Archive for desembre, 2008

30
des.

El Govern català no pot ser neutral davant el genocidi a Gaza

Les entitats catalanes agrupades a l’entorn de la Plataforma Aturem la Guerra, demanen que el govern deixi de ser còmplice amb el règim d’apartheid israelià.

La societat civil catalana fa una crida al govern de la Generalitat perquè suspengui els acords que el departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empreses estan impulsant amb l’Estat d’Israel. Manifest

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha remés una carta al vicepresident del Govern català perquè Catalunya es replantegi les seves relacions amb l’Estat d’Israel.

Per altra banda, ahir es va celebrar una concentració a Barcelona, de repulsa als atacs que està patint la població palestina i que aplegà a més d’un miler de persones. Avui es faran concentracions a Rubí i El Prat, que s’afegiran a les desenes que s’han fet arreu. Sens dubte és una primera resposa que cal ampliar per mostrar el profund rebuig que ha causat la desproporcionada violència emprada per l’exèrcit israelí.

Son ja més 400 els morts, molts d’ells civils, nens. Israel actua amb una clara visió d’inflingir una severa derrota militar, però sembla que no après res ni de la seva pròpia història, ni dels 60 anys que dura el conflicte al expulsar als Palestins de les seves terres per fundar l’Estat d’Israel, un Estat que s’està fonamentant en un genocidi per etapes.

Res, cap de les raons esgrimides pels portaveus del govern d’Israel no justifica la crueltat emprada, la seva actitud amenaçant de potència agressora i que alhora només portarà més patiment.

Cal una solució justa, negociada, que retorni Israel a les fronteres d’abans de les ocupacions i la creació de l’Estat Palestí amb Jerusalem com capital dels dos Estats.

30
des.

L’EDUCACIÓ ÉS UN DRET. El 5 de febrer xerrada a Gràcia amb les diputades Dolors Camats i Mercè Civit

Fa pocs dies la gent d’EUiA de Gràcia vam fer un tenderet prop del mercat de la Travessera repartint una declaració en la qual comminavem al conseller Maragall a no pactar la LLei d’Educació amb els partits de la dreta,  si això significa deixar fora l’acord a la comunitat educativa (ensenyants, mestres, pares, sindicats…).

Seguirem fent-ho, el proper tenderet el farem als metros de Joanic i Fontana, així com una xerrada amb les parlamentàries d’ICV-EUiA Dolors Camats i Mercè Civit per debatre sobre el model educatiu una de les qüestions capdals per a la nostra coalició, eix fonamental del Pacte de l’Entesa i pilar bàsic per una societat complexa com la catalana a la qual una part fonamental del seu futur és basa en l’educació que rebin els seus infants.

28
des.

DILLUNS 29, CONCENTRACIÓ CONTRA L’ATAC ISRAELÍ

L’organització pacifísta PAU ARA (veure la declaració) ha convocat a diferents ciutats concentracions de repulsa a l’atac israelí que ha causat una veritable masacre a Gaza.

La concentració a Barcelona serà a la Cambra de Comerç Espanya-Israel, a la Travessera de Gràcia 21, dilluns 29 a  les 19 hores.

Us deixo també la declaració que ha fet Esquerra Unida i Alternativa.

27
des.

Vergonya és el nom d’Israel


La lluita entre Israel i Palestina és tant desigual que colpeja fins i tot les conciències més allunyades del conflicte. Uns posen les bombes, els altres els morts, avui més de 200 i 700 ferits, molts nens que eren en una llar d’infants, bombers, personal de protecció civil… tot per defensar-se d’unes bombes queamb proutes feines arriben a cap ciutat, tot sota l’escusa de defensar-se de Hamas…quan qui pateix n’és la població civil, tot en nom de dèu i el poble escollit!!! mur de la vergonya

La comunitat internacional que ja no sap cap on mirar per ocultar la vergonya i la hipocresia d’acceptar un estat terrorista entre els seus membres. Que farà ara Obama? Ja sabem com amb l’administració Bush Israel ha estat el pilar a l’Orient Mitjà de la creuada per conquerir els pous de petroli a l’Iraq. Com farà confluir Obama el respecte als drets humans amb un soci capaç de masacrar i mantenir bloquejada la Franja de Gaza de tota ajuda humanitària amb la més absoluta impunitat.

Al meu parer, el govern d’Israel no ha esperat a conèixer els plans d’Obama per l’Orient Mitjà (o el que sap no li ha agradat), perquè la magnitud de l’atac perpetrat, així com la intensitat de l’ofensiva -que ara sembla que continuarà amb els tancs i la infanteria- deixarà poca capacitat de maniobra a la diplomàcia: els palestins no es poden permetre no respondre (semblaria una derrota) i l’acció-reacció tornarà a posar en el congelador de la història l’Estat Palestí.

Les bombes van cap els palestins, però han deixat Obama lligat de mans i mànigues, serà la seva primera prova de foc: o enfrontar-se amb la comunitat jueva als EE.UU. i a Israel per donar passos cap al reconeixement de Palestina com estat independent, o seguir sotmetent tot l’Orient Mitjà als interessos de la minoria sionista com a part del preu que l’imperialisme ha de pagar perquè Israel segueixi sent el seu valedor i així tenir controlades les reserves petrolíferes.

Només una reacció a l’alçada de les circunstàncies -com va passar amb les mobilitzacions contra la guerra d’Iraq- pot forçar un canvi de rumb de la diplomàcia dels Estats Units i l’Unió Europea, fins ara més preocupada de seguir assenyalant als palestins com uns provocadors i a Hamàs com una organització terrorista, a la qual es pot esborrar de la terra encara que això signifiqui assessinar els 2 milions de palestins de Gaza.

Aquest dies que ens desitgem tot el millor i menjem turrons i neules, potser que fem qualcom perquè el poble palestí mengi una mica de justícia i que els seus fills i filles deixin de veure la mort com quelcom quotidià.

Cal mobilitzar-se, cal fer sentir la veu, no podem quedar-nos de braços creuats, no podem deixar sols el poble palestí.

Us deixo amb una crònica de la Monterrat i la Lynn, de la Plataforma contra les violències de gènere, que aquests dies estan a Palestina donant suport a les organitzacions de dones palestines, víctimes d’una doble opressió: la de l’Estat d’Israel i la masclista.


26
des.

L’Abaceria, el millor mercat del món

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Taula normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}

Disculpeu-me aquesta exageració, poc importa si objectivament és el millor, però a mi m’encanta anar a comprar a l’Abaceria, passejar mentre compro i així assaborir el olors, colors i textures del gènere, fas la xerrada a les parades en les quals potser fa trenta anys que hi compro i han vist créixer als meus fills. La veritat és que cap supermercat pot donar-te aquesta calidesa humana i m’atreviria a dir, ni la qualitat. Per a mi anar a la plaça és una mica com l’àgora, el lloc on et trobes amb gent coneguda i pots aturar-te una estoneta sense les presses del dia feiner… es clar que jo solc anar-hi en divendres a la tarda o dissabte…

21
des.

Nova etapa a IU

Cayo Lara ha estat escollit coordinador d’IU. Finalment el PCE s’ha fet amb les regnes d’IU, portava molts anys fent l’impossible per aconseguir-ho, culpant de tots els mals Gaspar Llamazares.

La majoria d’EUiA vam apostar per un coordinador/a que realment ens permetès superar la divisió interna i situés IU en la lluita real, la transformés en una eina útil al servei dels treballadors, cercant la unitat de classe lluny de proclames estérils per radicals que semblin. Joan Josep Nuet tenia les condicions per ser-ho, però no s’ha aconseguit sumar prou, malgrat la feina ben feta …. Tot indica que comença una nova etapa, l’incògnita és cap a on, doncs els que fins ara han fet de piròmans a IU, ara volen exercir de bombers amb crides i més crides a la tant malanomenada “unitat”.

La crida a la vaga general de Cayo Lara pot semblar “música celestial” a algunes oïdes, però té més possibilitats que sigui un crit en el desert sinò es lliga a la lluita sindical, a la lluita contra els expedients a cada fàbrica, a la lluita les conseqüències diàries de la crisi capitalista sobre les famílies treballadores…

Tots sabem que IU per si sóla no pot organitzar una Vaga General que no sigui una proclama sectària i que fer girar el govern cap a l’esquerra (el de Madrid i el d’aquí) cal treballar des de l’unitat amb els moviments socials i els sindicats.

20
des.

Relleu a Comissions Obreres!

Amb relalativa sorpresa, però amb franca alegria, rebo la notícia del triomf de Toxo a la secretaria general de Comissions Obreres. Seré franc, desitjava la derrota de Fidalgo. Han estat masses les “brauconades” del fins ara secretari general contra la concepció federal tant de CC.OO, com de l’Estat.
Fidalgo s’havia convertit en un dels màxim valedors de la visió centralista i jacobina.  Sempre va posar-se del cantó del nacionalisme espanyol en temes com l’Estatut de Catalunya, el reclamat traspàs de les polítiques actives de treball i formació, o de la seguretat social.
Especialment virulent ha estat seu enfrontament a la direcció catalana de la CONC, de la ha volgut reconèixer el seu caràcter de sindicat naciona, el darrer
episodi ha estat impugnar el tot just celebrat congrès de la CONC perquè no es celebrès abans que el acaba de destronar-lo, intent del qual en va sortir escaldat i que ha estat en l’oriigen de la seva derrota davant el fins ara número 2, Ignacio Fernández Toxo. Tampoc l’han beneficiat les seves excel·lens relacions amb el món polític i empresarial.
Fidalgo, bon vent i barca nova!!
Que en poden esperar de Toxo? Ja em dit ha estat fins ara el segon d’abord, però no es exactament un “home de continuïtat”. Sempre a ambicionat ser el líder del sindicat i ha esperat el seu moment. S’ha sabut reconèixer els errors  i situar el sindicat en una perspectiva federal, reduir l’aparell burocràtic creat per Fidalgo per aigualir el pes de les federacions i sindicats de ram. El discurs ha estat integrador, lluny això sí del sindicalisme de classe i combatiu.
Però la realitat mana i la crisi es troba, a les portes de la recessió econòmica, en camí dos relleus rellevants en pocs dies a Izquierda Unida i a Comissions Obreres. Molt probablement la necessitat de fer front als ERE i acomiadaments portarà aparellada la necessitat de fer front a les polítiques del govern de Zapatero que fins ara han consistit bàsicament en posar diners públics en mans de la banca i en paraules balsàmiques.
18
des.

El Consell del Districte de Gràcia es posiciona a favor de la despenalització de l´avortament

El Plenari del Districte de Gràcia va aprovar ahir, en Consell plenari, una moció a favor de la despenalització de l´avortament. La proposta va sorgir del conseller d´EUiA, David Companyon, i va ser presentada conjuntament amb el conseller d’ICV, Roger Amigó. Hi van votar favorablement els grups municipals PSC i ERC, amb uns arguments sòlids i en contra el PP amb els arguments conservadors de sempre que voregen sempre la culpabilitat de les dones (alguna cosa hauran fet..) i de CiU, que li agradaria ser “progre” però encara confon que modificar la llei de l’avortament no significa que més dones avortaran sinó que ho faran en millors condicions i en el fons, prefereixen el jutge per “tutelar” a les dones, com si fossin menors d’edat permanents.

La moció dóna recolzament a dues veïnes de Gràcia, la Conxa i la Conxita, que s’havien autoinculpat com a forma de denunciar l’assetjament al qual encara moltes dones es veuen sotmeses perquè l’actual llei no garanteix el dret a decidir d’una dona al seu propi cos. Hores d’ara es cada cop més necessari una nova llei, que posi l’accent en la prevenció, en el sistema públic sanitari i la defensa dels professionals de la sanitat. Text de la Declaració aprovat declaració.pdf




Categories

My Fieldset
  1. (required)
  2. (valid email required)
 

cforms contact form by delicious:days