El Ball de Bastons a la wikipedia (II)

Treballs No Comments »

Fa un cert temps us informava que El Ball de Bastons havia arribat a la viquipèdia, una aportació iniciada des d’aquest bloc de la qual n’estic orgullós. El projecte no s’ha aturat mai i ara l’entrada del Ball de Bastons a la viquipèdia catalana ha fet el salt a la versió castellana.

El ball de bastons ha arribat als territoris de parla castellana! Podeu veure les dues entrades a:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_bastons
http://es.wikipedia.org/wiki/Baile_de_bastones

Les dues versions difereixen, després de la seva creació aniran evolucionant paral·lelament. No dubteu en visitar-les, corregir-les, traspassar informació d’un a l’altre, millorar-les, afegir més dades… és molt senzill, només cal clicar a “editar” i fer les vostres aportacions.

La Festa del Corpus

Treballs 4 Comments »

És acceptada àmpliament la estreta relació del ball de bastons amb la Festa del Corpus, molts folkloristes indiquen que el ball de bastons, tal i com l’entenem ara, deu molt dels elements que el caracteritzen a aquesta festa. Una estreta vinculació que va néixer amb una festa creada a cop de butlla i decret papal al segle XIV i que es va trencar fulgurantment amb un decret reial al segle XVIII que va prohibir la participació de totes les danses a la processó.

Foto: Corpus de Barcelona del 1925

Si observem les referències al ball de bastons en la història de Catalunya trobarem una cita aïllada al 1150, però després veurem un continu de citacions, fragmentades, que comença al segle XV fins als nostres dies. D’altra banda, aquestes cites estan localitzades en ciutats, viles o pobles; mai a llogarrets, masies o ermites. Totes aquestes dades prenen significat quan entenem la Festa del Corpus, una festa eminentment urbana creada en un nucli urbà i generalitzada per butlla papal al segle XIV.

L’any 1246 se celebra per primera vegada la festa del Corpus Christi. Un festa d’àmbit local que és declarada universal pel papa Urbà IV l’any 1264. La celebració d’aquesta diada torna a aparèixer en un document papal l’any 1311 quan el papa Climent V confirma la butlla d’Urbà IV al concili de Viena. Tres anys més tard tenim la primera celebració datada del Corpus a Catalunya. El papa Joan XXII és, però, qui dóna l’embranzida més forta a la diada, decretant l’any 1316 que la celebració de la processó recorri els carrers de ciutats i viles.

La diada de Corpus i la seva processó son esdeveniments de nova creació, anteriorment no existia al carrer cap altre festa on el corpus es pogués emmirallar, així es com elements ja existents però limitats a recintes tancats o a actes pagans es traslladen al carrer i s’incorporen a la diada sacra. Aquest fet permet la incorporació del ball de bastons en la processó, dins del grup de representació ciutadana, juntament amb molts d’altres elements.

Però… com afecta això al ball de bastons? Ja d’entrada el ball de bastons se’ns configura com un fet urbà i no rural o de pagès. No importa el tamany del nucli sinó el fet d’executar-se en ambient urbà. Un altre element important és “la cercavila” ja no és un ball que es realitza en un lloc estàtic, cal incorporar-se en una processó i anar ballant alhora que s’avança. Com a part de la processó s’executa davant de reis, prínceps i embaixadors però fora d’aquesta ocasió continua executant-se davant d’autoritats a les localitats catalanes.

Un altre factor que encara continua sobrevivint és el manteniment del ball de bastons a càrrec del pressupost públic, factor que s’inicia amb la incorporació del ball de bastons a la processó. Aquest sosteniment municipal ha arribat als nostres dies, amb major o menor mesura, independentment de la presència a la processó.

Al final, la relació amb la processó del corpus es trencà al 1779, quan el rei Carles III prohibí l’aparició de grups de balls, per recuperar la “solemnitat” de l’acte.

La prohibició posava en una situació difícil les colles bastoneres, però gràcies al caràcter de representació popular i institucional, unit a la voluntat de supervivència va permetre la seva continuitat; això sí, ara deslligat de connotacions religioses.

Distribució Territorial del Flabiol al ball de bastons

Treballs 1 Comment »

El flabiol, amb tamborí o sense, és un instrument molt utilitzat en el ball de bastons. Moltes colles l’han adoptat com a propi. La seva zona d’implantació es concentra a la zona est de Catalunya, Maresme, La Selva, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Osona, Bages, Solsonès, Barcelonès, Baix Llobregat i Alt Penedès, amb una excepció, Montbrió del Camp, que tot i trobar-se al Baix Camp, també l’ha adoptat com a propi pel ball de bastons. Hi ha altres comarques que també l’han utilitzat pel ball de bastons com pot ser Garraf, Baix Penedès, Tarragonès, Conca de Barberà o Segrià però no se’l considera com a propi.

El flabiol és un instrument de fusta i de vent de la família de les flautes, destacant per ser de mida més curta fins al punt que s’acostuma manegar amb una sola mà. L’altre mà s’utilitza molts cops per fer sonar la percussió que acostuma a ser un timbal, bombo o tamborí.

Es distingeixen el flabiol sec que està desproveït de claus i tot i ser el menys conegut és el més tradicional. Després hi ha el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de música Tradicional/Folk.

Per més informació sobre el flabiol: El Flabiol a la Viquipèdia.

Distribució Territorial dels instruments del ball de bastons

Treballs 5 Comments »

La diversitat en la música del ball de bastons es un dels nostres trets distintius, s’ha ballat de tot, des de peces populars, fins a marxes o músiques de tots els indrets i àmbits. I si parlem dels instruments empleats, la gran varietat utilitzada es espectacular. No es pot dir quin es l’instrument típic del ball de bastons, s’ha de matisar per llocs i zones. Hi ha ciutats o pobles on s’han pogut veure molts instruments en diferents moments.

D’harmòniques a saxofons, del sac de gemecs al la dolçaina, del piano al flabiol, de la gralla al acordió, del violí a la flauta… Molts cops fruit de les disponibilitats locals.

En aquest mapa he distribuït quins instruments s’han anat utilitzant en cada indret per ballar el ball de bastons. No existia cap mapa d’aquestes característiques i calia tenir-lo com a guia visual, per veure la distribució de cada instrument, l’implantació i les zones d’influència. També ens dona informació sobre les zones que han tingut o tenen en l’actualitat colles bastoneres.

La veritat es que ha estat força laboriosa l’elaboració del mapa, cada cercle marca les zones on ha agut colles bastoneres i s’ha determinat l’instrument empleat, el color indica l’instrument utilitzat i cercles de múltiple color indiquen que en algun moment s’han empleat diferents instruments per la realització del ball de bastons.

Més Paraules al Diccionari Bastoner

Treballs 2 Comments »

Poc a poc el diccionari bastoner del Bastonàrium es va empliant, ja hi podem trobar noves paraules com Molinet, Tersien, Espasa, Repic, Cop Sec o Rebatre.

No oblideu que esperem les vostres aportacions, correccions i matíssos per anar confeccionant poc a poc el nostre diccionar.

> Diccionari Bastoner

Emoticones

Treballs 1 Comment »

Amb l’aparició dels programes de missatgeria instantània i els xats va aparèixer una nova forma de conversa i contacte purament escrita, sense contacte visual, el que va provocar que davant la impossibilitat de percebre les expressions i l’estat anímic de les persones s’inventessin les emoticones. Petits dibuixos que s’intercalen en el text per tal de mirar d’expressar el llenguatge no verbal i de gestos.

És per això que he creat les emoticones bastoneres! A partir d’ara les vostres converses pel Messenger o en els mateixos comentaris d’aquest bloc podran tenir un caire totalment bastoner!

Enfadat: Quina mala pinta que te un bastoner enfadat!

Plorar: Algú li ha picat el dit.

Exclamació / Sorpresa / Por: Ostres tú, això no m’agrada gens!

Cansat / Trist : No hi ha mal que per bé no vingui!

Content / Sonriure: Sóc feliç ballant bastons!

Riure / Celebrar: jeje, el bastoners som els millors!

Treure la Llengua: Jo porto el banderí!

Clocar l’ull: Bon cop de bastó!

> Si voleu les versions transparents us les podeu baixar de l’album, també s’accepten suggeriments d’altres possibles emoticones!

Els escuts de les Colles bastoneres

Treballs 14 Comments »

Un dels elements distintius de les colles bastoneres són els seus escuts i emblemes, n’hi ha de totes les menes, alguns amb la bandera de Catalunya, d’altres amb representacions de bastoners o bastons, n’hi ha que hi posen l’escut del municipi al que pertanyen o fins hi tot elements distintius de la zona.

Aquests són alguns dels escuts de les colles bastoneres, gaudiu-los i compareu-los! Si n’aconsegueixo més ja els anirem posant.

Ball de Bastons de l’Arboç

Bastoners de Barcelona

Bastoners de Sant Bartomeu del Orau

Bastoners de Sant Pere de Ribes

Ball de Bastons La Llacuna

Bastoners de Castellvell i el Vilar

Colla Vella de Sitges

Bastoners de Balenyà

Bastoners dels Hostalets de Balenyà

Bastoners de Montmeló

Bastoners El Retruc de Sant Joan de Vilatorrada

Bastoners d’Artés

Ball de Bastons d’Abrera

Colla de Bastoners de l’Esbart Català de Dansaires

Bastoners de Balsareny

Bastoners de Terrasa

Bastoners de Santa Maria d’Oló

Colla de Bastoners de Moià

Bastoners de Castellfollit del Boix i Maians

Ball de Bastons de Castellar del Vallés

Ball de Bastons de l’Escola Circell de Moja

Bastoners de la Granada

Bastoners de Sant Quintí de Mediona

Estelladors de Prats de Lluçanès

Bastoners de Sallent

Colla de Bastoners de Masquefa

Bastoners de Centelles

Bastoners de les Roquetes

Ball de Bastons de Rajadell

Els Blaus de Granollers

Bastoners de Prats de Lluçanès

Ball de Bastons de Montblanc

Cos de Bastoners i Grallers de l’EDOR

Colla de Bastoners de Cambrils

Bastoners de l’Esbart Dansaire Mollerussa

Bastoners de l’Esbart Santa Tecla

Colla Bastonera de la Penya Pere Anton

Ball de Bastons de Llorenç del Penedès

Colla de Bastoners d’Esplugues

Ball de Bastons de l’Espluga de Francolí

Bastoners de Gràcia

Colla Jove de Sitges

Els Ceballuts de Sant Feliu de Llobregat

Bastoners de Súria

Bastoners de Manresa – Sant Jordi de l’ACB

Bastoners de Pallejà

Bastoners de Sant Cugat

Bastoners de Vallgorguina

Colla de Bastoners de Vilafranca del Penedès

Ball de Bastons de Valls

Bastoners de La Múnia

Nous Bastoners de Gelida 1953

Ball de Bastons de Tarragona

El ball de Bastons arriba a la Viquipèdia

Treballs No Comments »

La Viquipèdia (wikipedia en anglès) és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per Internet usant un programa lliure anomenat MediaWiki. N’hi ha versions en més de 195 llengües, inclòs el català, i el conjunt de Viquipèdies reben més de 50 milions de visites per dia.

Fins fa poc no hi havia res sobre el ball de bastons, des d’aquí he fet la meva contribució a la versió de la Viquipèdia Catalana perquè també parli del ball de bastons. Cal que donem a conèixer el nostre ball i no ens podem permetre que no sortim en la principal font de búsqueda de recursos enciclopèdics a la xarxa.

Aquest és un primer petit treball sobre el ball de bastons, intentaré anar-lo millorant i tots hi podeu contribuir. M’ha costat força obrir el camí però ara que esta fet, tothom que busqui “ball de bastons” a la Viquipèdia trobarà una bona explicació, enlloc d’una pàgina en blanc

> El Ball de Bastons a la Viquipèdia

Localització de les colles bastoneres

Treballs No Comments »

El ball de bastons no s’ha estès de manera homogènia al llarg de les nostres terres, sempre hi ha hagut certs territoris o zones amb una gran activitat bastonera i d’altres on no se’n coneix cap manifestació.

En les gràfiques i mapificacions hem agafat com element d’estudi el nombre de colles bastoneres. El nombre de colles no te perquè ser un reflex exacte del nombre de bastoners ni de la importància del ball de bastons en cada regió, pel que no podem agafar els números al peu de la lletra, però és un bon indicador i el més fàcil de conèixer.

Podem veure com les zones de màxima massificació de colles bastoneres són el Bages, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Barcelonès, però si tenim en conte la població de cada comarca cal destacar notablement l’Alt Penedès i el Bages on tenim aproximadament una colla cada 10.000 habitants al Bages i una colla cada 8.500 habitants a l’Alt Penedès. Penseu que si tinguéssim la mateixa relació de colles bastoneres per habitant que a l’Alt Penedès a la ciutat de Barcelona hi hauria unes 187 colles bastoneres, i en tot Catalunya, mantenint la densitat de colles bastoneres arribariem a les 822!

Si agrupem les dades per províncies podem veure que en la província de Barcelona es concentren el 75% de les colles bastoneres de Catalunya, i és a la província de Girona on hi ha la menor presència bastonera amb només un 3% de les colles del país.

Més endevant us oferirem un estudi més rigorós i detallat sobre el ball de bastons al s.XXI.

Concursos de Ball de Bastons

Treballs No Comments »

Gràcies a una informació facilitada pel Pep Guillén, bastoner i graller del Ball de Bastons del Llorenç del Penedès, varem publicar aquesta recopilació de concursos de ball de bastons celebrats entre els anys 1929 i 1952 a la web del programa de radio Batakada RadioActiva.

No podia estar-me de posar-ho també en aquesta web que només parla del ball de bastons. Gràcies Pep i gràcies a tots aquells que poseu informació sobre el ball de bastons a la xarxa. El coneixement sense divulgació no serveix per a res.

Exposició Internacional de Barcelona – 1929

Un dels actes de l’exposició Internacional va ser un concurs de ball de bastons, que recollir el gran folklorista Aureli Capmany i Farrés en el seu llibre del ball de bastons de Gelida (1944)" (…) dels bastoners de Gelida els valgué el primer premi en el concurs celebrat en la darrera Exposició Internacional de Barcelona, en competició amb les colles de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Masquefa." i on també es pot llegir en el programa de Festa Major de Gelida de 1983 un article de Joan Comajuncosa que explicava: "L’any 1929 quan vuit homes (…) assolien el primer premi del concurs de balls de bastons celebrat amb motiu de la inauguració de l’exposició de Barcelona. (…) el mèrit era doble, ja que no provenien tots d’una mateixa colla, es tractava d’una mena de selecció de dues colles, l’agrupació i la Nova. Fins i tot es ballava amb una bandera de cada colla."

Campionat del Penedès a Barcelona – 1935

El 16 de juny de 1935, la Casa del Penedès de Barcelona va organitzar al recinte del Poble Espanyol de Montjuïc, sota el patronatge artístic de la Junta de Museus de Catalunya, la Primera Festa Major del Penedès. Segons el programa de ma a les sis de la tarda davant de l’ajuntament, a la plaça major del poble es va celebrar un "gran concurs de balls de bastons (…) per disputar-se valuosos premis i el títol del campió del Penedès". Les colles participants eren, Gelida, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa i Montblanc.

La classificació d’aquesta competició, segons detalla la premsa barcelonina (El Día Gráfico, 18-06-1935), fou la següent: el primer premi per a la colla de Gelida, el segon per a la de Sitges i el tercer per a la colla de Montblanc. Segons es redacta al Butlletí "Ball de Bastons de Llorenç, Cent anys picant", en aquest concurs de colles bastoneres del Penedès, la colla de Ball de Bastons de Llorenç del Penedès va quedar en últim lloc perquè portaven l’escut fejocista (Federació de Joves Cristians) a la bandera, i al jurat no li va agradar.

Concurs de la Generalitat de Catalunya – 1936

El 14 de juny de 1936 la Casa del Penedès de Barcelona organitzava , la Segona Festa Major del Penedès, i novament dins dels actes trobem un concurs de balls de bastons, convocat per la Generalitat de Catalunya a les sis de la tarda, en el qual cada colla havia de fer "dues danses a lliure elecció, en l’ordre d’actuació era prèviament sortejat", segons recull el programa d’actes.

El jurat l’integraven: Enric Morera, Anton Català, Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Joan Amades, Joan Ferret, Francesc Pujol, Mariano Roig i Josep M. Puig Roig. I hi varen concórrer nou colles: Gelida, Colla Vella de Sitges, Colla Nova de Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i l’Arboç. El jurat va atorgar quatre premis: el primer, als Bastoners Nous de Sitges, el segon als Bastoners de Gelida, el tercer, a la colla de Sant Pere de Riudebitlles, i el quart premi, a la Colla Vella de Sitges (El Día Gráfico, 16-06-1936).

Concurs Comarcal de Ball de Bastons de Vilafranca – 1946

Amb motiu de l’organització de la Jornada Comarcal de les Parròquies del Penedès, a Vilafranca del Penedès es va convocar a la tarda de la diada un Concurs Comarcal de Balls de Bastons. La premsa vilafranquina anuncia el Concurs com a "Concurso Comarcal de Balls de Bastons, en el que tomarán parte distintos grupos del Panadés", però no concreta quines colles s’hi havien inscrit o es preveia que assistirien als actes. Passades les festes, sols es concreta la colla guanyadora i el seu gest solidari: "Por la tarde hubo un concurso de cuyo grupo ganador, el de Llorenç, cedió parte del premio para el Hospital." (Penedès, 30-03-1946) Una altra colla que va prendre part en aquest concurs fou la dels Bastoners de Vilanova, segons el testimoni del darrer cap de colla vilanoví, en Josep Sánchez Sáez "Cap allà l’any quaranta-i-tants, vam anar a un concurs que feien a Vilafranca".

Concurs d’Albinya – 1950

El 16 de juliol de 1950, diada de la Mare de Déu del Carme i Festa Major petita d’Albinyana, es va convocar un nou concurs de balls de bastons.

En el concurs es van aplegar colles bastoneres de les tres comarques que conformen el Gran Penedès. A partir de les fotografies i del testimoni de Josep Sánchez bastoner i cap de colla Vilanoví es poden identificar les colles participants: la Colla Nova dels Bastoners de Gelida, els Bastoners de Sitges, el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès, els Bastoners de Vilanova, el Ball de Bastons del Vendrell i els Bastoners del Centre Parroquial d’Albinyana. La colla local va actuar però sense puntuar en el concurs. Aquestes sis colles es van concentrar a Albinyana el matí i després d’una cercavila pels carrers del poble, s’aplegaren al local de la societat Unió Albinyanenca, on es va celebrar la competició.

Enric Carafí recull els resultats on: " (…) la Colla Nova de Gelida assolí el primer premi del concurs de ball de bastons celebrat a Albinyana (…) els segons d’aquest concurs, els Bastoners de Sitges, protestaven perquè Gelida havia ballat al so de l’acordió".

El jurat estava format per l’alcalde del poble, Salvador Cañellas Ribas, de cal Faló; el rector mossèn Llorenç Boloix Badosa; el jutge municipal, Josep Rossell; en Ramon Robert de ca l’Americano, padrí i mecenes del ball local; el secretari municipal, Frederic Porta Pino, que actuà de secretari del jurat, i en Ramon N. Pareta i Rovira, excap de colla dels bastoners de d’Acció Catòlica de Vilafranca, que va actuar d’assessor i col•laborador en l’organització del concurs.

Concurs de Balsareny – 1952

En aquest concurs, celebrat el 27 d’abril de 1952, es varen presentar quatre colles: la Colla de Bastoners de Masquefa, la Colla Nova de Gelida, la Colla de l’Agrupació de Bastoners de Gelida i una quarta formació local de Balsareny.

Dels testimonis d’Enric Carafí i Àngel Matas s’extreu que la classificació va ser: la Colla Nova de Gelida primers, Bastoners de Masquefa segons, Balsareny tercers i en últim lloc l’Agrupació de Bastoners de Gelida.

Entre els membres del jurat, es constata la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany i Farrés que digué "el ball de bastons de Gelida, estant en forma, són els millors de l’Estat (…)”, motivat segurament per la brillantíssima actuació de la Colla Nova que interpretà el Xotis de punts amb voltes i l’Esmunyegada amb voltes, “ (…) proeses del ball mai aconseguides a Gelida i fruit de molts assaigs."

Una altra informació l’aporta Blai Fontanals en el seu treball sobre el ball de bastons de Sitges recull que els Bastoners de Sitges "en el concurs de bastons de Balsareny, no s’hi van voler presentar perquè Gelida hi participava amb dues colles". Cal que recordem que en el concurs d’Albinyana els sitgetans havien quedat segons i que ja varen protestar pel fet que no trobaven gaire ortodox que la colla guanyadora ballés els seus balls de competició al so de dos acordions.


WordPress Theme & Icons by N.Design Studio. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.
Entries RSS Comments RSS Entra
Aneu a la barra d'eines