En els darrers 10 dies he tingut 2 Comissions de les àrees que porto, Urbanisme i Seguretat i un Plenari. Mentre l’agenda ha demanat la baixa per estrès, us faré 5 cèntims d’impressions i opinions. He dit que seria subjectiu? Doncs ho repeteixo.La Comissió de Seguretat té un aire diferent, suposo que el fet que hi hagi representants de les forces de seguretat li dóna aquest caire més seriós. Comenten temes, de vegades tot plegat ens condueix a debats més inabastables però prou interessants (legislació, per exemple) i sempre hi ha una vessant per mi important, l’efecte subjectiu de la seguretat, allò que els experts anomenen la sensació de seguretat. És per això que em semblen perfectes aquestes reunions, una manera de prendre el pols a les sensacions del veïns i veïnes mentre a la vegada s’ofereixen dades reals, on es pot comprovar que Gràcia és el segon districte amb menys nombre d’incidències. La qual cosa no vol dir que no passin coses, però menys que a Barcelona.
Agraeixes que la gent vingui i et comenti coses. Et sents bé quan alguns dels temes tractats de fet es van tocar a la Taula Policial anterior, cosa que vol dir que la feina de previsió i coneixement van a l’hora.
I aquest dilluns vam fer la comissió d’Urbanisme, diferent en la concepció i l’assistència, vora 20-25 persones van venir. Com sempre, això suposa un esforç afegit de gestió de la reunió, evitar que es facin grups separats de discussió. Jo no vaig haver d’aprendre, per sort, la llista dels Reis Gots, però et sents una mica així quan descrius l’estat de les obres que des del Districte fem i/o seguim: el Carrer Astúries (què ample està quedant, no? curiós com s’eixampla un carrer), la Plaça de la Vila (ja s’enfila el final), els jardins Maria Baldó (aquest sempre m’ha fet especial il·lusió, per la zona i perquè és dels primers que vaig tractar en ser nomenat), OSI (bon ritme, ganes de veure’l enllestit), el Mercat de la Llibertat (bé, de moment, el trasllat del mercat a Gala Placídia), la nova Caserna de la GU al Parc Sanitari Pere Virgili, el CAT, etc.
Algun cop penses com et sentiràs quan, de gran, jubilat, vagi a veure obres per Gràcia i potser, repapiejant una mica ja, li expliqui a qui em vulgui escoltar que jo vaig participar en aquesta obra (pensaran, pobre home). És fa difícil substreure’s a la sensació que participes en coses grans, amb responsabilitat però a la vegada sabent que ets una part de l’engranatge i no entro a dir si gran o no.
A més a més, a la comissió parlem del projecte d’arranjament del carrer Sant Camil. Algú va dir que feia més de 30 anys que no s’hi feia res, et fa sentir bé el fet que tu si que hi estàs fent. Com que no és un pla especial o PMU (és a dir, no modifica el PGM, el Pla General Metropolità, que identifica cada espai per a què està destinat), no caldrà que sigui aprovat al plenari. Això sempre causa confusió, perquè la gent que ve al plenari podria pensar que no es fan coses, però són dos mecanismes diferents. Tampoc es va portar a plenari per ser aprovat la Plaça del Diamant, els jardins Maria Baldó, el carrer Astúries, la Plaça de la Vila i altres projectes que fem. Algú que no hi entén podria dir que no es fan coses. Ja passa, és un doble esforç pedagògic que hem de fer.
Millorant la participació hem comunicat la reunió a tots els veïns de Sant Camil i el passatge Isabel i n’han vingut força. Alguns estan sorpresos i un pèl incòmodes pel fet de ser el primer cop que venen a una comissió d’aquest estil.
Em fa especial il·lusió veure que tot el districte hi està representat: Vallcarca-Viaducte, Gràcia Nord-Vallcarca, Coll-Vallcarca, gent de la Vila, Penitents, plataformes diverses. Com sempre, provo d’afegir la vessant explicativa a la política, explicant perquès, justificant decisions. Qüestió de perfil, suposo.
I el dimarts el plenari. Sempre té un posat d’escenificació i de vegades com a final de dos mesos de feina, com si haguessis de retre comptes de les coses que has fet. Hi havia poca gent. Potser tantes reunions que tenim i els òrgans de participació hi ajuden, sens dubte, de fet hi havia més gent a la comissió d’urbanisme que al plenari. No ho sé, tampoc m’atreviria a parlar dels motius de la gent, no ho sé, em semblaria agosarat. Però sí que de vegades és un termòmetre de les queixes, doncs devem estar a 36.5º.
És també el lloc on interacciones amb l’oposició, doncs sovint no els veus, a molt llocs on tu hi ets no hi són. Clar, no és fàcil, certament, jo ja vaig entrar com a conseller de govern i no puc comparar. Però de vegades crec que si fos oposició estaria obligat a fer un sobreesforç per ser a tot arreu, no ho sé. Normalment tenen 2 o 3 temes que segueixen o han pillat al vol seguint els mitjans de comunicació graciencs.
Aquesta escenificació dels plenaris sovint fa que el comportament sigui diferent de com és en el tracte de tu a tu (el senyor…, la senyora… va dir). Entens que és una cosa més seriosa, un dia on prens el càrrec d’una altra manera, més formal i menys pròxim a la gent, per unes hores.
Aquest cop em toca intervenir més, atès que la portaveu d’Esquerra, Dolors Martínez arribarà més tard per qüestions de feina. És el primer cop que parlo a un plenari en nom d’Esquerra, normalment ho he fet com a part del govern. Una sensació agradable, certament.
L’oposició m’ha sobtat aquest plenari, com si fos un allargament del debat d’investidura, CiU parla de política nacional, curiós, esmenten en Saura i tot. El mateix van fer a la comissió de seguretat, jo pensava que parlaria d’algun tema dels barris. Em penso que els veïns i veïnes presents també els va sobtar, cadascú diu el que creu, però.
I es van aprovar dues qüestions molt diferents i interessants.
D’una banda, la Barcelona dels Barris, un pla que s’està gestant per tal de dotar d’una altra visió la ciutat, més que una suma de districtes com a suma de barris, un zoom més gran per entendre millor la ciutat. És el primer pas per a moltes coses, entenc. Crec que està bé haver aprovat això ara i en la propera legislatura donar-li el contingut governi qui governi (de moment no hi penso, queden 5 mesos i moltes coses que encara es poden fer).
D’altra banda, es dóna el nom de Dolors Lleonart a un vial prop del Parc Sanitari Pere Virgili. Bé, de les primeres metgesses catalanes. Anem endavant!!