Jo també vull la Plaça de la Vila: Anàlisi de resultats: el meu punt de vista (II)
març 14, 2008Continuo la meva anàlisi particular, tot i l’incís en el títol per dir que estic a favor del canvi de nom de la Plaça Rius i Taulet. En parlaré dels meus motius en propers dies.
– Penso que el PSC-PSOE incoherentment però intencionadament ha pervertit el sistema electoral. M’explico. Han presentat aquestes eleccions com a presidencialistes. És a dir, amb la pugna polaritzada ZP/Rajoy el que han fet és carregar-se la idea d’unes eleccions parlamentàries que en algun moment els passarà factura. En el fons, estan emprant el mateix discurs que fa CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya. Des del meu punt de vista, a curt termini els ha funcionat però pot allunyar més la gent en no fer entendre, en el fons, el que s’està votant. I, de fet, és un argument incoherent amb el que defensa el PSC a Catalunya, on diu que es voten partits que faran majories. I, en canvi, a Madrid es desacredita aquest argument. Podria ser el que els espanyols diuen “pan para hoy…”.
– Crec que el resultat és el segon pitjor escenari que hi podia haver. El pitjor pitjor era sens dubte una majoria absoluta del PP o del PSOE. Ara, debilitats els partits d’esquerres i enforti en ZPt, tot queda en mans de suports petits, de manera que el PSOE ho gestionarà per no casar-se amb ningú, buscant suports en qüestions socials amb uns partits i qüestions econòmiques amb PNB i CiU. La pitjor situació pel país.
– La unitat d’acció que gent com en Ridao demanava ha saltat pels aires, una mala notícia pel país. Des de Madrid, tornaran a especular i jugar amb nosaltres. Prenguem nota.
– El PSOE provarà d’aprofundir en l’Espanya plural? La seva Espanya plural és aquella que emana de Santillana del Mar, una federació simètrica de 17 comunitats autònomes. Era això, Maragall?
– És més fàcil fixar-se en Esquerra que en el propi partit. D’acord, per qüestions fàcils, és més senzill veure la palla als ulls dels altres que la biga al propi. Iniciativa també computa dues eleccions seguides de baixada, i ells continuen sense tenir una resposta òbvia com la pot tenir Esquerra. La Mayol (ja en parlaré abastament un altre dia) ja ha anunciat que deixarà el càrrec, fent aquelles coses que deu haver après del PSC de Barcelona.
– El PP té problemes, molts problemes, i les seves lluites internes semblen majors que les nostres.
– El PSC ha tancat en fals la sortida d’en Maragall, tot i que aquest es va quedar sol votant en blanc.
– Continuaré un altre dia parlant d’Esquerra, com suposeu i veig que ja enteneu, el que em puc comprometre és a ser sincer en el que dic, no a explicar tot el que sé. Sé que pot costar d’entendre, però cada cop més veig que no sóc un simple bloc i que molta gent està atenta al que dic, com ho dic i per què ho dic. És una responsabilitat que assumeixo.
Finalment, i enllaçant amb la notícia de l’Independent, fujo de les etiquetes que la vida i els altres et van posant. Jo no em poso etiquetes, i normalment per experiència he vist que són els demés els qui et posen etiquetes abans que tu mateix ho valoris. Tot i ser un procés natural, un cop te la posen, Ni Déu ni ajuda te les poden treure. En la meva vida professional, no tinc etiquetes. En la meva vida personal, no tinc etiquetes. Em considero una persona lliurepensadora, que crea els seus propis argumentaris vitals, que prova de defugir les consignes i que treballa en equip amb qui calgui. El meu criteri és important, perquè és la meva brúixola. I els amics, allò en que més hi crec.