No trobareu balls més antics a la nostra tradició mediterrània que els de bastons. A la Vall d’Albaida, País Valencià, tenim documentada l’existència d’un a Ontinyent, però a dia d’avui només conservem el de l’Olleria, una vertadera joia etnològica. El ball dels cartxots protagnitzat pels Locos de l’Olleria.

El Ball dels Locos es va realitzar per última vegada a l’Olleria l’any 1917 i va ser recuperat el mes de juliol de l’any 1996 per un grup de joves vinculats a l’agrupament escolta de la localitat, i des de llavors protagonitzen la festa de Santa Maria Magdalena de l’Olleria.

El ball és una herència de les muixerangues barroques, un seguit complex de danses que acabaven amb l’alçament de torres humanes. De les danses d’abans de les torres queden els carxots: uns pals acabats en una pell de conill plena de borra o llana, guarnits amb cintes i cascavells que serveixen per pegar el pal del contrari, a la manera comuna que trobem a Catalunya i València, tot i allunyar-se, però, de les formes de batalla de balls valencians més arcaics, com ara el de Silla. A l’Olleria no hi ha bàndols en la lluita, tots els participants llueixen el mateix vestuari de pantaló ratllat blanc i rosa, faixa negra i camisa rosa.

Aquesta festa es pot classificar com una “Festa de Bojos”, un tipus de festes que tenen un origen medieval. Eren rituals d’inversió social. Un dia a l’any es capgiraven tots els valors i els marginats tenien el poder a les seves mans encara que fos tan sols per vint-i-quatre hores. En la festa de la Magdalena de l’Olleria és quan els Locos assumeixen el control i llei del poble, imposant normes, segrestaven persones i fent-los pagar una multa per ser alliberats i gastant-se els diners amb el dinar i el vi.

"Els Locos" en una desfilada del 1917

A l’Olleria (Vall d’Albaida) es celebrà fins els anys 30. El Ball dels Locos comença amb la realització de diverses figures per part de dues fileres de balladors que colpegen entre ells els seus sorollosos bastons, els anomenats carxots. Acabat el ball, els dos bàndols s’ajunten i formen un castell que es culmina amb la realització, per part de l’anxaneta, de l’anomenada figuereta – l’enxaneta recolzant-se amb el cap, enlairava els peus a dalt del tot -. Antigament també bevia vi d’una bóta abans de baixar. Una vegada és dalt de tot, el darrer casteller es posa cap per avall i va baixant de la torre en aquesta posició fins arribar a baix.

La presencia de balls i muixeranga fa pensar en un replegament de diferents celebracions. Ja hem vist anteriorment com amb el temps decaigueren moltes tradicions i al marxar de les processons sembla que els tornejants i la muixeranga s’ajuntaren també amb els Bojos.

La Festa de Santa Maria Magdalena és l’ocasió per veure aquestes danses i se celebra el divendres més proper al 22 de juliol, una festa on el foraster és benvingut, no us la podeu perdre!