Bastonarium.cat

El món de la poesia no deixa de ser un reflex de la realitat, del sentiments i les sensacions que ens evoca, i per això el ball de bastons no podia quedar-ne al marge. Ànim bastoners! No dubteu en expressar el vostre sentiment bastoner en forma de poema.

Bastoners de Súria
Un relat de malasang (05-07-2005)
Comentari de l’autor: Visca el ball de bastons! Falera bastonera!

Sonen els cops de bastons
Cascavells i gralles cantant
M’estrenyo l’espardenya
I el mocador al cap ben lligat

Ressacosos piquem ben fort
Rumb el castell del nucli vell
Marxant per a melodia
Quina pujada! Ja no podia.

Bastoners, ho portem al cor
I a les durícies de les nostres mans
També algun dit boterut
Per culpa d’un bastó que s’havia perdut.

No marxis massa d’hora
Espera’t a que ballem un sol
Piquem per sota les cames
I saltem més que ningú.

Recorrem la nostre vila
Saltant i cridant com uns descarats.
Les Caramelles de Súria ho són tot
Cansament, diversió i sobretot amor.

Visca els bastoners de Súria!

La teva companyia és un plaer (ball de bastons)
Un relat de antoni masramon (24-07-2004)
Comentari de l’autor: No és el què sembla, no es tracta de cap poema d’amor, només del sentiment que sento al ballar amb la meva companya de ball de bastons.

Si tu em somrius i em mires
ja res no té cap importància,
si dins del ball, amb tu estic.
i em sedueix la teva fragància
al acostar-me, quan et gires,
i si et noto junt al meu costat,
i si en els teus ulls em veig reflectit,
quan a penes ens hem tocat,
tot allò que sol i trist sentia
perd tot el seu significat.
i la tristesa es torna alegria
i la teva companyia un plaer,
que m’omple el cos i l’ànima
d’un sentiment que desconeixia,
portant-me directament al setè cel.
Però sempre he de fer el cor fort
quan arriba la propera passada,
he de renunciar de cop al què tenia,
te’n vas i em deixes ferit de mort
esperant, envejós d’una altra trobada,
somiant poder-me tornar a mirar
altre cop als ulls de la meva estimada.

Tot àmbit o activitat te el seu vocabulari propi, paraules o expressions que molts cops no són recollides als diccionaris. És per això que he fet un recull de paraules del món bastoner.

Sóc conscient que algunes definicions són deficients, altres incompletes, en alguns llocs hi manquen paraules i d’altres paraules potser no haurien de ser-hi. Però espero que amb la vostre ajuda, la vostre saviesa i els vostres comentaris puguem construir entre tots un diccionari complert i coherent del ball de bastons.

Abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la ma esquerra i un sol bastó a la dreta.

Alt: El que pica a dalt en una figura.

Baix: El qui pica a baix en una figura.

Banderer: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la ma esquerra i un sol bastó a la dreta.

Banderí: Bandera portada pel banderer, normalment, amb l’escut de la colla.

Bastó: Pal, vara o barró de fusta usat per a ballar el ball de bastons.

Bastonada: 1.Ballada de bastons. 2.Cop de bastó.

Bastonaire: Ballador de ball de bastons.

Bastonar: 1.Fer ball de bastons. Anem a bastonar = anem a ballar bastons. 2.Donar cops amb els bastons.

Bastonejador –a: Que bastoneja. 1.Que balla el ball de bastons. 2.Que dona cops amb els bastons.

Bastonejar: 1.Donar cops amb els bastons. 2.Ballar el ball de bastons.

Bastoner: Ballador del ball de bastons.

Bastonet: Bastó de petites dimensions.

Bastonets, ball de: 1.Anomenat en alguns llocs el Ball de bastons 2.Ball de bastons simplificat ballat sovint per infants i joves.

Bastons, ball de: Nom genèric donat a un tipus de ball on els balladors porten a cada ma un bastó de fusta, el qual colpegen els uns contra els altres mentre ballen i es desplacen i piquen seguint el so d’una música.

Batacada: 1.Successió de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l’esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bastó dret, i al davant amb l’esquerra tot fent passar el bastó esquerra en un moviment circular per darrera del cap. 2.Cop de bastons de gran contundència.

Bataners, ball de: En alguns lloc sinònim del ball de bastons.

Cadena: Moment durant el transcurs d’un ball de bastons, on es creen dues fileres tancades sobre si mateixes, una dins de l’altre, i giren en sentits contraris mentre van picant un per un amb els membres de l’altre filera.

Camals: Tros de roba, cuir o spar amb picarols que porten els bastoners lligat als tormells.

Cantoner: Qui es col•loca als cantons de la filera.

Cap: 1.Banderer situat al principi de la colla, molts cops el mateix cap de colla. 2.Bastoners situats al principi de la doble filera, en el sentit d’avanç del ball.

Cap de Colla: Ballador que porta la direcció i la responsabilitat de la colla. Molts cops sol ser el banderer.

Capità: 1.Nom donat al cap de colla. 2.Nom donat a un dels banderers.

Clos: 1.Cops finals d’una figura o una frase musical. 2.Successió de tres cops picant amb la dreta al davant, els dos bastons entre ells i amb l’esquerra al davant.

Cua: 1.Banderer situat al final de la colla. 2.Bastoners situats al final de la doble filera, en el sentit d’avanç del ball.

Dalt: Picada per damunt de la cintura.

Desplaçament/s: canvi/s de lloc durant la realització del ball de bastons.

de dret, Cop: Cop fent anar el bastó de fora a dins.

de revés, Cop: Cop fent anar el bastó de dins a fora.

Dreter: Posició o tipus de ballador que atura els cops amb el braç dret. Rep el cop de l’Esquerrer.

Escut: Emblema de la colla, normalment bordat a la camisa dels balladors i al banderí.

Espardenyes: Calçat típic en el ball de bastons.

Espasa: 1.Es diu "fer l’espasa" quan realitzes la figura del "molinet" malament sense aconseguir el gir de 180º del bastó. 2.Arma blanca de doble tallant utilitzada en els antics balls d’espasa precursors del ball de bastons.

Esquerrer: Posició o tipus de ballador que pica els cops amb el braç esquerra. Dona el cop al Dreter.

Faldellí: Faldilla de roba curta, normalment oberta, que forma part del vestuari de moltes colles de ball de bastons.

Figura: Element singular dins del transcurs d’un ball de bastons, molts cops moviments de dificultat superior.

Mangra: Òxid de ferro de color vermellós i textura terrosa usat alguns cops per pintar els bastons.

Mig-Sotacama: Picada on un dels balladors pica per sota la cama i l’altre amb un cop baix.

Mitjaner: Ballador que ocupa un dels llocs interiors en el quadre format per fer el ball de bastons.

Mocador: Tros de roba usat en el vestuari d’algunes colles de ball de bastons, tant lligat al cap com creuat al pit.

Molinet: Figura del ball de bastons que consisteix en tres cops consecutius amb el mateix bastó amb un girs de canell que canvien l’orientació del bastó 180º en cada cop.

Pilatrocs: Mot usat en algun lloc per designar els bastons.

Parador: El qui para amb el seu bastó els cops dels companys.

Passada: Fet de canviar de grup o de quadre durant el ball.

Passar: Canviar de grup o de quadre durant el ball.

Pericos: Moviment en el ball de bastons on els balladors situats als extrems es mouen de cap a cua mentre realitzen un sèrie de cops.

Picada: Cop donat amb els bastons.

Picador: El qui pica amb el seu bastó.

Picar: 1.Golpejar el teu bastó contra un altre. 2.Ballar el ball de bastons. Anem a picar = anem a ballar.

Picarols: 1.Esfera metàl•lica buida, amb un tall en formar de ferradura i un tros metall esfèric a dins, que fa soroll i ressona amb els moviments del ball de bastons. Normalment fixats als camals o al viu dels pantalons. 2.Designació del conjunt format per camals i picarols.

Portabandera: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la ma esquerra i un sol bastó a la dreta.

Quadernes: Grup de quatre bastoners.

Quadre: Grup de quatre bastoners.

Quadrilla: Grup de quatre bastoners.

Rebatre: Donar tres cops de bastó durant un compàs de la melodia.

Rematador: El qui pica amb el seu bastó.

Repic: Fet de picar més d’un cop amb el bastó al no realitzar un cop prou sec.

Sec, cop: Cop amb un contacte curt entre els bastons i sense repics

Sotacama: Picada per sota la cama.

Tersien: Figura específica del ball de bastons.

Totxets, ball de: Designació del ball de bastons en algunes zones.

Totxo: Bastó gruixut sense afilar.

Trincar: Picar el bastó donant-li un so adecuat.

Fa poc vaig estar per l’Ateneu de Sant Andreu del Palomar consultant les activitats i feien: dansa del ventre, hip-hop, dansa contemporània, balls de saló, teatre, art floral i fins hi tot arts marcials però, on és allò que és propi del nostre país? Allò que ens identifica com a nació i que caracteritza la nostre cultura? Allò que ens fa ser catalans i no pas Noruecs o Canadencs? Que ha passat amb els Ateneus?

Abans eren un símbol i bastió de la catalanitat i ara han aconseguit esborrar tot rastre d’ella, sent un focus de la nova cultura globalitzada i homogènia. Aquest és el paper que li toca viure al ball de bastons i a moltes altres manifestacions de la nostre cultura, som una anècdota, un tret folklòric, una curiositat més del nostre poble per poder plenar guies turístiques i tenir entretinguts els folkloristes.

Quanta gent pot dir que viu del ball de bastons a Catalunya? Ningú. Quanta gent pot dir que viu de la Dansa del Ventre a Catalunya? Molts! Sense anar més lluny, la professora de l’ateneu de Sant Andreu dona classes a varis centres, algunes actuacions i cobra per actuació, hora i alumne. La gent esta disposada a pagar classes caríssimes d’activitats foranies però per fer ball de bastons no pots sortir del “cost zero” o el “preu simbòlic”. Sense anar més lluny, hi ha tants alumnes de Dansa del Ventre a l’Anteneu de Sant Andreu com bastoners a tota la ciutat de Barcelona, de 1.578.546 d’habitants segons l’últim cens a Barcelona no arribem als 100 bastoners en tota la ciutat, això és el que som, el 0,006% de la població. A aquestes xifres queda relegada la dansa més antiga que encara es balla.

I el futur es negre o d’esperança? Ni una cosa ni l’altre, som els que som i sembla que seguirem sent els que som. No ens enganyem, en el dia d’avui la cultura i la tradició no conten per a res, som una oferta més d’oci que hem de competir amb totes les altres ofertes d’oci. Aquest és el nostre paper en la societat, una activitat extra-escolar, un hobbie, una afició, una cosa més per passar el temps lliure que tenim, això és el ball de bastons.

Hem perdut la simbologia i el respecte, els organitzadors ens contracten com qui podria contractar una orquestra o qualsevol altre cosa, si no venen els bastoners doncs agafen uns gegants o el que trobem, l’important és plenar, es portar “coses” a les cercaviles i les festes, sense importar el que es porti, i si es barat millor!

Aquí és on hem de dir que no, aquí és on hem d’aturar el cercle viciós i guanyar-nos el nostre lloc. No serem més ni portarem el nostre ball a cada casa però tindrem el nostre lloc. Els bastoners no podem sortir perquè sí, no podem ballar simplement per plenar, hem de tenir un sentit, un motiu, una simbologia i una finalitat. Prou de ballar en congressos de metges o en la inauguració de El Corte Inglés simplement pels diners, si volem ser importants ens ho hem de creure. Que som els bastoners! No pas un grup d’animació! Si ballen els bastoners que sigui per un motiu inherent a la nostre identitat i al nostre paper en la nostre cultura.

El pes de la tradició ens ho exigeix, no podem sortir per qualsevol cosa, només quan ens toca, de manera seriosa i solemne i això també ens exigeix rigor en el que fem. No podem ballar de qualsevol manera, un ballant amb bambes perquè s’ha descuidat les espardenyes a casa i l’altre amb ulleres de sol. Serem pocs però hem de fer bé les coses, no podem diluir el nostre significat. És per això que cal un Protocol Festiu del Ball de Bastons, cal definir que signifiquen els bastoners, quan ballen els bastoners i perquè ballen els bastoners, som importants i ens hem d’exigir uns mínims, no podem ballar mal uniformats ni amb la música d’un caset.

Nosaltres hem de complir i qualsevol acte que requereixi uns bastoners també ha de complir uns mínims de significat, de simbologia, de raó de ser. Som pocs però no deixem perdre el nostre sentit per voler ser més i abarcar més coses, no perdem la nostre simbologia o acabarem convertint-nos en el que ens estem convertit avui en dia, una mera proposta més d’oci.

Oriol Roselló

Alguns músics han adaptat cançons catalanes a altres estils de música, el més curiós potser han estat adaptacions de l’estaca o els segadors a música “makina”… però al ball de bastons també li ha tocat rebre.

Aquest és el cas del Capità Catalunya, que inspirant-se en la música tradicional va fer un disc de mescles de música “dance” anomenat “Independència Total”, i en les cançons del disc podem trobar la mescla “ball de bastons”, un pupurri de músiques varies de balls de bastons adaptades a un estil de musica molt més discotequero.

Els drets d’autor ens impedeixen reproduir-vos la cançó però us hem preparat 8 talls a mode de concurs, a veure si sou capaços d’identificar la cançó o el ball o la colla que ho balla!

Tall 1
Tall 2
Tall 3
Tall 4
Tall 5
Tall 6
Tall 7
Tall 8

Per sentir els talls feu amb el botó dret del ratolí i cliqueu “Anomena i desa la destinació…” o “Guardar como…” per desar l’arxiu al vostre disc dur i posteriorment escoltar-lo.

Bastonarium i Batakada RadioActiva organitza el primer concurs de fotografia digital de ball de bastons, Bastonarium FotoActiva. L’únic guanyador del concurs s’emportarà la “Panera Creixent” un lot de productes que va augmentant cada dia que passa.

Les imatges han de ser enviades a la web del concurs Bastonarium FotoActiva abans de l’1 de Març del 2006 fins a un máxim de 3 fotografies per persona, la temàtica és exclusivament del ball de bastons de Catalunya.

Podeu consultar les Bases del Concurs.

El document més antic a Catalunya d’un ball de bastons el tenim en les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

Ramon Berenguer IV va néixer a Barcelona el 1113, Fill de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare el tron comtal de Provença.

Peronella d’Aragó era filla de Ramir II d’Aragó i d’Agnès de Poitiers. En néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb l’hereu de la corona castellana, però el 1137 la difícil situació política del regne aragonès i al recolzament del Comte de Barcelona en contra dels castellans portà el seu pare a prometre-la a Barbastre, amb un any d’edat, al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Aquest prometatge li permeté a Ramon Berenguer IV passar a governar immediatament aquest país amb el títol de príncep: quedava constituïda la confederació catalano-aragonesa, incorporant el Regne d’Aragó al Casal de Barcelona.

Després del prometatge, el casament no es va realitzar fins uns anys més tard, a l’Agost del 1150 a Lleida, on amb l’ajut del comte Ermengol VI, Ramón acabava conquerit les taifes de Tortosa (1148) i de Lleida (1149) a al-Muzaffar.

Un casament on la pricesa Peronella habia complert els 13 anys i el Comte de Barcelona 37. En els documents referents al casament consta que durant el banquet de les noces es va ballar un ball de bastons.

Siurana, encimbellada a les muntanyes de Prades, fou el darrer reducte musulmà de Catalunya, governada pel valí Almira Almemoniz, va resistir fins el 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellvell. Aquestes conquestes formen el territori que, més tard, es va anomenar Catalunya Nova.

Ramon Berenguer IV, fou anomenat “el Sant” i morí a Torí (Itàlia) el 1162. Després de morir Ramon Berenguer IV, Peronella d’Aragó cedí tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primogènit, Ramon, que regnà amb el nom d’Alfons I de Catalunya-Aragó. Morí a Barcelona el 1173.