – Uy, que la cosa….

No, si ja fa molts segles que cria malves.

Lluna – La distancia, també en el temps ho difumina tot.

Si. Doncs va dir allò del “cristal con que se mira� i he anat a fer-me unes quantes ulleres.

Lluna – i que veus aquí a Gràcia?

Ara em poso aquestes. Veig un 78% del Si i un 22% del No.

Lluna – Caram si que ha sigut contundent.

Ara em poso aquestes altres. Veig un 73% del Si, un 20% del No i un 7% de nuls i en blanc.

Lluna – Sembla una mica menys, no?

Ara em poso aquestes altres. Veig un 40,73% del Si, un 11,16% del No, un 3,9% de nuls i blancs i un 44,2% de gent que no hi anat.

Lluna – Bufa, això sembla molt més pessimista.

Ara em poso aquestes altres. Veig…..val més que no t’ho digui.

Lluna – Digues, digues.

No, em sembla que el millor serà que torni totes les ulleres, em tornin els euros i amb els euros et convido a unes birres i mirem que diu la tele.

Lluna – Accepto encantada.

Serà el millor per la nostre salut física, encara que la mental ja estarà molt tocada.

Lluna – Au, animat i anem a fer unes birres, que jo dissabte lliuro.

Anem, apa, si veus que vaig de canto, aguantem.

Lluna – Ets aquí?

Si estic aquí sota els llibres, desenvolupant la meva gran teoria científica.

Lluna – Diuen que sou savis, però fins a desenvolupar teories científiques..

Doncs en tinc una i comprovada.

Lluna – Quina és?

En el referèndum de l’Estatut, l’abstenció ha sigut molt alta ¿no?

Lluna – Si home, però…..

Ja tinc la manera de reduiria de forma contundent i per mitjans científics.

Lluna – És fàcil, fer que la gent vagi a votar amb alegria.

No. La meva teoria te a veure amb les forces electromagnètiques de les plantes.

Lluna – Bufa, explica això. Sembla molt complicat.

Veuràs, és molt simple.

Lluna – Ho entendré?

Fàcil. Tothom sap que si esperes l’autobús i no ve, el millor és encendre un cigarret i el tens a la parada. Cert?

Lluna – Si, però d’aquí a les eleccions…..

Fàcil. ¿saps que la Nicotiana tabacum, (que vosaltres, els menys instruïts la coneixeu per tabac) te efectes electromagnètics?

Lluna – Doncs no.

Com creus que és va descobrir Amèrica? Doncs pel fet que a les Antilles creixia la nicotiana tabacum i tots el nadius la fumaven. Això va generar una força electromagnètica que va atreure les caravel·les.

Lluna – Una mica fort, no?

Per que creus que van anar a petar a les antilles i no a Argentina o a Manhattan. En aquests llocs no fumaven i no tenien força electromagnètica. La mateixa que fa venir l’autobús o el taxi.

Lluna – No exageres una mica?

No. Vols fer una prova? Fica dins d’un autobús tot de gent fumant. Veuràs que el bus es para. Queda atret per la seva pròpia força interior.

Lluna – No es pot fumar a l’autobús.

Perquè? Per que es pararia. Tot lliga.

Lluna – I el metro?

Si tots els de l’andana fumen, el metro arriba abans d’hora i llavors és perillós, es desgoverna tot el sistema. Per això no s’ha de fumar a l’andana.

Lluna- I…

En el cotxe tampoc es pot fumar, ja que atreu l’autobús i pots tenir una patacada.

Lluna – Ja, i les eleccions?

Doncs es dona un bon havà a cada president de taula i tots l’encenen a la mateixa hora. La força que es generaria seria tremenda, i tothom a votar com un sol home o una sola dona.

Lluna – Ja. I tothom a tossir.

Saps que els que practiquen vudú cremen un cigar i van repartint el fum? És per atreure els esperits, les forces ocultes.

Lluna – Jo he vist gent que fuma tota la cigarreta i no veu ni taxi ni autobús, ni forces ocultes.

He dit que el que te poders es la nicotiana tabacum, no el cigarret. Si fumes un cigarret barat, com que té més barreja, l’efecte és menor, per això dic un bon cigar, un Cohibas, per exemple.

Lluna – No sé, no sé.

Totalment cert. Per això no s’ha de fumar, ja que atreu tot el bo i el dolent. S’ha de tenir molta precaució.

Lluna – Vas pel Nobel o vas fumat?

Em falta algun detall, però ja en parlarem, ja en parlarem.

Lluna – Com va anar el sopar blocaire?

Bé.

Lluna – No dius res més?

Va ser molt interessant.

Lluna – T’he de treure les coses amb tenalles?

Vaig conèixer molta gent i ara puc identificar algun bloc amb una cara determinada, el que és molt interessant.

Lluna – I que més?

Ens vam trobar, les presentacions, allò de jo soc la closca de la poma, jo greips, jo l’exiliat, jo la gracienka, etc. Tots molt somrients i amb una forta curiositat per saber qui hi ha darrera d’uns escrits.

Lluna – Ja.

El més curiós és que tots coincidim en el fet que el bloc ens fa fer coses, escriure, llegir els altres, veure a quina hora ho fan, etc. I que això del bloc es un petit o gran vici.

Lluna – O sigui que tu no ets molt diferent?

Crec que tenir un bloc és com tenir un gos. Veus els que van amb el gos quan troben algú altre amb gos, es paren i xerren. Els blocaries fem la mateixa fila.

Lluna – I que vau fer?

Xerrar, xerrar molt.

Lluna – Això ja et va bé.

Si, veig que tothom te ganes d’explicar la seva experiència. Crec que és bo.

Lluna – Algú amb mal rotllo?

No. Després, anant cap a casa vaig pensar que tenir un bloc ajuda a treure els mals rotllos. Jo ho proposaria en els psiquiatres per les neurosi.

Lluna – No et precipites una mica?

No ho crec. Si tens un bloc, t’obligues a posar-hi coses. Has de despullar una mica l’anima i dir el que penses. Compartir opinions, que saps que algú llegirà i et deixarà la seva.

Lluna – O et criticarà?

Això és el de menys. El que volem és que ens llegeixin i deixin comentaris. Tots som una mica exhibicionistes, diguem.

Lluna – O sigui que els blocaires sou exhibicionistes?

En algun sentit, una mica. Posem el que pensem i volem que ho miri quanta gent millor. Això deu ser, d’alguna manera, exhibicionisme, ja que el que poses és un tros petit del que et bull pel cap.

Lluna – No si ja et dic.

El que no vaig trobar és cap amb depre. La gent era ben alegre i escoltava i parlava sense cap mena de por

Lluna – Ho vau passar bé?

Jo si. Ja hi anava amb aquesta idea i si vas amb l’objectiu de divertir-te ho fas.

Lluna – I el menjar?

Ja no me’n recordo. Sols que vaig fer un bacallà.

Lluna – Home, ja sabia jo….

Si, després vaig passar la nit abraçat a l’aigua mineral.

Lluna – Pel bacallà?

I per…les copetes.

Lluna – El de sempre, no?

I van regalar-nos un bloc negre, un llapis negre i una maquineta. Xulo.

Lluna – Ara ja et veig apuntant les idees, i traient punta a tot.

Si, amb el llapis negre sempre esmolat.

Lluna – El que faltava…

Lluna – Hola

Sí

Lluna – Ufff!

Uff!

Lluna – Calor…..

Molta…..

Lluna – Ja

Sed?

Lluna- No

Doncs….?

Lluna – Son

També

Lluna – I…?

Res

Lluna – Tampoc

Buaaaa!

Lluna – Que?

Badall

Lluna – Aaaaa….

També?

Lluna – Si

Fotuts

Lluna – Clar….

Fosc….

Lluna – També…

Cigarret?

Lluna – No

Tampoc?

Lluna- Fumes?

No

Lluna – Doncs?

Conversa

Lluna – Bé

Si

I així fins que va venir una mica d’aire i va refrescar.